Muriel Casals Couturier foi una economista, profesora y política española, activa defensora de la independencia de Cataluña dende la organización Òmnium Cultural, que la so presidencia ocupó ente 2010 y xunetu de 2015. Profesora emérita del Departamentu d'Economía y Hestoria Económica de la Universidá Autónoma de Barcelona, onde tamién foi vicerrectora de Rellaciones Internacionales y Cooperación ente los años 2002 y 2005.
Biografía
Infancia y formación Nacida n'Avignon, fía d'un soldáu republicanu nel exiliu y madre francesa, cuando entá nun tenía un añu camudar a Sabadell.Muriel Casals, baluarte de la cultura catalana - El Periódico Divorciada. Con una fía. Foi la hermana mayor y la primer muyer universitaria de la so familia.
Llicenciada pola Universidá de Barcelona (1969), doctorar en 1981 cola tesis La industria testil lanera y la guerra 1914-18 na Universidá Autónoma de Barcelona, onde desenvolvió la so xera docente como profesora titular de Fundamentu de los Analises Económicos.
Miembru del PSUC na so mocedá, pasó darréu a militar n'ICV.
Actividá profesional Ente les sos temes d'investigación tuvieron les reconversiones industriales, la hestoria del pensamientu económicu, la economía europea y la situación de les muyeres nestos procesos. Casals foi tamién representante de la UAB na Rede Vives d'Universidaes de 2002 a 2009 y realizó estancies n'universidaes britániques: la Universidá d'Edimburgu (1990), la Escuela d'Economía y Ciencia Política de Londres (1998) y la Universidá de Gales en Bangor (1999).
Foi collaboradora habitual del selmanariu El Temps y de Catalunya Informació. Foi miembru del conseyu d'alministración de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (1983-1988) y miembru del Conseyu Catalán del Movimientu Européu. Formó parte tamién de la xunta del Atenéu Barcelonés (2003-2007).
Presidencia de Òmnium Cultural (2010-2015) El 20 de marzu de 2010 foi escoyida presidenta d'Òmnium Cultural, entidá ensin ánimu d'arriquecimientu que trabaya pa la promoción de la llingua y la cultura catalana y pola identidá nacional de Cataluña. Sustituyó a Jordi Porta, que presidiera la organización mientres ocho años y convirtióse na primer muyer que presidió la organización en casi 50 años d'historia. Casals formaba parte de la Xunta de la organización dende 2008.
A los pocos meses de liderar l'asociación, Casals púnxose al mandu de la manifestación contra'l retayu del Estatutu fechu pol Tribunal Constitucional, asitiáu por numberosos analistes como epicentru de la meyora independentista de Cataluña. Un primer xestu que lu sirviría de carta de presentación en sociedá. A partir d'equí, los xestos fueron multiplicándose, faciendo de Casals y d'Òmnium Cultural iconos del procesu, xunto cola Asamblea Nacional Catalana (ANC), liderada por Carme Forcadell, y l'Asociación de Conceyos pola Independencia (AMI), presidida pol alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal.
Diputada del Parllamentu de Cataluña (2015-2016) El 15 de xunetu de 2015 dar a conocer que sería'l númberu trés na circunscripción eleutoral de Barcelona de la candidatura de Junts pel Sí apautada por CDC y ERC coles organizaciones independentistes pa les eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015, tres Raül Romeva y Carme Forcadell. Un día dempués Casals comunicó qu'abandonaba la presidencia de Omnium pa formar parte de la candidatura. El 21 de xunetu de 2015 foi sustituyida al mandu de la organización pol abogáu y editor Quim Torra. Foi finalmente electa.
Fallecimientu El 30 de xineru de 2016 sufrió un accidente en Barcelona al ser pillada por un ciclista. De resultes del atropellu, sufrió un traumatismu craneoencefálico con un hematoma subdural que riquió drenaxe quirúrxicu. Tamién se quebró la maxana; finó na madrugada del 14 de febreru a los 70 años, nel Hospital Clínicu y Provincial de Barcelona.
Condecoraciones Medaya d'Oru de la Xeneralidá de Cataluña concedida a títulu póstumu'l 16 de febreru de 2016 pol gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña en reconocencia a la so trayeutoria cultural y política.
Obra 1992, La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció (en collaboración con V. Fabregat, F. Balcells y O. Homs), Departamentu d'Industria y Enerxía de la Xeneralidá de Cataluña. 1994, Crisi i renovació del tèxtil: La diversificació de la base econòmica en Sabadell: Indústria i Ciutat. 1800-1980, J.M. Benaut, Y. Deu, J. Calvet (eds.) Abadia de Montserrat. 1999, La cultura, el mercat i la política n'Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Política, Cultura. Fundación Jaume Bofill. Mediterrànea. 2000, Women and Work in Catalonia: Is Catalonia still a working society? en Networking Europe. Eassys on Regionalism and SocialDemocracy. Y Bort and N. Evans (eds.) Liverpool University Press. 2007, Solving the "national" problems of Europe en European Union, the Next Fifty Years (FT-LSE). 2007, Per una Europa Oberta en Onze de Frankfurt. Institutu Ramon Llull.
Referencies
Enllaces esternos
Categoría:Políticos y polítiques de Cataluña Categoría:Persones d'Avignon Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Socialista Unificáu de Cataluña Categoría:Políticos y polítiques d'Iniciativa per Catalunya Verds Categoría:Diputaos y diputaes del Parllamentu de Cataluña Categoría:Òmnium Cultural Categoría:Economistes de Cataluña