thumb|Río de Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès ye un conceyu asitiáu na contorna del Vallés Occidental, na provincia de Barcelona, na comunidá autónoma de Cataluña.

Tien habitantes según cifres oficiales del INE de 2017. Ye'l tercer conceyu más pobláu del Vallés Occidental dempués de les llocalidaes de Sabadell y Terrassa, y l'octavu más pobláu de la provincia de Barcelona.

Xeografía thumb|left|Sant Cugat del Vallès nel Vallés Occidental El términu municipal tien una superficie de 48,32 km² y tien una altitú media de 124 msnm.

Ta mui cerca de Barcelona, a unos 5 km (dende'l barriu de les Planes), ente la sierra de Collserola y la sierra de Galliners. Sant Cugat llenda con Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès (Sant Quirze del Vallès) y Cerdanyola (Cerdanyola).

Rubí Sant Quirze del Vallès Cerdanyola del Vallès Rubí 70px Cerdanyola del Vallès El Papiol Molins de Rei y Barcelona Barcelona

Historia thumb|left|Monesteriu de Sant Cugat del Vallès. Escontra'l sieglu IV, nel llugar onde güei s'atopa'l monesteriu de Sant Cugat del Vallès, yá s'atopaba una fortaleza romana, darréu conocida como Castrum Octavianum, que protexía l'encruz de la Vía Augusta cola vía d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). La tradición cristiana asitia nesti llugar onde, nel añu 313 foi martirizáu Cucuphas (Cucufato, Cugat en catalán), veníu d'África pa predicar la fe cristiana en territoriu romanu. La construcción del monesteriu nel sieglu IX contribuyó a la crecedera del pueblu mientres la edá media. A principios del sieglu XX, la llegada de los ferrocarriles de Cataluña (en 1917) indució que'l pueblu camudara'l so calter rural por unu más urbanu y branizu, cola creación de dellos nucleos de cases de veranéu. Mientres la República, ente 1936 y 1939 el nome oficial de la población foi Pins del Vallés.

Tres la Transición española, el conceyu acoyó delles instituciones importantes, como los estudios de Televisión Española en Cataluña, la sede del C.A.R. (Centru d'Altu Rendimientu), nel que s'entrenen deportistes d'élite, y la sede del Archivu Nacional de Cataluña.

Como otres poblaciones de Cataluña, Sant Cugat del Vallès tien una peña de castellers propios de la ciudá, els Gausacs.

Símbolos L'escudu de Sant Cugat del Vallès definir pol siguiente blasón: «Escudu embaldosado cortáu: 1º de gules, dos llaves pasaes en sotuer colos dientes escontra riba y mirando pa escontra fora, la d'oru en banda y la d'argén en barra, resaltaes d'un monesteriu de púrpura zarráu de argén; y al 2º, d'oru, cuatro palos de gules. Por timbre una corona mural de ciudá.»

Foi aprobáu'l 27 d'abril de 2001. Apaez nel escudu un monesteriu benedictín, en representación del monesteriu de Sant Cugat, principal edificación del conceyu. La ciudá creció alredor del monesteriu, y tenía la so propia parroquia, la de San Pedro de Octaviano (Sant Pere d'Octavià), polo que figuren los dos llaves de San Pedro tres la imaxe del monesteriu. Los cuatro palos de gules sobre campu d'oru recuerden los privilexos reales que fueron concedíos al llugar, como la posibilidá de celebrar feries y un mercáu selmanal.

El conceyu tamién tien oficializáu un emblema como símbolu.

Demografía Na primer década del sieglu XXI Sant Cugat creció cerca de 30.000 habitantes. Nel añu 2000 cuntaba con 52.654 habitantes empadronaos, ente qu'en 2010 la so población ye de 81.901 habitantes, 11.600 d'ellos estranxeros.

La población española creció, pero coles mesmes la población de nacionalidá estranxera tamién creció notablemente. Nel 2000 representaba'l 4,4% de la so población y en 2012 el 13,3%.http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=y203&lang=es D'estos 11.070 estranxeros el 46% ye procedente d'América Llatina. Población estranxera por nacionalidaes Bolivia 9,7% Ecuador 9,2% Francia 8,6% Italia 7,9% Alemaña 6,7% Marruecos 5,1% Reinu Xuníu 4,8% Colombia 3,8% Arxentina 3,4% Paraguay 3,1% Perú 2,6% Restu del mundu 35%

Distritos thumb|left|Barrios de Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès ta formáu por cinco distritos. Sant Cugat nucleu, Mirasol, Valldoreix, La Floresta y Les Planes.

