Èlia Verina, en llatí Aelia Verina, fou una emperadriu romana d'Orient esposa de Lleó I el Traci amb el que va tenir una filla de nom Èlia Ariadna, que es va casar amb l'emperador Zenó, i una altra filla Lleòncia, casada més tard amb Marcià, l'usurpador. Era germana de Basilisc, que també va ser emperador.
Família Els seus orígens, i els del seu germà Basilisc, són desconeguts, tot i que es creu que els avantpassats venien dels Balcans. Stefan Krautschick, a la seva obra Zwei Aspekte des Jahres 476 (1986), formula la hipòtesi que els dos germans estaven relacionats amb Odoacre autoproclamat Rei de Itàlia l'any 476.Amory, Patrick (2003): People and Identity in Ostrogothic Italy, 489-554. Aquesta hipòtesis es basa en una crònica fragmentaria de Joan d'Antioquia, un monjo del segle VII.Enciclopedia católica (en inglés) Juan Antioqueno
Matrimoni Èlia Verina es va casar amb Lleó, que aleshores era comandant en cap de l'exèrcit imperial. Segons Joan Malales, Lleó era membre dels besos, una tribu tràcia independent. Altres com ara Teodor Anagnostes, Teòfanes el Confessor, Jordi Cedré i Miquel el Sirià diuen que era natural de la Tràcia. Una tercera versió, recollida a la obra Bibliotheca, del patriarca de Constantinoble Foci, apuntava a que era natural de la Dàcia.
El matrimoni va tenir tres fills. Ariadna, nascuda abans de la mort de l'emperador Marcià (r. 450-457). Lleòncia, promesa primer a Patrici, fill d'Aspar, compromís anul·lat després de l'assassinat d'Aspar instigat per Lleó. Lleòncia es va casar posteriorment amb Marcià, fill d'Antemi i Marcia Eufèmia. La parella es va revoltar contra el successor de Lleó, Zenó (marit d'Ariadna), entre els anys 478 i 479 però van ser derrotats i exiliats a Isàuria.
Èlia Verina i Lleó varen tenir un tercer fill nascut el 463 però que va morir als cinc mesos.
Emperadriu consort Al gener de l'any 457 l'emperador Marcià va morir, possiblement per una gangrena contreta durant un llarg viatge religiós. A ell li va sobreviure la seva filla Màrcia Eufèmia, qui estava casada amb Procopi Antemi. Marcià havia estat proclamat august en casar-se amb Pulquèria, de la dinastia teodosiana. Amb la seva mort va acabar aquesta successió dinàstica, perquè la seva filla era fruit d'un matrimoni anterior i no era considerada hereva. L'exèrcit i el Senat romà van començar la cerca d'un successor al tron. L'home més poderós de la cort del moment, el militar Aspar, no podia reclamar el tron pels seus orígens sàrmates i religió arriana.Elton, Hugh; Leo I (457-474 A.D.)
Impedit el seu accés al tron, Aspar va utilitzar però el seu poder a buscar un hereu afí a la seva persona. Entre els candidats que complissin les condicions per ser acceptat pel Senat i per Aspar, va sobresortir el nom de Flavi Valeri Lleó, un oficial de l'exèrcit, que va ser acceptat pel Senat i coronat emperador, com Lleó I, el 7 de febrer de l'any 457 pel patriarca Anatoli de Constantinoble, la primera de les coronacions que és oficiada per aquest càrrec eclesiàstic. En aquest punt, Verina es va convertir en la consort de l'emperador, agregant Èlia al seu nom en la seva proclamació augusta.Bury, J. B.; History of the Later Roman Empire from the Death of Theodosius I to the Death of Justinian (1923)
L'any 461, Lleó va fundar la unitat militar dels excubitors, per a contrarestar la influència dels soldats germànics, sota el comandament d'Aspar. El mateix Lleó es va encarregar de triar als llavors 300 soldats que van formar part de la primigènia unitat, formada majoritàriament per soldats isauris. L'any 466, l'oficial Tarasis Kodisas Rusombladadiotes va denunciar que Ardabur, un dels fills d'Aspar, era culpable de traïció. L'escàndol va causar una ruptura en les relacions personals entre Lleó i Aspar, la qual cosa va augmentar la confiança (i dependència) del primer en la seva unitat de excubitors.Elton, Hugh; Zeno (AD 474-491)
El 467, l'aliança de Lleó i Tarasis Kodisas va ser segellada amb el matrimoni d'aquest amb la filla del primer: Ariadna. Per a aconseguir el beneplàcit de la jerarquia romana i la població nativa de parla grega de Constantinoble, el nou gendre degué llatinitzar el seu nom, canviant-lo pel de Flavi Zenó, o Zenó. L'únic fill conegut del matrimoni serà Lleó II, qui succeirà al seu avi més tard al tron.
