fou un presentador radiofònic espanyol i també un animador radiofònic, especialitzat en publicitat. Va treballar en la Cadena Cope, junt amb Paco González, en el programa líder d'audiència de la ràdio espanyola Tiempo de Juego.
Biografia Comença a treballar el 1964, en les ondes en Ràdio Galícia, emissora de la Cadena Ser en Santiago de Compostela. El 1996 es trasllada a Madrid, i comença a treballar en La Voz de Madrid, amb el programa musical Club Musical.
El 1968 fitxa per Radio Centro, on començaria a fer-se més popular amb programes com Tabla redonda del disco i Discoparada. Paral·lelament començar una carrera artística com a cantant, en els grups Los Ibéricos i los Blue Sky. Va tenir més èxit en solitari, especialment amb la cançó «Neniña», que arribà al número u de les llistes d'Espanya i Hispanoamèrica. El 1973 s'incorpora a la Cadena Ser, on presentarà diferents programes relacionats amb la música: Sintonía sobre ruedas, Diario musical SER, Temas del Día o El Gran Musical.
En els últims anys seixanta i primers dels setanta, es converteix també en presentador de Televisió Espanyola i debuta en Biblioteca juvenil, on coneix la seva dona i també presentadora María Luisa Seco, amb qui contrau matrimoni el 6 de setembre de 1969. La parella, però, es divorciarà anys després.
La seva trajectòria en televisió sempre va ser centrada en programes musicals: A todo ritmo (1971), Voces a 45 (1975-1976) i 300 millones (1979-1983), sempre a Televisió Espanyola. No tornaria al mitjà fins a l'any 1995 amb el programa Número 1 de Telecinco.
Els anys 80 i 90 significaren la consagració de la seva trajectòria en la ràdio amb programes com: Onda Media, Aquí la SER, Mediodía SER, Los tíos del Domingo o Servicio de verano. Finalment s'especialitzaria en la seva faceta com locutor de ràdio i en programes esportius, com Carrusel Deportivo o El Larguero.
És autor del llibre Carrusel Deportivo: Diario de un año (2006) que a ser un succés comercial.
El 2010 va partir de la Cadena Ser quan van fer fora el seu company Paco González, i ambdós i cinqiuanta persones més de l'equip de Carrusel Deportivo van anar a la Cadena Cope per presentar Tiempo de Juego.
Premis Convertit en una de les veus més respectades de la ràdio espanyola, va rebre quatre Premis Ondas (1975, 1996, 2002 i 2005), i un Micròfon d'Or, reconegut pel seu humor i la seva capacitat per a integrar la publicitat en els programes esportius.
Referències
Categoria:Periodistes gallecs Categoria:Periodistes esportius espanyols Categoria:Locutors de ràdio espanyols Categoria:Persones de la província de la Corunya Categoria:Padrón Categoria:Guanyadors del Premi Antena de Oro Categoria:Productors de ràdio Categoria:Empresaris gallecs Categoria:Morts a Madrid Categoria:Productors espanyols Categoria:Periodistes morts al segle XXI