El distritu de Les Planes ta estremáu en dos, una parte perteneciente a Sant Cugat y la otra a Barcelona, al distritu de Sarriá-Sant Gervasi.

Llista de población por distritos:

DistrituHabitantes (2017) Mirasol Les Planes 1290La Floresta 4553 Valldoreix 8272Fonte: INE

Llugares d'interés thumb|left|Monesteriu de Sant Cugat mientres la nevada de 2010 thumb|right|Esterior del mercáu de Pere San Monesteriu de Sant Cugat. Románicu. Sieglu IX Ermita de Sant Midir. Románicu. Sieglu X Ermita de Sant Adjutori. Románicu. Sieglu X Torre negra. Románica. Sieglu XII Ponte de Can Vernet. Góticu. Sieglu XIV Casa Armet. Modernista. Añu 1898 Casa Lluch. Modernista. Añu 1906 Mercáu de Pere San. Modernista. Añu 1911

Economía El Conceyu de Sant Cugat del Vallès a 31/12/2014 tenía una delda de 63.929.682,76€. La delda a 31/12/2009 xubía a 68.432.789,05€, ente qu'en 2011 xubía a 77.481.754,89€, el máximu a que llegó mientres la crisis económica. El periodu mediu de pagu del Conceyu n'ochobre de 2015 foi de 22,85 díes.

Sant Cugat cunta con grandes empreses dientro del so conceyu como TVE Cataluña, Banco Sabadell, Hewlett-Packard, Catalana Occidente, Adidas, Nespresso y les farmacéutiques Boehringer Ingelheim, Ferrer y Hoffmann-La Roche,más conocida cómo Roche, según la sede social de Grifols. El sector norte ye onde s'atopen la mayoría d'empreses de Sant Cugat, yá que ta constituyíu como Parque Empresarial Can Sant Joan. Tamién cunta con zones industriales como Can Magí o Can Calopa, anque nun son comparables a los grandes y estensos polígonos industriales de Rubí, Sabadell o Terrassa.

Sant Cugat xunto a les sos ciudaes vecines Rubí y Cerdanyola del Vallès formen el denomináu Catalonia Innovation Triangle (CIT). Les trés ciudaes xuniéronse nun proyeutu pa señalizar de manera conxunta y unificada los polígonos industriales y les zones d'actividá económica de les tres llocalidaes. Trabayar de forma conxunta nestos conceyos p'ameyorar l'accesu, la promoción y el desenvolvimientu económicu d'esta zona del Vallés Occidental, que cunta con 26 polígonos industriales y unes 10.000 empreses.

Sant Cugat cuenta con un parque empresarial de 2.700 empreses y más de 50.000 llugares de trabayu.

Comunicaciones

Ferrocarril thumb|250px|Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña Llinia Barcelona-Vallés Barcelona-Pl. Cataluña - Terrassa Barcelona-Pl. Cataluña - Sabadell Barcelona-Pl. Cataluña - Sant Cugat/Rubí

Cercanía Barcelona de Renfe Operadora Martorell-Granollers

Sant Cugat cuenta con 8 estaciones de la llinia Barcelona-Vallés de FGC: Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mirasol, Hospital Xeneral, Volpelleres y San Juan.

Y namái una de Renfe Operadora: Sant Cugat del Vallès.

Autobús Sant Cugat L1: Mirasol - Nucleu - Riega de Ferrussons L2: Nucli - Colomer - Riega de Ferrussons L3: Les Planes - La Floresta - Estación FGC Sant Cugat L4: La Floresta (Bus Barriu) L5: Les Planes (Bus Barriu) L6: Can San Juan - Can Magí - Can Calders L7: Rbla. del Celler - Coll Favá - Volpelleres - Can San Juan L8: Esade - Estación FGC Sant Cugat L9: Rbla. del Celler - Volpelleres - Centru Comercial L10: Rbla. del Celler - Can Trabal L11: Mirasol - Turó de Can Mates VDX1: FGC Valldoreix - Ruiseñor – Monmany VDX2: FGC Valldoreix – Colonia Montserrat - Mas Fuster – Monmany VDX3: FGC Valldoreix - Rbla. Verdaguer - Can Casulleres - Ruiseñor

Sant Cugat con otros conceyos A4: Sant Cugat - Cerdanyola - Barcelona A6: Sant Cugat - Barcelona (pola Rabassada) - Pl. Lesseps B7: Rubí - Sant Cugat - Cerdanyola B8: Sant Cugat - Rubí – Terrassa - San Quirico MB3: La Floresta-Molins de Rei

Carretera Sant Cugat atópase travesada por trés autopistes, l'AP-7, la B-30, que circula paralela a l'anterior y la C-16, los conocíos túneles de Vallvidrera que dexen llegar hasta'l centru de Barcelona fácilmente. Tamién ta comunicada con Barcelona pela carretera de la Rabassada o la carretera de Vallvidrera .

