Onil ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Ta asitiáu nel norte de la provincia d'Alicante, na comarca de la Hoya d'Alcoi (en valencianu y oficialmente l'Alcoià), a los pies de la Sierra de Onil, y forma parte de la subcomarca histórica y natural de la Hoya de Castalla (Foia de Castalla).Valen por una descripción física de la subcomarca les belles páxines d'Enric Valor en "La Foia de Castalla", prefaciu a los sos Narracions de la Foia de Castalla (Barcelona, Barcino, 1953, páxs. 9-14), agora en Enric Valor, Paraula de la terra, Valencia, Universitat de València, 1998, páxs. 140-143. Tamién dedica unes páxines a la descripción de la "Foia de Castalla" Joan Fuster nel so Viatge pel País Valencià, en J. F., Obres completes, vol. III, Barcelona, Edicions 62, 1971, páxs. 233-235. El conceyu ta adscritu al partíu xudicial d'Ibi y ye conocíu como el trubiecu de les muñeques y los xuguetes. Cuenta na actualidá con 7.565 habitantes (INE 2014).

Xeografía

Términu municipal Asitiáu na zona noroccidental de la Hoya de Castalla, na comarca de la Hoya d'Alcoi, Onil presenta un relieve accidentáu, nel que s'estremen dos unidaes orográfiques: la sierra y el llanu.

La Sierra de Onil, nes estribaciones occidentales de la Sierra de Mariola, ocupa la metá septentrional del términu y ta flanqueada al oeste pola Sierra del Reconco (1210 m; términu de Biar) y la Sierra de Biar, al norte pola Fenossosa (términu de Banyeres de Mariola) y al este por l'Alt de Biscoi (1164 m; términu d'Ibi), na redoma del parque natural del Carrascal de la Font Colorada, y Serrar Grossa (términu d'Ibi). Les altitúes más destacaes de Serrar d'Onil son, d'oeste a este: el Coll de Fontalbres (1023 m), Vistabella (1102 m y 1133 m), el Tossal de la Creu (1127 m), Les Talaies (1056 m), la Fenossosa (1211 m), Les Ombries (1005 m, 1013 m, 988 m, 1015 m), la Penya de l'Àguila (988 m), Les Penyes Roges (981 m y 973 m), els Pasqualets (974 m), el Pinar de l'Ombria (1032 m), el Cim de Teulau (1018 m), l'Ombria del Puig (1081 m), el Cabeç de Favanella (996 m), Tahuenga (1009 m), l'Alt de l'Arcaeta (994 m), la Solana de Monvari (1016 m). Na parte meridional de la Sierra de Onil, en descensu escontra'l nucleu urbanu y la llanura, atopamos nuna cota más baxa, partiendo del oeste: l'Alt del Frare Quarto, els Castellets, la Coveta de Santa Quitèria, l'Alt Redó. La población arrinca lliteralmente a los pies d'una llinia montascosa bastante serrapatosa en munchos puntos y espándese escontra la llanada.

La zona del llanu subdividir en tres unidaes (d'este a oeste): el Pla de Quart, el Pla d'Onil y la Marjal, d'antiguo una güelga que la so desecación concluyó nel sieglu XVIII, onde empecipia'l so cursu'l ríu Verde, afluente del Montnegre.

El so clima ye polo xeneral templáu, pero batíu por tolos vientos, anque apoderando'l de poniente. Ye'l mesmu de la zona de transición ente'l clima mediterraneu, bonancible, y el continental. Pel branu algámense temperatures de 35 °C y pel hibiernu pueden baxar de los -10 °C.

Llocalidaes estremeres Onil llenda colos términos municipales de Banyeres de Mariola al norte, Alcoi al nordeste, Biar al oeste, Castalla al sur y Ibi al este.

Noroeste: Biar Norte: Banyeres de Mariola Nordeste: Alcoi Oeste: Biar Onil Este: Ibi Suroeste Castalla Sur: Castalla Sureste: Castalla

Carreteres De siguío descríbense les principales víes de comunicación per carretera escontra Onil:

Enllaza l'A-7 cola A-31. Onil - Castalla - Alicante. Trátase de la vía más importante de la llocalidá, pos forma la salida del nucleu escontra llocalidaes vecines como Castalla o Ibi; enllaza coles mesmes cola CV-80. Pol tramu de vía local circulen diariamente más de 9000 vehículos, siendo la carretera convencional más transitada del norte de la provincia. Xune Onil y Villena. Coneuta la CV-80, Onil y Biscoy. Enllaza Onil - CV-795 (Banyeres de Mariola - Alcoi)

