El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París. Fou fet construir per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. La més famosa de les estances és el Saló dels miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les amants de Lluís XIV. Primera etapa (1661-1668): seria un palau petit de cacera al qual s'hi van afegir dues ales laterals que, en tancar-se, va conformar la plaça d'armes. Són façanes de maó que fan servir també la pissarra. Segona etapa (1668-1678): Lluís XIV pretén traslladar la cort a Versalles definitivament. André Le Nôtre projecta dues ales laterals per donar prioritat visual al jardí. La façana que dona al jardí es construeix seguint el model italià. Té un primer pis de carreus encoixinats. El pis noble és de doble alçària amb crugies reculades jugant amb entrants i sortints i alternant columnes i pilastres. Finalment, el tercer pis, l'àtic, és rematat per una sèrie de figures escultòriques que gairebé no deixen veure la caiguda de la coberta. Tercera etapa (1678-1680): es va construir la capella reial a l'ala nord del palau, obra de Mansart. L'edifici és de doble alçada i amb un accés directe al nivell zero des de l'exterior. La tribuna reial està situada el pis principal i era des d'on el rei i la seva família escoltaven la missa. El 1684, un enginyer liegès, Rennequin Sualem va construir-hi la màquina de Marly que havia de pujar l'aigua del Sena (un desnivell de 163 metres) per a alimentar les fonts dels jardins del castell.
Versalles durant l'Antic Règim El castell vell miniatura|Palau de Versalles. 1623: Lluís XIII va fer construir enmig del bosc, i al costat d'un turó envoltat per dos pantans insalubres, un modest habitatge de maó, pedra i pissarra. Era el seu refugi de caça favorit i, per tant, es va construir un habitatge rústic i utilitari. La disposició dels pavellons i fossats es va fer a semblança d'algunes construccions feudals.
El nou rei va manar edificar un nou habitatge en un terreny que va comprar a Jean de Soisy, del qual era propietari des del . En aquesta petita residència, Lluís XIII rebia, de tant en tant, la seva mare Maria de Mèdici i la seva dona Anna d'Àustria, que mai van pernoctar allí sinó que només hi passaven el dia.
El primer "palau" de Versalles es va edificar darrere de l'actual edifici de marbre. L'habitatge principal mesurava 24 m de longitud per 6 de profunditat i, a cada costat, es van construir dues ales baixes. El departament del rei constava d'una petita galeria en la qual penjava un quadre que representava la batalla de La Rochelle. A continuació hi havia quatre sales, les parets estaven recobertes de tapisseries. L'habitació del rei ocupava el cos central de l'edifici.
1630: l'11 de novembre, el cardenal Richelieu va anar a Versalles, en secret, per informar el rei d'una conspiració que s'estava forjant i que fomentava la reina mare. Aquesta conspiració es coneixeria més tard amb el nom de Dia dels enganyats. Richelieu va ser nomenat primer ministre i la reina mare va ser exiliada.
1632: el 8 d'abril, Lluís XIII va comprar el domini de Versalles a Jean-François de Gondi, arquebisbe de París, oncle del cardenal de Retz i hereu del duc Albert de Gondi, per tal d'ampliar el complex. miniatura|Façana sud-oest del palau. El 26 de maig van començar els primers treballs d'ampliació, que van ser dirigits per l'enginyer arquitecte Philibert Le Roy.
1634: es van acabar les obres i Lluís XIII va prendre possessió dels seus nous departaments.
A partir del 1636, el rei va multiplicar les seves estades aprofitant-se del confort de la seva nova mansió, així com de l'encant dels seus jardins. Aquests van ser estructurats "a la francesa" per Boyceau i Menours, amb decoracions arabesques i entrellaçats.
1643: sentint-se morir, Lluís XIII va confessar: "Si Déu em torna la salut, tan aviat com el meu delfí tingui edat de muntar a cavall i tingui la majoria d'edat, el posaré en el meu lloc i jo em retiraré a Versalles amb quatre dels nostres frares perquè m'entretinguin amb xerrades divines". El 14 de maig va morir. Versalles va romandre en silenci durant divuit anys.
Lluís XIV Al principi del seu regnat, Lluís XIV no trobava cap mansió reial que el complagués plenament. Vivia a París: al Palau Reial, al Louvre, a les Teuleries. Va provar de quedar-se a Vincennes i a Saint-Germain-en-Laye, i va passar una temporada al palau de Fontainebleau. El rei comparava els avantatges i els inconvenients d'aquests palaus i, per pal·liar les seves incomoditats, va realitzar importants reformes però en cap d'ells va arribar a sentir-se còmode.
1651: el rei va efectuar la seva primera visita a Versalles.
1660: el 25 d'octubre, Lluís XIV va portar a Versalles la seva esposa, la reina Maria Teresa d'Àustria.
1661: s'inicien els nous treballs d'ampliació després de la mort del cardenal Mazzarino. Del 1661 al 1662, el rei va invertir un milió cent mil lliures. La decisió de Lluís XIV d'edificar en el lloc en què estava el petit palau del seu pare un dels més sumptuosos palaus d'Europa va ocasionar dures crítiques entre els cortesans. Queden testimonis d'aquestes secretes oposicions, el lloc no estava ben escollit: "Versalles: lloc ingrat —va escriure Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon—, trist, sense vida, sense bosc, sense aigua, sense terra, sembla que tot són arenes movedisses i pantanoses, sense aire; en conseqüència: no és bo".
Louis Le Vau, l'arquitecte del castell de Vaux-le-Vicomte, va ser l'encarregat de reconstruir les dependències, Charles Errard i Noël Coypel van començar els treballs de decoració de les estances, mentre que André Le Nôtre va crear l'hivernacle i el zoològic. En aquesta època, Versalles no era més que una residència de plaer on als jardins se celebraven les festes, mentre el Louvre era oficialment el palau reial. En una carta cèlebre, Colbert es lamentava de l'abandó en què Lluís XIV tenia el Louvre:
"Durant el temps que [Vostra Majestat] ha dispensat grans sumes en aquesta mansió, ha oblidat el Louvre, que és, certament, el més bell palau que hi ha al món […] Oh, quina tristesa […] que el rei més gran sigui mesurat en comparació amb Versalles!" miniatura|Bust de Lluís XIV a la Cambra del Rei. 1664: al mes de maig, es va celebrar la primera festa al palau.
1664-1666: Lluís XIV va prendre la decisió de reformar Versalles per poder passar-hi molts dies amb el seu Consell. Va decidir conservar el palau edificat per Lluís XIII, més per raons financeres que sentimentals. Louis Le Vau va triplicar la superfície del palau, que va ser decorat amb molt luxe reprenent el tema del Sol, omnipresent a Versalles. Els jardins, especialment apreciats per Lluís XIV, van ser ampliats i adornats amb escultures de François Girardon i de Le Hongre. miniatura|Cambra del Rei. 1665: es van instal·lar les primeres estàtues al jardí i es va construir la Gruta de Tethys. El primer hivernacle, el zoològic i la Gruta de Tethys no van resistir la prova del pas del temps.
1667: es va excavar l'estany del Gran Canal. Le Nôtre va dissenyar l'ampliació de l'ala central i es va fer càrrec dels jardins i els habitatges exteriors. Va col·laborar amb Francine, fill d'un enginyer italià, per a la construcció i les instal·lacions hidràuliques.
1668: es va celebrar la desena festa el 18 de juliol, en la qual es va donar a conèixer el nom de Versalles. Coneguda (la festa) amb el nom de "Gran divertiment Reial de Versalles", deixara empremta Molière per la seva creació: Georges Dandin o el marit confós, i Lully per la seva música. Durant les festes del 1664 i el 1668, els cortesans es van queixar de la incomoditat del petit palau perquè no van trobar lloc on dormir.
El rei, desitjant ampliar el palau, va confiar aquest treball a Le Vau, que va presentar diversos projectes. El primer d'ells suposava la destrucció del palau primitiu, que seria reemplaçat per un palau a la italiana. En el segon projecte es plantejava l'ampliació del palau, per la part del jardí, revestit de pedra. Seguint els consells de Colbert, el rei va optar per aquest segon projecte. miniatura|Jardins. 1668-1670: Le Vau va començar l'edificació del revestiment, que consistia en una segona construcció que envoltaria el primer palau. D'una part a una altra de l'antic palau, el Gran Departament del rei, al nord, el de la reina, al sud, van ser emplaçats simètricament. Una àmplia terrassa, enfront dels jardins, comunicava ambdues dependències. Momentàniament, es va conservar el palau de maó i pedra. Les façanes es van adornar amb columnes de marbre de Rance, balcons de ferro forjat i daurat i bustos sobre les balustrades. Les teulades portaven adorns i el pati va ser enllosat amb marbre. Els petits habitacles adjacents van ser elevats i units al palau de Lluís XIII per mitjà d'una sèrie de pavellons que formaven el pati d'armes, que es tancava amb una reixa daurada. A les antigues dependències es va construir un peristil de columnes coronades per estàtues. Les noves construccions van triplicar la superfície del palau.
L'11 d'octubre moria Le Vau, i Colbert va designar François d'Orbay per prosseguir amb les obres. Lluís XIV va veure el seu desig complert, el palau de Lluís XIII va romandre igual enfront del burg, però no va succeir el mateix pel que fa al jardí, ja que va quedar ocult després de les noves edificacions. Des de llavors es van distingir, perfectament, el Palau Vell de Lluís XIII i el Palau Nou de Lluís XIV, construït pel seu fill. El Palau Nou era un edifici fet en pedra, de concepció italiana. Les llargues façanes van ser puntejades i dividides a l'alt. A la façana oest es va construir una gran terrassa que unia el pavelló del rei (al nord) amb el de la reina (al sud). Le Vau es va inspirar en els models italians, però els volums, les proporcions i l'ornamentació van ser obra de l'esperit francès.
Al primer pis es van posar columnes jòniques, fornícules i altes finestres rectangulars (dissenyades per Mansart el 1669). Es va decorar amb escultures: estàtues en les fornícules i baixos relleus rectangulars sobre les finestres (desapareguts el 1679).
En el segon pis, o àtic, la decoració va ser d'estil corinti i es va coronar amb una balustrada.
1670: es va construir el Trianon de porcellana. Durant aquest període, els cortesans van edificar els seus xalets propers a la residència preferida del rei.
1677: Lluís XIV somiava fer un palau que deixés constància de la seva època. Els palaus del Louvre i de les Teuleries ja tenien l'empremta dels seus antecessors. La creació de Versalles responia a un desig polític i econòmic. Dirigint personalment els assumptes del regne i centralitzant l'administració, el rei volia agrupar, entorn d'ell, els ministres i els seus serveis. El monarca tenia intenció de fixar la seva residència a Versalles. Mansart va haver de dissenyar els projectes per a la instal·lació de la Cort. miniatura|Palau i jardins miniatura|Vista aèria de Versalles 1678-1684: la Galeria dels Miralls, símbol del poder del monarca absolut, es va aixecar sobre l'antiga terrassa del palau nou. L'obra es va concloure el 1684. La decoració va ser confiada a l'equip de Charles Le Brun. Més tard el rei va voler construir a Versalles una de les seves grans galeries, molt de moda en aquells dies. Lluís XIV apreciava les llargues galeries del Louvre i de Fontainebleau, per les quals es podia passar i comunicar-se amb els altres departaments, es distingien per les seves valuoses decoracions. El rei havia fet instal·lar la Galeria d'Apolo al Louvre i al palau que havia fet edificar en Clagny per Madame de Montespan, la galeria Mansart que enlluernaria a tots els visitants.