miniatura|Els fonemes vocàlics del suec estàndard central. La fonologia del suec és especialment rica en vocals. En té nou que componen disset fonemes en la majoria de varietats i dialectes (les vocals [e] i [ɛ] curtes coincideixen).Hi ha divuit fonemes consonàntics, entre els quals la consonant fricativa postalveolovelar sorda, [ɧ] i [r] presenten variacions considerables depenent del context social i dialectal. Un tret característic del suec és la seva prosòdia (entonació, accent, to, etc.) molt variada, que sovint és una de les diferències més notables entre els diversos dialectes. Parlants nadius de suec que adapten la seva parla quan es troben en zones amb altres varietats regionals o dialectes sovint usaran els sons de la nova varietat, però conservaran tanmateix la prosòdia del seu dialecte nadiu.
Hi ha algunes variacions en les interpretacions de la fonemicitat de la longitud vocàlica. ,. per exemple, tracta la quantitat vocàlica com un fonema propi i separat (un "prosodema"), de manera que les vocals llargues i curtes són al·lòfons d'un sol fonema vocàlic. s'ha suggerit que estan infraespecificats per la seva retroactivitat per explicar la diferència amb les seves contraparts curtes. Bilabials Labiodentals DentalsAlveolars Palatals VelarsGlotalsOclusives Aproximants Fricatives VibrantsNasals
El suec té nou vocals que, com en moltes altres llengües germàniques, existeixen en parells de versions llargues i curtes. La longitud covaria amb la qualitat de les vocals, com es mostra a la taula següent (vocals llargues a la primera columna, curtes a la segona), i les variants curtes són més centrades i laxes. La longitud es considera generalment la distinció principal, i la qualitat és secundària. No apareixen vocals curtes a les síl·labes tònica obertes. Les vocals anteriors apareixen en parells arrodonits i no arrodonits: – , – , – i – .
Referències
Bibliografia
Categoria:Suec Suec