El 471, tant Aspar com Ardabur van ser assassinats al Gran Palau de Constantinoble per ordres de l'emperador, qui es va guanyar el sobrenom de Macelles (el carnisser) per la manera de les seves morts. A partir d'aquest episodi, Zenó començaria a distanciar-se del seu sogre com el seu principal partidari a l'exèrcit.
No obstant això, el regnat de Lleó I no va durar molt més com perquè es produís un trencament total entre ells. Va morir el 18 de gener del 474 de disenteria, als 73 anys d'edat. El seu net Lleó II el succeiria breument aquest any al tron, mentre que Elia Verina va romandre vivint llavors en el Palau imperial.
Emperadriu vídua Degut a la minoria d'edat del jove Lleó II, el seu pare Zenó va ser designat com a regent durant el seu regnat. No obstant això, als deu mesos del seu inici, Lleó II va morir a causa d'una malaltia desconeguda, per la qual cosa va ser succeït al capdavant de l'Imperi Romà d'Orient pel seu pare, que ascendia amb el nom de Zenó.
Verina no estava contenta amb el seu rol d'emperadriu vídua. Segons va deixar escrit Joan I d'Antioquia, és molt probable que s'enamorés d'un mestre dels oficis de nom Patrici. Verina havia fet costat originalment a Zenó mentre el fill d'aquest, l'emperador Lleó II, vivia. Poc després de la mort del seu net, Verina es va tornar contra el seu gendre. Joan Malales atribueix aquesta hostilitat a una discussió que va haver-hi entre ells sobre una petició que Verina li havia fet a Zenó. Malales no aclareix quin va ser aquesta sol·licitud, encara que una interpretació moderna suggereix que tenia a veure amb una sol·licitud de l'emperadriu vídua de poder casar-se en segones núpcies amb l'abans citat Patrici. Aquesta mateixa interpretació justificaria la negativa de Zenó per la por a que Patrici es convertís en un candidat rival al tron.Greatrex, Geoffrey B; Aelia Verina (Wife of Leo I)
Verina va acabar conspirant contra Zenó amb l'ajuda del propi Patrici, del seu germà Basilisc, del general isauri Il·los i del general got Teodoric Estrabó, forçant a Zenó a fugir de Constantinoble a la seva terra natal l'any 475, no sense abans emportar-se amb si part de la guarnició dels soldats isauris i part del tresor imperial. Amb la seva marxa, Basilisc va ser proclamat August el 9 de gener del 475 al palau d'Hebdomon pels seus ministres i senadors.Existeix un horòscop fet el dia de la coronació de Basilisc —12 de gener, a las 9 del matí—, possiblement fet per un dels partidaris de Zenó. El horòscop, preservat juntament amb els horòscops dels altres dos usurpadors al tron durant el regant de Zenó a través de les fonts àrabs, prediu correctament el final del govern de Basilisc en dos anys. <span class="citation libro" id="CITAREFBartonDiciembre_de_2002">Barton, Tamsyn (Desembre de 2002). Power and knowledge: Astrology, physiognomics, and medicine under the Roman Empire. University of Michigan Press. p. 60. ISBN 0-472-08852-1.La tradició permetia al Senat reconèixer legalment a un usurpador, per tant Basilisc es va convertir en el nou emperador legalment. Era però, la primera successió després d'un cop d'estat militar a l'Imperi Romà d'Orient en cent anys.
Tant Joan d'Antioquia com l'hagiògraf Daniel l'Estilita defensen que Verina va ser enganyada per a donar suport a la conspiració. Joan explica que Verina va defensar aquest procés amb l'esperança de reemplaçar a Zenó per Patrici al capdavant de l'Imperi, la qual cosa la restauraria a ella com a emperadriu consort, i no com a germana de l'emperador, com va succeir finalment. Com assegura Joan Malales, al ser l'única persona de rang regi present a la capital, va haver de ser la mateixa Èlia Verina qui coronés al seu germà.
Patrici va servir al nou regnat del seu cunyat com magister officiorum. Les relacions amb Basilisc sembla que van ser bastant hostils, fins al punt que l'emperador, temorós que li arrabassessin el tron, va ordenar la seva execució, ja que a l'ésser un oficial imperial lligat amb la família imperial podia ser el candidat idoni per a succeir-li. Com a conseqüència d'això, Èlia Verina es va alinear contra el seu germà per la mort del seu amant. Segons Càndid, Verina va buscar retornar-li el tron a Zenó, però el seu pla va ser descobert pel seu germà. Només la intercessió d'Armat, nebot de l'emperador, salvaria la vida de l'emperadriu vídua.
No obstant això, els suports de Basilisc van començar a abandonar-lo. El 476, tant Il·los com Armat van desertar del seu costat per a abraçar la causa de Zenó, que a l'agost d'aquest any va posar setge a Constantinoble. Fins i tot el rei dels gots de Pannònia, Teodoric el Gran va decidir donar-li suport. Es diu que Teodoric al atacar a Basilisc volia enfrontar-se al seu rival, el rei dels gots de Tràcia, Teodoric Estrabó, pel domini sobre tots els gots i per a rebre, a canvi, un pacte de foederati i el títol de magister militum. La maniobra de Teodoric el Gran va deixar indefensa Constantinoble durant el setge de Zenó perquè el llavors magister militum, Teodoric Estrabó, estava desplaçat al nord per a contrarestar l'amenaça de l'altre Teodoric.
Finalment, la ciutat va acabar caient en mans de Zenó. El Senat va obrir les portes de la ciutat als soldats isauris, permetent a l'emperador deposat recuperar el tron i la corona, així com a Èlia Ariadna el títol d'emperadriu consort.
Rivalitat amb Il·los El breu regnat de Basilisc no sembla que deixés un odi i animadversió entre Èlia Verina i la seva filla i el seu gendre. No obstant això, va deixar un odi intens entre l'anterior emperadriu i el general Il·los. L'hagiografia de Daniel l'Estilita considera que Il·los va mentir a Verina, ocultant-li els seus objectius reals, tenint al cap i sent responsable, directament o indirecta, de la mort del seu amant Patrici.
El 477 va haver-hi un primer intent d'assassinar a Il·los que va ser evitat gràcies a l'avís d'un dels seus esclaus. Encara que les fonts primàries no van associar a Verina amb aquest atemptat, historiadors posteriors han suggerit que sí que va poder estar darrere de la seva organització. A l'any següent va tenir lloc un segon intent, evitat en aquesta ocasió per Epinic, en altre temps favorit de Verina. L'autor d'aquest atac, després de ser interrogat per Il·los, va confessar que Verina estava implicada.
Il·los va decidir retirar-se després d'aquests atacs contra la seva vida a la seva Isàuria natal, amenaçant amb no tornar a Constantinoble mentre Verina continués residint al Palau Imperial. Zenó va accedir a aquesta petició, desterrant-la de la capital, a la qual mai va tornar. Segons Joan d'Antioquia, Verina va ser confinada a un monestir a Tars.
Entre els anys 478 i 479 va tenir lloc la revolta de Marcià, fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi. Marcià era també gendre de Verina en haver-se casat amb Lleòncia, la segona de les filles de Lleó I. L'instigador demandava el tron confiant en la certesa que la seva esposa era una porphyrogenita, una persona nascuda a la porpra. En la teoria, Lleòncia superava en legitimitat a la seva germana major Ariadna, nascuda abans de l'elevació dels seus pares al tron. Marcià, al costat dels seus germans Procopi i Ròmul van donar un cop d'estat a Constantinoble i van assetjar el Palau Imperial. La situació era desesperada per a Zenó fins que Il·los va tornar a la ciutat amb reforços des de Calcedònia i va aixafar l'intent d'usurpació. Joan d'Antioquia torna a situar el nom de Verina a la conspiració, encara que l'abast real de la seva participació continua sent incert.