Lituània, i oficialment República de Lituània (en lituà: Lietuvos Respublika) és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb la mar Bàltica, al sud-est amb Belarús, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània. És membre de l'OTAN, del Consell d'Europa, i de la Unió Europea. Va entrar a l'espai Schengen el 21 de desembre 2007. Té una superfície de 65.200 km² i una població de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de població de 55 hab./km². La capital és Vílnius, Capital Europea de la Cultura el 2009.
Etimologia El primer registre conegut del nom de Lituània () és en una història de Sant Bru del 9 de març de 1009 a la Crònica de Quedlinburg. La Crònica va registrar una forma llatinitzada del nom Lietuva: LituaVilnius. (pronunciat ). A causa de la manca d'evidències fiables, es desconeix el significat real del nom. Avui en dia, els estudiosos encara debaten sobre el significat de la paraula i hi ha algunes versions plausibles. miniatura|Nom de Lituània per escrit, 1009 Com que Lietuva té un sufix (-uva), la paraula original no hauria de tenir sufix. Un candidat probable és Lietā. Com que molts etnònims bàltics es van originar a partir d'hidrònims, els lingüistes han cercat el seu origen entre hidrònims locals. Normalment, aquests noms van evolucionar a través del procés següent: hidrònim → topònim → etnònim.Zigmas Zinkevičius. Lietava, un petit riu no gaire lluny de Kernavė, l'àrea central del primer estat lituà i una possible primera capital de l'eventual Gran Ducat de Lituània, se sol acreditar com la font del nom. Tanmateix, el riu és molt petit i alguns troben improbable que un objecte tan petit i local hagi donat el seu nom a tota una nació. D'altra banda, aquesta denominació no té precedents en la història mundial.
Artūras Dubonis va proposar una altra hipòtesi, que Lietuva es relaciona amb la paraula leičiai (plural de leitis). Des de mitjan , els leičiai eren un grup social de guerrers distint de la societat lituana subordinat al governant lituà o al mateix estat. La paraula leičiai s'utilitza a les fonts històriques dels segles XIV i XVI com a etnònim dels lituans (però no dels samogitians) i encara s'utilitza, generalment poèticament o en contextos històrics, en letó, que està estretament relacionada amb el lituà.
Història de Lituània
Durant el , Lituània va ser el país més gran d'Europa: l'actual Belarús, Ucraïna, i parts de Polònia i Rússia van ser els territoris del Gran Ducat de Lituània. Amb la Unió de Lublin el 1569, Polònia i Lituània va formar un nou Estat, la Confederació de Polònia i Lituània. La Unió va durar més de dos segles, fins a les particions de Polònia des de 1772-1795, amb l'annexió a l'Imperi Rus de la major part del territori de Lituània, fet que va influir en la cultura de Lituània. Arran de la Primera Guerra Mundial, amb la signatura de l'acta de la Independència de Lituània, fou signat el 16 de febrer de 1918, declarant el restabliment d'un estat sobirà. A partir de 1940, Lituània va ser ocupada en primer lloc per la Unió Soviètica després de l'Alemanya nazi. Quan la Segona Guerra Mundial s'acostava a la seva fi el 1944 i els nazis es van retirar, la Unió Soviètica va tornar a ocupar Lituània. L'11 de març de 1990, Lituània va esdevenir la primera república soviètica que va declarar la seva independència.
Durant mandat com a President d'Algirdas Brazauskas es van dur a terme diverses reformes econòmiques en la transició post-soviètica com la privatització gradual d'actius estatals i la inversió estrangera i en 1994, aproximadament el 60% de la força laboral estigués en empreses privades, tot i crítiques per opacitat i favoritisme cap a antigues elits comunistes. Va ingressar Lituània al Consell d'Europa i va iniciar el procés d'associació amb l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i la sol·licitud d'adhesió a la Unió Europea posant les bases per a la integració a Europa Occidental, amb la retirada de les tropes russes en 1993. Va abolir la pena de mort com a gest cap a Occident, i el 1995 va demanar disculpes oficials davant la Knesset per la participació de lituans en l'Holocaust. Abans de la crisi financera mundial de 2008-2009, la Lituània post-soviètica tenia una de les economies de més ràpid creixement a la Unió Europea.
L'octubre de 2002, Lituània fou convidada a unir-se a la Unió Europea i un mes per més tard s'uní a l'OTAN; esdevingué membre d'ambdues organitzacions el 2004.
Geografia miniatura|esquerra|Mapa de Lituània (en anglès) L'orografia del país consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glacial, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'època glacial. Així, el territori és gairebé pla i amb petites elevacions pròpies del relleu glacial, amb turons morrènics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'altitud. Hi ha dues zones molt diferenciades al país:
La zona plana o Žemaitija (Samogítia), on només hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys. La zona alta o Aukštaitija, on hi ha les zones més altes del país, i destaquen només els turons d'Ašmena, amb el Juozapinė (amb 292 metres), la màxima alçària de Lituània.
Tots rius desemboquen a la conca bàltica i generalment no són gaire cabalosos; els més importants són el Nemunas Niemen, Neris, Virvyčia, šventoji, Venta, Mūša, Šešupė, Nevėžis, Dubysa, Minija, Šušvė, Merkys, Jūra.
També hi ha al país uns tres mil llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5% del total del territori. La resta és ocupat per les pastures (un 22%) i pels boscs (un 16%), que han fet tradicionalment al país força apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.
Política miniatura|240x240px|Seimas — Parlament de Lituània Des que Lituània va declarar la seva independència l'11 de març de 1990, ha mantingut una clara línia democràtica. A les primeres eleccions generals després de la independència, el 25 d'octubre de 1992, el 56,75% del total dels votants va donar suport a la nova Constitució. Nuo 1991 m. iki šiol paskelbtų referendumų rezultatai , Microsoft Word Document, Seimas. Retrieved 4 June 2006. Varen haver-hi intensos debats sobre aquesta, i especialment sobre el paper del president. El referèndum es va celebrar per separat el 23 de maig de 1992 per conèixer l'opinió pública sobre l'assumpte i el 41% dels votants va donar suport a la restauració del President de Lituània. Finalment, es va acordar un sistema semipresidencialista.
El cap d'Estat lituà és el President, elegit directament per a un mandat de cinc anys, amb un màxim de dos mandats consecutius. La figura del President és en gran part representativa, les funcions principals no obstant això són assumptes de política exterior i de seguretat nacional. El president és també el comandant militar en cap. El President, amb l'aprovació de l'òrgan parlamentari, el Seimas, també nomena el primer ministre i, sobre el nomenament d'aquest últim, la resta del gabinet, així com un nombre superior d'altres funcionaris civils i els magistrats de tots els tribunals. Els magistrats del Tribunal Constitucional (Konstitucinis teismas), que serveixen per nou anys, són nomenats pel President (tres jutges), el President del Seimas (tres jutges) i el President de la Cort Suprema (tres jutges). El parlament unicameral de Lituània, el Seimas, té 141 membres que són elegits per mandats de quatre anys. 71 dels membres d'aquest cos legislatiu són elegits en circumscripcions individuals, i els altres 70 són elegits en una votació a escala nacional per representació proporcional. Un partit ha de rebre almenys el 5% dels vots per estar representat en el Seimas.
Partits polítics i eleccions Lituània va ser un dels primers països del món a concedir a les dones el dret de vot a les eleccions. Les dones lituanes van poder votar per la Constitució de Lituània de 1918 i van utilitzar el seu dret recentment concedit per primera vegada el 1919. En fer-ho, Lituània ho va permetre abans que països tan democràtics com els Estats Units (1920), França (1945), Grècia (1952), Suïssa (1971). miniatura|Commemoració de l'Acta de restabliment de l'Estat de Lituània a la històrica sala del Palau del Seimas on es va signar originalment l'any 1990. La cerimònia compta amb la presència del president de Lituània, el primer ministre, el president del Seimas i altres alts càrrecs. Lituània presenta un sistema multipartidista fragmentat, amb una sèrie de petits partits en els quals els governs de coalició són comuns. Les eleccions ordinàries al Seimas tenen lloc el segon diumenge d'octubre cada quatre anys. Per ser elegibles, els candidats han de tenir almenys 25 anys el dia de les eleccions, no estar sotmesos a un estat estranger i residir permanentment a Lituània. Les persones que compleixin o hagin de complir una condemna imposada pel tribunal 65 dies abans de les eleccions no són elegibles. Així mateix, no es poden presentar a les eleccions els jutges, els ciutadans que fan el servei militar i els militars del servei militar professional i els funcionaris d'institucions i establiments estatutaris. Unió Patriòtica - Democristians Lituans van guanyar les Eleccions legislatives lituanes de 2020 i van obtenir 50 dels 141 escons al parlament. L'octubre de 2020, la candidata a primer ministre de la Unió Patria-Demòcrata Cristiana Lituana (TS-LKD) Ingrida Šimonytė va formar una coalició de centredreta amb dos partits liberals.
El president de Lituània és el cap d'estat del país, elegit per a un mandat de cinc anys per majoria de vots. Les eleccions tenen lloc l'últim diumenge no més de dos mesos abans del final de l'actual mandat presidencial. Per ser elegibles, els candidats han de tenir almenys 40 anys el dia de les eleccions i residir a Lituània durant almenys tres anys, a més de complir els criteris d'elegibilitat per a un membre del parlament. Un mateix president no pot exercir més de dos mandats. Gitanas Nausėda ha guanyat les eleccions més recents com a candidat independent el 2019.
Cada municipi de Lituània està governat per un consell municipal i un alcalde, que és membre del consell municipal. El nombre de membres, elegits per un mandat de quatre anys, a cada ajuntament depèn de la mida del municipi i varia des de 15 (en municipis de menys de 5.000 habitants) fins a 51 (en municipis de més de 500.000 habitants). L'any 2015 van ser elegits 1.524 consellers municipals Els membres del consell, a excepció de l'alcalde, s'elegeixen mitjançant representació proporcional. A partir de l'any 2015, l'alcalde és elegit directament per la majoria de veïns del municipi. El Partit Socialdemòcrata de Lituània va guanyar la majoria dels càrrecs a les eleccions del 2015 (372 escons als consells municipals i 16 alcaldes).
A partir del 2019, el nombre d'escons al Parlament Europeu assignats a Lituània era d'11. Les eleccions ordinàries tenen lloc un diumenge el mateix dia que a la resta de països de la UE. El vot és obert a tots els ciutadans de Lituània, així com als ciutadans d'altres països de la UE que resideixin permanentment a Lituània, que tinguin almenys 18 anys el dia de les eleccions. Per ser elegibles, els candidats han de tenir almenys 21 anys el dia de les eleccions, ser ciutadà de Lituània o un ciutadà d'un altre país de la UE amb residència permanent a Lituània. Els candidats no poden presentar-se a les eleccions en més d'un país. Les persones que compleixin o hagin de complir una condemna imposada pel tribunal 65 dies abans de les eleccions no són elegibles. Així mateix, no es poden presentar a les eleccions els jutges, els ciutadans que fan el servei militar i els militars del servei militar professional i els funcionaris d'institucions i establiments estatutaris. Sis partits polítics i representants d'un comitè van guanyar escons a les eleccions del 2019.
Llei i aplicació de la llei