Historia

Sieglu XIII Nun hai, nel área específica de Onil, pruebes d'una ocupación ininterrumpida anterior a la dómina musulmana (la entendida, nesti casu, ente los sieglos VIII y XIII).Ignórase, sicasí, en qué fecha averada, dientro d'esi arcu temporal (sieglos VIII-XIII), establecer por primer vegada fonduxes andalusíes nestes tierres; puede trate, a esti respectu, l'estudiu de Pierre Guichard, "-y peuplement de la région de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane", Mélanges de la Casa de Velázquez, 5 (1969), pp. 103-158. ¶ Ilustren de forma específica la historia musulmana d'estos territorios los trabayos de Josep Torró y Pere Ferrer, "La sociedá andalusí (I)" y "... (II)", en Historia de l'Alcoià, el Comtat y la Foia de Castalla, coord. Francisco Moreno Sáez, Alicante, Prensa Alicantina, 1996, vol. I, páxs. 169-180 y páxs. 181-192. Anque l'arqueoloxía sacó a la lluz nel so términu municipal delles muertes de fecha ibérica y romana (y otros de más antigua datación),En delles paraxes del términu, hubo afayos arqueolóxicos, de fecha prehistórica dalgunos, ensin qu'ello dexe postular necesariamente continuidá poblacional con periodos de los qu'esiste yá documentación escrita. Veanse Alfredo González Prats, "El xacimientu epigravetiense del Fontanal de Onil (Alicante)", Heliké, 1 (1982), páxs. 69-92; Federico Cerdá Bordera, "Contribución al estudiu arqueolóxicu de la Foia de Castalla", Lucentum. Añales de la Universidá d'Alicante. Prehistoria, Arqueoloxía y Historia Antigua, II (1983), páxs. 69-90; Jorge Soler Díaz, "Los ídolos oculados sobre güesos llargos del enterramientu de 'El Fontanal' (Onil, Alicante)" (con un apéndiz de Tomás España Guisolphe), Lucentum, IV (1985), páxs. 15-35; María Paz de Miguel Ibáñez, "El Fontanal (Onil, Alicante): Aspeutos antropolóxicos, paleopatológicos y rituales", en Mauro S. Hernández Pérez y Juan A. Mira Rico (eds.), Home i paisatge. Actes del I Congrés d'Estudis de la Foia de Castalla, Castalla, Ajuntament de Castalla, 2004 (nesti volume d'actes recueyen otros trabayos d'investigación arqueolóxica –prehistoria y dómina ibérica– relativos a la Foia de Castalla); Ana María García Barrachina y José Ramón García Gandía, "El jaciment romà de la Ermita (Onil, Alacant)", Recerques del Museu d'Alcoi, 11-12 (2002-2003), páxs. 187-194. ¶ Otra manera, apurren importantes claves alrodiu de l'antigüedá del topónimu Onil (de probable dómina ibérica y, sía que non, d'etimoloxía inda non resuelta, magar dalguna tentativa popular d'esplicación) los trabayos d'Abelardo Herrero Alonso, "Toponimia premusulmana d'Alicante al traviés de la documentación medieval", Añales de la Universidá d'Alicante. Historia medieval, 3 (1984), pp. 7-56; y "Toponimia premusulmana d'Alicante al traviés de la documentación medieval, II", Añales de la Universidá d'Alicante. Historia medieval, 4-5 (1986), pp. 9-48; trabayos prefigurados nel volume de María Desamparaos Pecourt, Ramón Ferrer Navarro y Abelardo Herrero Alonso, Documentos y datos pa un estudiu toponímicu de la rexón valenciana, Valencia, Artes Gráfiques Ferrando, 1981, páxs. 72-73 (pa Onil) y 252 (pa Castalla). Ver tamién Carme Barceló Torres, Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells (pròl. Antoni Ferrando, Xàtiva, 1983), onde l'autora refuga etimoloxía árabe pa Onil ("tal vegada ye tracte d'un topònim d'etimologia non àrab", p. 188) y pa Favanella ("ye tracta d'un topònim d'època anterior a la conquista musulmana, molt probablement", p. 155); y onde, de la mesma, pa Castalla postula que provién "potser de l'àrab /qaṣtálla/ o /qaṣṭálla/ 'castanyer'" (p. 137). Ver tamién Enric Moreu-Rei, Els nostres noms de lloc, Mallorca, Moll, 1982. los primeros documentos escritos de que se dispón alrodiu de OnilTrátase de menciones que figuren en testos escritos en llatín (citar en notes posteriores). Otra manera, nun paez qu'esistan referencies a Onil en testos árabes, lo cual nun implica, ta claro, la inesistencia, en dómina musulmana, d'un pobláu venceyáu a esi nome.correspuenden al sieglu XIII y apunten, como ye lóxicu, al momentu de la colonización cristiana que ta teniendo llugar neses feches y a la etapa musulmana darréu anterior.A reserva de lo que pueda deparar dalgún eventual afayu arqueolóxicu, nun paez creíble la esistencia de Onil en dómina visigótica, ensin por ello ignorar la proximidá xeográfica de la Foia de Castalla respectu del llamáu reinu visigodu de Tudmir (con probable xurisdicción en Villena).