Belize (pronunciat /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles. La capital és Belmopan i la principal aglomeració urbana és la ciutat de Belize, l'antiga capital del país i el seu principal port.
Antiga colònia britànica (antigament era coneguda com a Hondures britànica), va obtenir la independència l'any 1981. Encara que els idiomes predominants hi són el castellà i el crioll beliceny, Belize és l'únic país de l'Amèrica central on l'idioma oficial és l'anglès, llengua materna del 3% de la població. Això es deu al passat colonial de Belize, en ser l'únic país centreamericà que va ser colònia britànica. Això fa que Belize comparteixi un passat comú, no sols amb els països d'Amèrica central; sinó també amb el Carib. Forma part del Caricom i del Sistema de la Integració Centreamericana (SICA).
Belize sempre ha estat reclamada com a part integral de Guatemala. A les seves costes, es troba l'avenc marí o forat blau més gran del món, l'anomenat Gran forat blau.
Toponímia L'origen del nom de Belize no és clar, però sembla d'origen maia. El primer registre del nom es troba a la revista del sacerdot dominic fra José Delgado, que data de 1677. Delgado va gravar els noms dels tres principals rius que va creuar durant el viatge cap al nord al llarg de la costa del Carib: riu Soyte, riu Xibum, i riu Balis. Aquests noms, que corresponen als rius Sitee, Sibún i Belize, van ser proporcionats a Delgado pel seu traductor. És probable que Balis era, en realitat, la paraula maia belix (o beliz), que significa 'fang regat' o 'aigua amb fang'.
Uns altres han suggerit que el nom es deriva d'una mala pronunciació en castellà del nom del bucaner escocès Peter Wallace, que es va aplicar a una ràpida solució en la desembocadura del riu Belize, encara que no hi ha cap prova que Wallace realment s'assentés a la zona i alguns han caracteritzat aquesta demanda com un mite. Diverses etimologies possibles han estat suggerides per escriptors i historiadors, incloent-hi orígens francesos i africans.
Història
miniatura|Temples d'Altun Ha miniatura|"El Castillo" a Xunantunich miniatura|"Caana" a El Caracol L'estat de Belize forma part del territori cultural dels maies, la gran civilització que va poblar Mesoamèrica fins a l'arribada dels conquistadors espanyols.
Entre els segles II i X dC es va viure l'època d'esplendor d'aquesta cultura. Si bé no hi ha una unitat política mesoamericana, la ciutat mexicana de Teotihuacán exercia una gran influència. Aquesta influència va permetre el sorgiment d'estats a l'Amèrica central.
A Belize, podem trobar diversos jaciments arqueològics de gran interès (Altun Ha, El Caracol, Colinas, Cahal Pech, Lamanai, Lubaantun, Nim Li Punit, Santa Rita, Xunantunich). Un d'aquests, Caracol, va ser seu del major dels estats de la regió. El seu nom en aquells temps era Oxhuitza.
Des del , coneixem noms de reis d'aquesta ciutat, que van controlar grans territoris, especialment en el , en el qual les tropes del monarca Yajaw Et 'K'inich II van derrotar les hosts de Tikal, ciutat propera, a l'actual Guatemala.
Caracol va tenir prop de cent vuitanta mil habitants, i la densitat de població a Belize era possiblement més gran que l'actual. Però les lluites per l'hegemonia entre els diferents regnes van provocar la fi d'aquesta era daurada. Kan III, entre 835 i 849, va ser l'últim rei conegut.
Els primers habitants de la zona pertanyien a la cultura maia, d'on sembla derivar el seu nom (amb el sentit d''aigua amb fang'). Els espanyols van establir una colònia temporal que van abandonar davant la resistència local, per concentrar-se a conquerir altres àrees del continent. Aquest fet va ser aprofitat pels anglesos, que van ocupar la zona, convertint-la de facto en colònia el 1786 i oficialment el 1862.
L'esclavitud i després la dominació econòmica van marcar les relacions entre la colònia i la metròpoli. La gran crisi dels anys 1930 i les lleves forçoses a la Segona Guerra Mundial van reforçar el sentiment independentista dels seus habitants, que van imposar-se políticament per aconseguir una relativa autonomia i després la independència, pactada amb la Gran Bretanya el 1981. Però les reclamacions de Guatemala, que afirma que el territori li pertany, van provocar la presència permanent de tropes britàniques a Belize.
Govern i política miniatura|Mapa polític Belize és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern, regulada fonamentalment per la Constitució de 1981. El cap d'estat, de fet, és el rei Carles III, el monarca del Regne Unit, però que per a aquests efectes és «rei de Belize». Ell és representat al país pel governador general.
El poder executiu està a càrrec d'un primer ministre, que dirigeix el Gabinet de 13 ministres, més 5 ministres adjunts, que representen la força política majoritària del Parlament belizeny.
El poder legislatiu és bicameral, compost per una Cambra de Representants de 31 membres electes democràticament per cinc anys i d'un Senat de 12 membres designats pel governador general a partir de propostes del primer ministre, del cap de l'oposició i de diverses institucions religioses, econòmiques i socials.
El poder judicial és encapçalat per la Cort Suprema, els membres de la qual i el president són nomenats pel governador general a proposta del primer ministre. Existeixen tribunals locals i corts d'apel·lació, algunes d'aquestes especialitzades en alguns assumptes.
