Robert Gerhard i Ottenwaelder «Llibre de Baptismes (1889-1897). Pàg.746». A.H.A.T. Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista, 25-09-1896. [Consulta: 19 xineru 2020], foi un compositor catalán. Ye una de les personalidaes más destacaes del patrimoniu tradicional catalán de tolos tiempos, hasta'l puntu de ser consideráu una figura clave de la música catalana y europeaJoaquim Homs. Robert Gerhard y su obra. (Ethos-Musica; 16). Universidad de Oviedo, 1987, p. 15.. Morrió nel exiliu al que-y condergó l'ascensu del réxime franquista.«Programació Gerhard 2011». L'Auditori. [Consulta: 11 setiembre 2019].
Fíu d'un suizu y d'una alsaciana, llueu refugó dedicase al negociu familiar d'esportación de vinos para dedicase a la música«Robert Gerhard, un compositor inconformista i cosmopolita», 26-01-2020. [Consulta: 26 xineru 2020].. Tres unos primeros años de formación en Munich y en Barcelona, instalóse en 1923 en Viena para recibir clases de composición d'Arnold Schönberg. Cola llegada de la República, trabayó con Higini Anglès en xeres de pedagoxía y popularización de la música clásica. Amás, lideraba'l Grup de Barcelona, formáu polos compositores más creativos y vanguardistes del momentu. Al terminar la Guerra Civil, Gerhard entamó'l duru camín del exiliu. Antifranquista hasta'l migollu, afitó la so residencia en Cambridge. Adoptó la nacionalidá inglesa en 1960, y namás visitó Cataluña en contaes ocasionesPallàs, Josep Maria. «La figura de Robert Gerhard». La Vanguardia, 27-02-2002. [Consulta: 15 setiembre 2019]..
Gerhard axuntó la tradición nacionalista catalana tresmitida pol so maestru Felip Pedrell y les nueves corrientes centroeuropees aprendíes en Viena y Berlín mientres los sos años d'estudiu con Schönberg. La música que llevó a Barcelona na so torna provocó desconciertu y refugu na sociedá catalana de principios de los años 30, pero tamién un gran entusiasmu ente'l círculu de mozos almiradoresEras, Josep Lluís. «Valls s'aboca a l'aniversari del naixement de Robert Gerhard». El Punt Avui, 28-09-2016. [Consulta: 11 setiembre 2019].. El so proyeutu de modernización de la música viose ralentizáu pola so vida más bien tráxica: la Primer Guerra Mundial obligó-y a dexar los estudios qu'empezara n'Alemaña y dempués de la Guerra Civil española tuvo que exiliase, primero en París y a partir de xunetu de 1939 en Cambridge, onde-y atrapó la Segunda Guerra MundialPighi, Pierina. «L’avantguardista oblidat». La Vanguardia, 23-11-2011. [Consulta: 10 setiembre 2019].. Foi n'Inglaterra onde desenvolvió'l gruesu de la so obra y onde, a la fin de la so vida, foi reconocíu con premios y distinciones. Nos últimos años de la so vida sufrió una nueva dificultá na so actividá compositiva, cuando se vio afectáu por una grave enfermedá respiratoriaHoms, 1991, p. 42..
La música de Robert Gerhard fai un usu bien personal de la téunica serial dodecafónica de Schönberg, allumándola con imaxinatives chispes de lluz mediterránea bien carauterístiques. Na so etapa de los años 50, la so obra apunta a un realcuentru significativu de la forma tradicional, coles mesmes qu'esplega la esploración esperimental na música de cámara, sobre manera nel campu de les tímbriques y les testures instrumentales y de forma singular na percusión.
El so virtuosismu como orquestador estendióse a toa clase d'instrumentos, inclusive atípicos, que compaxinó cola so afición de coleccionar soníos pregrabaos, qu'utilizaría más tarde nes sos obres electroacústiquesMonsalvatge, Xavier. «Robert Gerhard, músico racial y universalista» (en castellà). La Vanguardia, 11-01-1970. [Consulta: 15 setembre 2019]..
Tamién foi maestru de Joaquim HomsHoms, 1991, p. 10.. Ente les sos obres podemos atopar el Trio per a piano (1916), L'infantament meravellós de Shéhérazade (1918), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille, la ópera The DuennaJoaquim Homs. Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona: Biblioteca de Cataluña, 1991, páxs. 147-164. o'l Concert per a violí, estrenáu nel Maggio Fiorentino el 1950 pol violinista catalán Antoni Brosa i VivesAntoni Brosa i Vives. Enciclopedia Espasa, suplementu 1979-1980, p. 78..
El fondu personal de Robert Gerhard consérvase na Cambridge University Library, na Biblioteca de Cataluña y nel Institut d'Estudis Vallencs.
Referencies
Enllaces esternos
Categoría:Compositores d'España Categoría:Persones de la provincia de Tarragona