right|thumb|Edificios de la cai Sant Eudald de Canovelles. Canovelles ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Barcelona, Cataluña, asitiáu na contorna del Vallès Oriental. Asítiase a unos 2 km de Granollers, la capital comarcal, cola que forma conurbación.
Demografía
+ Población por barrios Entidá de población Habitantes (2007) Les Àligues 125 la Barriada Nova 11.786 Bellulla 225 Can Castells 696 Can Comas 14 Can Diviu 1327 Can Duran 668 Can Quana 58 la Quinta Avinguda 111 la Serra 30 Sanaüja 466 Sant Feliu 45 Tibel 149
Distribución de la población Los inmigrantes de la última década de sieglu XX y los sos descendientes viven na so gran mayoría na Barriada Nova. La población de les primeres foles d'inmigrantes de los años 60 y 70 y tán moviéndose progresivamente escontra barrios más periféricos. La escasez de viviendes de proteición oficial y l'altu preciu de les viviendes privaes tán causando que los mozos del conceyu tean colándose a conceyos cercanos de la mesma contorna como les Franqueses, La Garriga, Parets, etc.
Evolución demográfica
thumb|600px|center|Panorámica de Canovelles nuna rotonda de la Ronda Nord, avientu de 2008.
thumb|600px|center|Panorámica de Canovelles y Granollers dende Can Diviu, xunu de 2007.
Economía Canovelles vio aumentar enforma la so población por cuenta de les emigraciones masives de los años 50 y 60 (sieglu XX) dende otres partes d'España y a la so cercanía al respective de Barcelona. L'actividá económica anguaño básase nel sector servicios y na industria.
Otru de los polos económicos de la ciudá ye'l mercáu ambulante selmanal de los domingos nel qu'hai más d'un centenar de paraes. El mercáu de los domingos céntrase sobre manera n'alimentación, ropa, complementos y diversos aparatos electrónicos.
Historia
En Canovelles atopáronse xacimientos arqueolóxicos de la dómina neolítica y de la dómina romana, especialmente desque s'empecipiaron les obres pa la construcción de la Ronda Nord, cuando s'atoparon restos del 5000 e.C. aproximadamente. El 'Menhir' ye la muestra más representativa y una reproducción del mesmu atópase espuesta na sala d'esposiciones del Auditoriu de Can Palots.
La primer vegada qu'apaez el términu Canovelles ye nel añu 1008, nun documentu onde Ingilberto y Incúncia intercambien cinco pieces de tierra por un monesteriu asitiáu n'otru llugar perteneciente al Abá de Sant Cugat.
Ente 1950 y 1970 llegaron a Canovelles munches families d'orixe estremeñu y andaluz multiplicando por venti la población del conceyu. Darréu, y dende finales de la década de 1990, tán llegando un gran númberu de marroquinos, africanos y suramericanos.
Mientres la década de 1970 diversos grupos clandestinos d'ideoloxía marxista entamaron la llucha contra la dictadura franquista nel conceyu, llegando a esistir organizaciones de más d'un centenar de militantes.
Historia recién left|thumb|Les polémiques pegatinas qu'apaecieron nel pueblu criticando la xubida de sueldu del alcalde. En 2008 cumplióse un mileniu del documentu más antiguu (1008) en qu'apaez el nome de la población.
Alministración
Llista d'alcaldes de 1900 a 1979 Periodu Nome del alcalde Partíu políticu Restauración Borbónica 1890-1906 Francesc Espargaró i Planes - 1906-1910 Joan Pous i Roger - 1910-1916 Francesc Botinos i Galitó - 1916-1918 Esteve Grau i Montpart - 1918-1923 Jaume Gispert i Cassà - 1923-1930 Miquel Julià i Gorchs - 1930-1931 Jaume Gispert i Cassà - Segunda República Española 1931-1933 Francesc Pous i Gorguí Acció Catalana Republicana 1933-1934 Josep Gratacòs i Peicasat ERC 1934-1936 Jaume Gispert i Cassà - 1936 Amadeu Facundo i Vidal Xunió de Rebassaires-PSUC 1936-1937 Antoni Riera i Genevat CNT-FAI de Canovelles 1937-1938 Nemesio Sanz i Barrachina PSUC 1938 Francesc Pous i Gorguí Acció Catalana Republicana Franquismu 1939-1952 Isidre Duren i Blanchart - 1952-1960 Ignasi Julià i Argemí - 1960-1969 Felip Argemí i Orriols - 1969-1979 Joan Dordas i Vila -
Resultaos eleutorales center|thumb|400px|Evolución eleutoral.
1995 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 4.132 63,44 13 Convergència i Unió 788 12,10 2 PP 525 8,06 1 ICV 474 7,28 1 ERC 272 4,18 0 Canovelles Xunida (EUiA) 194 3,40 0
1999 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 3.928 68,78% 15 Convergència i Unió 518 9,07 1 PP 491 8,60 1 EUiA 258 4,52 0 ERC 243 4,25 0 ICV 194 3,40 0
2003 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 3.351 56,02 10 Convergència i Unió 808 13,51 2 ICV-EUiA 624 10,43 2 PP 624 10,43 2 ERC 495 8,27 1
2007 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 2.816 53,89 11 Convergència i Unió 705 13,49 2 ICV-EUiA 540 10,33 2 PP 512 9,80 1 ERC 337 6,45 1 Ciutadans 0 0,13 0 2011 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 2.244 40,76 9 PP 967 17,57 3 Convergència i Unió 659 11,97 2 ICV-EUiA 636 11,55 2 PxC 463 8,41 1 ERC 192 3,49 0 Ciutadans 157 2,53 0
2015 Partíu Votos % Rexidores PSC-Progrés Municipal 2.465 43,52 9 Canovelles Canvia-Entesa (*) 1.031 18,20 3 Ciutadans 532 9,39 2 ERC 497 8,77 1 PP 420 7,42 1 Convergència i Unió 372 6,57 1 PxC 272 4,80 0
(*) Coalición ente ICV, EUiA y Podemos
Tresporte
Carreteres Autopista C-17: Salida por Rondar Norte (salida Canovelles) y pola salida Granollers-Canovelles carreteres BV1432 y BV1439.
Ferrocarril Estación de Granollers-Canovelles: llinia 3 de Rodalies de Catalunya.
Referencies
Enllaces esternos Páxina web del Conceyu de Canovelles (catalán) Información de la Xeneralidá de Cataluña (catalán) Información del Institutu d'Estadística de Cataluña (catalán)
Categoría:Canovellas Categoría:Llocalidaes de la provincia de Barcelona Categoría:Conceyos de Barcelona Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a exónimos en castellán Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial