Pego és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta a la província d'Alacant té una població de 10.295 habitants segons dades de 2022.
Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom i també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentació de l'època (Carta de poblament de 1279). Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins al 1707, quan passà a formar part de la de Dénia i ja el 1833, amb la divisió provincial, després d'uns anys a l'efímera província de Xàtiva, passà a pertànyer a la província d'Alacant.
Geografia La Vall de Pego està composta pels municipis de Pego i de l'Atzúbia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió envoltada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de Les Deveses eveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall o Cabal (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són el riu Bullent (o Bullentó, o Calapatar) que dona origen al riu Racons (o Molinell) per mitjà del riu Revolta que hi fa d'enllaç. De barrancs, trobem els de Benitjats, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim (Sant Xotxim). La pluviometria de Pego és de les més altes del País Valencià, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa.climate-data Va ser molt destacat el conreu de l'arròs bomba o bombó durant el .
El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atzúbia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.
Història Durant el Paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la pesca de mar.
En el Neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.
En l'edat del bronze té lloc una gran activitat pesquera i marítima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels més estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, accessible des de la carretera de Pego a Benidorm, en el port de Sagra.
La cultura ibèrica va ser molt important al País i també a la Vall, així es troben abundants restes de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.
De l'època de l'Imperi Romà s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel·la de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar a la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpoli, un forn, a l'Alter de Pau. Ceràmica a l'Atzaïla.
Durant l'època musulmana la població estava disseminada per la vall en diversos nuclis poblacionals. A banda de l'alqueria d'Uixola, on a finals del (prèvia expulsió dels andalusins autòctons) es funda de nova planta la vila cristiana de Pego, hi trobem: la fortalesa del Miserat o Miserà, Favara, Atzúbia, Atzaïla, Atzaneta, Benitjats, Benigàlip (ara pda. Benigani), Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupaix, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel·lència del període a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor.
Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, i sobretot després de la dissolució de la important aljama pegolina després de la darrera revolta mudèjar, és amb Jaume II i Pere III quan, després d'un breu període d'ocupació del Castell de Pego o Ambra, es funda la vila de Pego i s'estructura tal com és actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que també s'han trobat restes més antigues dins el centre urbà de l'alqueria andalusina d'Uixola. El rei Conqueridor donà el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins per carta de poblament de 1279. Fins al 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i després passa a poder de senyors feudals, Dona Constança (1300-1307), Dona Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del ).
L'expulsió dels moriscos (1609), significà un despoblament de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El va veure també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.
Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser atorgat el títol de Muy Noble Villa.
A les darreries del i durant el XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalització dels regs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.
El la vila va quedar estancada mentre poblacions veïnes augmentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialització.
A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del país, hi ha hagut un cert revifament i expansió urbanística.
Demografia
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Compromís per Pego (Compromís), 3 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans de Pego (CTPG) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldes Des de 2013 l'alcalde de Pego és Enrique Moll Briones del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.
Monuments i llocs d'interés miniatura|Església de l'Assumpció miniatura|Interior de l'església del convent
Nucli Antic. Es pot observar el seu traçat medieval i les restes de la muralla.
Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció. D'estil renaixentista, construïda en el sobre les ruïnes d'altra església més petita, realitzada també sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interès regional i nacional, entre elles, el retaule de la Mare de Déu de l'Esperança, del , la doble Verònica, del XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sagristia, la imatge del Santíssim Crist de la Providència, així com nombroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil espanyola, pintades cap al 1950. També cal destacar la conservació completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del
Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realitzada en el per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del , d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realitzada per dos "àngels divins" que es van aparèixer com dos pelegrins). Pertany a la parròquia de l'Assumpció.
Museu d'Art Contemporani de Pego. Inaugurat el 1991. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976.
Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família. El conjunt està format pel convent i l'església i el centre escolar. Es construí a finals del amb la contribució de tots els pegolins, encara que algunes parts, com el campanar, s'acabaren molt de temps després. L'edifici està construït en estil neogòtic.
Ermita de Sant Josep, del . Ermita de Sant Miquel, del , construïda sobre una antiga sinagoga. Ermita de Sant Antoni. Ermita de Sant Sebastià, gairebé derruïda, antiga parroquia, en la partida de Benumeia. També hi havia una altra parroquia en l'actual partida de Favara dedicada a Sant Pere, hui desapareguda. Es conserven arxius d'ambdues parroquies a la veina parroquia de l'Atzúbia. Ermita de Sant Joaquim, privada. Ermita de Sant Joan, privada. Capella de Sant Llorenç.
Hi ha nombroses capelles i retaules de ceràmica en tots els carrers de la població que duen associat un sant, com és el cas dels carrers Sant Doménec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Metges, Sant Bonaventura, la Mare de Déu de la Pau (Carrer La Pau), El Salvador (Carrer del Capità Sendra), etc., així com altres retaules devocionals al Santíssim Ecce-Homo o la Mare de Déu dels Desemparats. Els més antics daten del . Hi ha catalogades quasi 70 mostres.
El Poet de Cotes. Les covetes. miniatura|El castell d'Ambra Castell d'Ambra. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, però les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del . Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya d'Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, però si va tenir importància en les posteriors revoltes mudèjars capitanejades per Al-Azraq.
Jaciments arqueològics. El terme municipal de Pego està ple de restes arqueològiques que denoten la presència humana des de l'antiguitat, afavorida probablement pels beneficis de la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben restes de ceràmica neolítica, igual que en la Muntanyeta Verda i, les forests del Bullent. En les acaballes del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.
Cova de l'Ase. Es tracta d'un hàbitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.
Cova del Xical o Potastenc. Cova Negra. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
miniatura|Marjal de Pego El Pla. Jaciment descobert a principi dels anys 80 del passat segle. Es tracta d'un poblat de l'edat del bronze (4000-2000 a. C.) on van viure, caçar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al·luvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat avançat de colmatació, travessada per multitud de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'època actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
Muralles i castells de Pego miniatura|Portal de Sala