Organització politicoadministrativa miniatura|upright|Mapa de Belize amb els districtes numerats Belize està dividit en sis districtes: Belize Cayo Corozal Orange Walk Stann Creek Toledo
Economia
Belize basa la seva economia en l'agricultura, amb un pes creixent del turisme, atret per la pesca i les ruïnes maies de la regió. Els principals productes que s'exporten són el sucre i els plàtans, tot i que la descoberta de bosses de petroli pot fer incrementar aquest comerç. L'economia de Belize és la més petita de Centreamèrica, però és la tercera en PIB per capita de la regió, només després de Panamà i Costa Rica. El turisme, l'agricultura i la manufactura són les principals fonts de generació de divises. Els principals productes d'exportació són els productes del mar, cítrics, canya de sucre, plàtan i robes. L'estabilitat de la moneda és un dels atractius per a la inversió estrangera. El 1996, l'ingrés per capita va ser de 2.308 US$, mentre que el 1989 havia estat de 1.664 $, la qual cosa va representar un creixement de 39%. El producte intern brut (PIB) va créixer 67% entre 1989 (306 milions $) i 1996 (512 milions $), mentre que la població va créixer 21% en aquest mateix període. El PIB va registrar una taxa de creixement real de 3,8% en 1995 i d'1,5% el 1996. Encara que la inflació és baixa, el 1996 es va intensificar: l'índex de preus al consumidor va ser de 2,8% el 1995 i de 6,4% el 1996, mentre que la mitjana dels cinc anys anteriors en va ser de 3,2%.
Exportacions: domèstiques, sucre, productes de jardineria, taronja, sucs concentrats de taronja, productes del mar, plàtans i reexportacions. Importacions: a principis de la dècada dels vuitanta, les exportacions anuals ascendien a 28,6 milions de dòlars i el cost de les importacions a 545,3 milions.
Geografia miniatura|Cayo Half Moon. Belize té més de 450 illots i atols miniatura|Mapa del país Situat a la costa nord de Centreamèrica, limita al nord amb l'estat mexicà de Quintana Roo, a l'oest amb el departament guatemalenc de Petén, a l'est amb el mar Carib, i al sud amb el departament guatemalenc d'Izabal. La superfície total és de 22.960 km², que es veu reduïda a 21.400 km² per l'abundància de llacunes.
El nord de Belize consisteix principalment en planures costaneres planes i pantanoses, densament repoblades en alguns llocs. Cap al sud, es troba la cadena muntanyenca baixa de les muntanyes Maia, de les quals el punt més alt a Belize és el pic Victòria a 1.160 metres d'altitud. Belize està situada entre els rius Hondo i Sarstoon, amb el riu de Belize fluint en el centre del país. Al llarg de tota la costa del Carib es troben esculls de corall. S'hi troba la barrera d'esculls de Belize, que forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat, i que és la més llarga de l'hemisferi occidental i la segona més llarga del món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia.
Belize té la forma d'un rectangle que s'estén al voltant de 280 km nord-sud i sobre 100 km d'est a oest, amb una longitud total de frontera terrestre de 516 km. Els cursos ondulants de dos rius, el Profund i el Sarstún, defineixen gran part del curs de les fronteres nord i sud del país. La frontera occidental segueix sense característiques naturals i corre de nord a sud a través de boscos de terres baixes i terres altes d'altiplà. El nord de Belize consisteix principalment en planures costaneres molt planes i pantanoses, densament poblades. La flora n'és molt diversa tenint en compte l'espai tan reduït. Al sud, es troba la baixa serra de les muntanyes Maia. El punt més alt de Belize és Doyle Delight, amb .
La costa del Carib està vorejada d'esculls de corall i uns 450 illots i illes conegudes localment com a «cayos». Tres dels quatre esculls de corall de l'hemisferi occidental es troben enfront de les costes de Belize.
L'accidentada geografia de Belize també ha fet que la costa i la selva siguin atractives pels narcotraficants, que utilitzen el país com a porta d'entrada d'estupefaents a Mèxic.Small And Isolated, Belize Attracts Drug Traffickers. NPR (2011-10-29). Retrieved on 8 May 2012. L'any 2011, els Estats Units van agregar Belize a la llista de països considerats com els majors productors de droga i/o països de trànsit per a narcòtics.Mexican drug cartels reach into tiny Belize. The Washington Post (2011-09-28). Retrieved on 8 May 2012.
Vegetació Si bé més del 60% de la superfície terrestre de Belize està coberta per boscos,Cherrington, I.A., Ek, I., Cho, P., Howell, B.F., Hernandez, B.I., Anderson, I.R., Flores, A.I., Garcia, B.C., Sempris, I., and D.I. Irwin. (2010) “Forest Cover and Deforestation in Belize: 1980-2010.” Water Center for the Humid Tropics of Latin America and the Caribbean. Panama City, Panama. 42 pàg. estudis recents mostren que el 20% del país està cobert per cultius i assentaments humans. Sabanes, matolls, i terres humides constitueixen la resta de la superfície del país. Belize és part de l'important corredor biològic mesoamericà, amb gran diversitat biològica, tant marina com terrestre. El país conté una flora i fauna abundant. La ciutadania protegeix la gran biodiversitat i els recursos naturals. Un informe del 2010 de l'Association of Protected Area Management Organizations of Belize (APAMO) indica que el 36% del territori està sota algun tipus de protecció, i dona a Belize un dels més extensos sistemes de protecció ecològica d'Amèrica. Aquestes dades han estat verificades per l'Organització de Maneig d'Àrees Protegides de Belize (APAMO).
miniatura|El Gran forat blau, un fenomen de la topografia càrstica, es troba enfront de la costa de Belize
A prop de Costa Rica que, en canvi, només té el 27% del seu territori protegit, el 13% de les aigües territorials de Belize —llar del sistema d'esculls de la barrera de Belize— també estan protegides. El Sistema de Reserves de la Barrera de l'Escull de Belize és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.