Dende l'autopista AP-7 puede aportase por ensame de salíes yá que arrodia práuticamente tol norte del conceyu.

Clima Temperatura media añal: 14,2 °C Temperatura medio mes de xineru: 6,7 °C Temperatura medio mes d'agostu: 22,9 °C Agües añales: 600 mm

Distinciones Vila Florida

Alministración Llista d'alcaldes dende les eleiciones democrátiques de 1979 Mandatu Nome del alcalde Partíu políticu1979–1983 Ánxel Cases 20px PSC1983–1987 Oriol Nicolau 20px PSC1987–1991 Joan Aymerich Aroca 20px CiU1991–1995 Joan Aymerich Aroca 20px CiU1995–1999 Joan Aymerich Aroca 20px CiU1999–2003 Lluís Recoder Miralles 20px CiU2003–2007 Lluís Recoder Miralles 20px CiU2007–2011 Lluís Recoder Miralles (2007-2010) Mercè Conesa (2010-2011) 20px CiU2011–2015 Mercè Conesa 20px CiU2015–Actualidá | Mercè Conesa 20px PDeCAT

Actual distribución del Conceyu

Partíos políticos nel Conceyu de Sant Cugat del Vallès Partíu políticu Conceyalescentru|sinmarco|59x59pxPartíu Demócrata Européu Catalán (PDeCAT) 11centru|sinmarco|50x50pxCandidatura d'Unitat Popular- CAV - Poble Actiu (CUP-CAV-PA) 4centru|sinmarco|50x50pxCiutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 3 Esquerra Republicana de Catalunya - Moviment d'Esquerres - Acord Municipal (ERC-MES-AM) 3centru|sinmarco|75x75pxIniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa (ICV-EUiA-Y) 2centru|sinmarco|55x55pxPartit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progres (PSC-CP) 1centru|sinmarco|117x117pxPartit Popular (PP) 1

Educación

Institutos IES Angeleta Ferrer i Sensat IES Arnau Cadell IES Leonardo da Vinci IES Joaquima Pla i Farreras IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)

Escueles thumb|Colexu Xaponés de Barcelona Públiques (Infantil y primaria) CEIP Pi d'en Xandri CEIP Joan Maragall CEIP Collserola CEIP Pins del Vallès CEIP Catalunya CEIP Ferran i Clua CEIP Turó de Can Mates CEIP La Floresta CEIP L'Olivera CEIP Gerbert d'Orlhac CEIP Ciutat d'Alba CEIP La Mirada Privaes alcordaes (Infantil, primaria y secundaria) Avenç Thau Santa Isabel Pureza de María Pinar de La nuesa Señora La Farga Viaró

Privaes (Infantil, primaria y secundaria) Àgora Sant Cugat International School European International School of Barcelona Colexu Xaponés de Barcelona

Públiques (Escuela d'idiomes) Escuela Oficial d'Idiomes (EOI) de Sant Cugat del Vallès

a tiempu parcial La Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa/Escuela d'Educación Xaponesa en Barcelona (バルセロナ補習校 Baruserona Hoshūkō), una escuela xaponesa a tiempu parcial, lleva a cabu les sos clases nel edificiu del Colexu Xaponés de Barcelona."TOPページ." Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa. Consultáu'l 15 de febreru de 2015. "所在地 Camí de Can Graells, 61 Polígon Can Graells 08174 Sant Cugat del Valles Barcelona, Spain" y "バルセロナ日本人学校の校舎を借用し、授業を行なっています。"

Universidaes Universitat Internacional de Catalunya Campus Sant Cugat

Escola Tècnica Cimeru d'Arquiteutura del Vallès ETSAV - UPC ESADE Business School Campus de Sant Cugat Escueles Universitaries Gimbernat y Tomàs Cerdà Campus de Sant Cugat

Ciudaes hermaniaes Sant Cugat del Vallès ta hermanada con: 25px|Bandera d'Italia Alba na rexón d'El Piamonte n'Italia. 25px|Bandera estremeña La Haba, Estremadura n'España 25px|Bandera República Árabe Saḥariana Democrática Aargub na República Árabe Saḥariana Democrática

Referencies

Enllaces esternos

Categoría:Conceyos de Barcelona Categoría:Llocalidaes de la provincia de Barcelona Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a exónimos en castellán Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial