miniatura|Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies. Els més antics parteixen del i els últims es daten al voltant del .

Aquests vilatges (terme preferible a "poblat") es trobaven gairebé sempre en zones privilegiades dalt de turons o petites muntanyes des d'on dominaven les terres i vies de comunicació circumdants. Es pot copsar un incipient urbanisme en la disposició de les edificacions que no posseïen fonaments i començaven amb una primera filera de construcció ciclòpia.Sureda (1989) p.24 En acabat s'aixecaven les parets de fang i es tancaven amb una coberta vegetal i fang a manera de sostrada. Existien espais comuns i públics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de ceràmica. Tot plegat indueix a pensar que eren pobles que tenien una organització ben estructurada i amb una certa jerarquia social.

Aquesta és una llista dels poblats més importants dels ibers de Catalunya (En ordre alfabètic):

Cadira del Bisbe

El jaciment iber de la Cadira del Bisbe està situat en la Serralada de Marina del terme municipal de Premià de Dalt i prop de 300 m sobre el nivell del mar. Va ser construït i habitat per la tribu de laietans sobre un turó a finals del el poblat estava emmurallat i amb una torre defensiva, la seva desaparició es data cap a l'any 200 aC amb l'arribada dels romans.

Ha estat objecte d'excavacions per diferents associacions a diverses dates des de l'any 1929 en la que va ser descobert per Joaquim Folch i Torres.

Can Fatjó-Castell de Rubí

Al turó del Castell de Rubí es varen practicar excavacions que van demostrar una ocupació humana que pot arrencar fins i tot de finals del . Així mateix es van descobrir murs i dos pous del . Un d'ells és el pou més antic de Catalunya.

Però el més important d'aquest assentament és el camp de sitges de can Fatjó a uns 200 m al sud del castell, sobre una elevació situada al marge dret de la Riera de Rubí, igual que el castell.

Les més antigues estan datades al segle V aC i perduren fins ben bé entrada l'època romana (primera meitat del ). Sembla que l'establiment de can Fatjó podria ser el nucli de l'antiga ciutat de Rubricata, esmentada pel geògraf Claudi Ptolemeu al , a la vora del riu Rubricatus.Pedro Bel:Poblado ibero-romano de Can Fatjó. Diari de Rubi, 13/12/07

Ca n'Oliver miniatura|El poblat

El poblat ibèric de Ca n'Oliver de grans dimensions que es troba a la serra de Collserola, al territori antigament conegut com a Laietània i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l'edat mitjana.

Castellet de Banyoles

miniatura|Torres de defensa a l'entrada del poblat de Castellet de Banyoles.

El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el poblat iber més extens de la Catalunya meridional. Destaca la seva posició dominant sobre el curs de l'Ebre i les seves magnífiques torres pentagonals de defensa. Els materials trobats suggereixen que va ser un assentament ilercavó del i que va ser destruït de manera violenta durant el .

A partir d'un fragment de plom amb una prova d'encunyació de moneda, els arqueòlegs han proposat que el nom iber de l'assentament era Kum.

Castellruf

miniatura|El Turó de Castellruf El poblat ibèric de Castellruf són les restes d'un poblat iber situat en el Turó de Castellruf (459 m.), veí dels poblats del Turó de Montgat, del Puig Castellar i del Turó d'en Boscà. Està situat a Santa Maria de Martorelles, a la comarca del Vallès Oriental.

S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del , que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins. Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del , a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.

Kese Kese, capital dels cessetans, fou una població ibèrica, documentada epigràficament a la llegenda d'una sèrie de monedes ibèriques, que hom ha volgut identificar amb una població citada per Polibi (qui l'anomena Cissa) i Titus Livi (qui l'anomena Cissis) a la vora de la qual es produí una batalla en què Gneu Corneli Escipió va derrotar el general cartaginès Hannó i el cap ilerget Indíbil el 218 aC. Si la identitat es confirma, cal situar Kese a l'interior, a l'Alt Camp o la conca de Barberà. Altrament, hom va proposar que no es tractes de la mateixa població, i llavors Cissa es podria identificar amb la ciutat romana que hi ha sota Guissona o amb la poblat ibèric del Molí d'Espígol.

A partir de treballs iniciats al 2014 al jaciment del Vilar de Valls, on s'ha descobert una gran ciutat cessetana, es creu que aquesta estaria ubicada a l'actual capital de l'Alt Camp. Les publicacions acadèmiques més actuals fan referència a la ciutat sota el nom Kissa.

Ciutat ibèrica d'Ullastret

miniatura|Part de les muralles del jaciment de la ciutat ibèrica d'Ullastret

La ciutat ibera d'Ullastret establerta al puig de Sant Andreu, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empordà. Dins el municipi d'Ullastret (Baix Empordà), és el major nucli urbà d'aquesta cultura, descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibera dels indigets.

La ciutat va néixer al i des de finals d'aquest segle estava defensada per una magnífica muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el .

Ciutat Ibèrica del Molí d'Espígol

Identificada amb l'antiga Atanagrum, està emplaçada a Tornabous, i constitueix un dels exemples d'urbanisme més importants dins de les poblacions dels ilergets. Va tenir un gran creixement que va obligar a construir també fora del seu emmurallament, arribant a ésser una de les ciutats més importants en aquest territori. El seu origen se situa des de la segona meitat del fins començaments del III aC durant la Segona Guerra Púnica.

Cogulló

El poblat iber del Cogulló és un jaciment ibèric al sud-oest de Sallent, al Bages, dalt del turó conegut pel Cogulló, declarat bé cultural d'interès nacional.

Jaciment d'uns 2000 m² d'extensió a 200 m per sobre el Llobregat, és un dels més importants de l'interior de Catalunya per la gran importància militar i estratègica del que devia ésser un dels principals nuclis de població de Lacetània.

Fou ocupat des del final del fins al . Poden establir-se tres fases diferents: una primera etapa d'iberització (segle VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle III aC-I aC); i una tercera fase ibero-romana.

Les primeres notícies del poblat ibèric s'atribueixen al doctor Joan Maluquer de Motes el 1948. El 1966 la junta municipal d'Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció. Fou excavada a la dècada dels setanta per Ramon Camprubí.

Fou excavat entre 1960 i 1984 i posteriorment s'hi han fet tasques de neteja, consolidació i restauració.

Darró

Darró és un poblat ibèric que es troba a ponent de l'actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, al territori antigament conegut com a cossetània. Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el fins al , quan sembla que es romanitza el poblat. Una mica més a llevant s'hi conserven restes d'una vil·la romana fundada al dins del que era la colònia de Tàrraco. Es considera que l'indret fou abandonat al durant el regnat visigòtic, moment al qual pertanyen les tombes més recents.

Gebut

Gebut és un poblat iber situat al municipi de Soses a la comarca del Segrià on varen viure un dels pobles més importants dels ibers, els ilergets. Va ser excavat i estudiat per Tarragó Pleyan a partir de l'any 1940-1942, presenta una calçada central amb carrers transversals i ha estat datat segurament del al . En aquesta mateixa zona es troben diferents assentaments documentats des de l'època del bronze final.

Ibera

Va ser una ciutat de la tribu dels ilercavons, destruïda durant la Segona Guerra Púnica. La seva situació no es coneix fidelment, però pels escrits de Titus Livi es pot deduir que es trobava al delta de l'Ebre a la vora de la costa.

L'Esquerda miniatura|Excavació a l'àrea ibera de l'Esquerda.

Es troba en el límit dels termes municipals de Roda de Ter i Les Masies de Roda, comarca d'Osona, i va ser ocupat per la tribu dels ausetans.

Als segles V i IV aC es va construir a la zona un oppidum iber, protegit per una potent muralla que tancava l'únic accés possible a la petita península de L'Esquerda. Entre altres construccions, el poblat acollia dos tallers, un ceràmic i un altre metal·lùrgic. Un carrer longitudinal, orientat de nord a sud i amb el seu origen a la porta principal del poblat, organitzava tot l'espai interior. Aquest eix es va mantenir durant tota la vida del poblat. A la fi del o inicis del va sofrir un gran incendi que va destruir gran part de les seves estructures.

Les Maleses miniatura|Jaciment de Les Maleses

El poblat de Les Maleses, ubicat a l'antiga Laietania, ocupa un cim, dalt de la Serralada de Marina, al Vallès Occidental. Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.

Des del poblat s'observa una immensa panoràmica, des de la qual es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu. Aquesta ubicació proporcionava als habitants del poblat iber, un gran control sobre el territori.

Gràcies a les diferents intervencions arqueològiques, cronològicament podem situar el poblat entre els segles III i II aC. S'han efectuat diverses intervencions arqueològiques des de l'any 1928, però és des de l'any 2000, que el poblat està essent estudiat dins del projecte d'investigació arqueològica "El poblament protohistòric al jaciment ibèric del Turó de Les Maleses", amb nou campanyes portades a terme fins a l'any 2010.

Masies de Sant Miquel

Es troba a Banyeres del Penedès. La zona arqueològica abasta una àmplia cronologia des del fins al II aC i engloba tres mostres diferents d'ús del territori: una necròpoli d'incineració, un poblat iber i una vila romana, el que permet explicar tot un procés cultural que inclou des dels ibers ilercavons als romans a la comarca del Penedès. L'extensió del poblat i el seu excepcional estat de conservació amb estructures que poden arribar a tres metres d'altura indiquen que pot ser un dels poblats més grans i més ben conservats de Catalunya.

Montbarbat

Es troba al cim de la muntanya que li dona nom, sobre la Serralada Litoral. Pertany al terme municipal de Lloret de Mar,en el límit amb Maçanet de la Selva. Poblat pels indigets, està envoltat per una línia de muralla d'un perímetre de 370 metres, reforçada amb, almenys, dues torres. Data del .

Oleastrum Oleastrum fou una ciutat del cossetans de la Tarraconense, en la via entre Dertosa i Tarraco. Se l'ha volgut identificar amb nombroses ciutats, però el més probable és que correspongui a la moderna Cambrils.

Olèrdola miniatura|Muralla