miniatura| L'arc vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud S. L'angle blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord N. En verd hi ha l'altura de l'estel, representat per ☆.
Azimut és l'angle comprès en un pla horitzontal, comptat des d'una direcció fixa de referència, habitualment el nord cardinal, fins a una altra direcció determinada, que es vol situar. L'azimut generalment es mesura en graus sexagesimals (°), per tant, el seu valor és major que 0° i menor que 360°. És positiu en el sentit de les agulles del rellotge observant el pla horitzontal des del zenit. S'utilitza en navegació, astronomia, enginyeria, cartografia, mineria i balística.
El significat del terme té algunes particularitats segons la disciplina en la qual s'usa. Quan es fa servir com una coordenada celeste, l'azimut és la distància angular mesurada des del sud, sobre l'horitzó d'una estrella o un altre objecte astronòmic en el cel. L'estrella és el punt d'interès, el pla de referència és l'àrea local (per exemple, una àrea circular amb un radi de 5 km al nivell del mar) al voltant d'un observador a la superfície de la Terra, i el vector de referència apunta al nord veritable. L'azimut és l'angle entre el vector nord i el vector de l'estrella al pla horitzontal.
miniatura|Pàgina del Libro del saber de astronomía, obra de l'Escola de traductors de Toledo dirigits per Alfons X de Castella.
Etimologia La paraula «azimut» es fa servir en tots els idiomes europeus actualment. Té el seu origen a l'àrab medieval amb el mot السموت al-sumūt, pronunciat as-sumūt, que significa ‘els camins’ (plural de l'àrab السمت al-samt ‘el camí, la direcció’). La paraula àrab va entrar al llatí medieval tardà en un context astronòmic i en particular en l'ús de la versió àrab de l'astrolabi, un instrument compost de cercles numerats, que servia als navegants per indicar la longitud i latitud dels astres i l'hora. El primer registre conegut en qualsevol idioma occidental hom el troba en el castellà a la dècada de 1270 en un llibre d'astronomia que es va redactar a Toledo en gran part a partir de fonts àrabs, el Libro del saber de astronomía encarregat pel Rei Alfons X de Castella (1221-1284)."Azimuth" at New English Dictionary on Historical Principles; "azimut" at Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales ; "al-Samt" at Brill's Encyclopedia of Islam ; "azimuth" at EnglishWordsOfArabicAncestry.wordpress.com . En àrab s'escriu al-sumūt sempre es pronuncia as-sumūt (vegeu pronunciació de "al-" en àrab). En aquesta obra apareix per primer cop en el text:
Els almucantarats són cadascun dels cercles menors de l'esfera celeste, paral·lels a l'horitzó.
El seu primer ús registrat en anglès és a la dècada de 1390 al Tractat de l'astrolabi de Geoffrey Chaucer (1343-1400) i en la forma azimuth. En català la grafia ha anat canviant, Antoni Maria Alcover adoptà assimut al primer volum del Diccionari català-valencià-balear (1930), com s'havia recollit al Diccionari Suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la llengua catalana (1868), i Pompeu Fabra considerà que era més correcte atzimut al seu Diccionari Ortogràfic (1937), forma criticada per Alcover al seu diccionari.
Mesura Convencionalment, l'azimut es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegació) o graus centesimals (en topografia i geodèsia). Com a origen, es pren generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegació, en topografia i geodèsia).
Nàutica miniatura|La posició d'un estel (simbolitzat per un ● a l'esfera celeste), respecte d'un observador al punt ● C (centre de l'esfera), ve donada pel seu azimut i la seva altura (arc de la vertical d'un astre comptat des de l'horitzó fins a l'astre, amb un valor de 0 a 90°). En la nàutica, l'azimut es mesura des del punt cardinal nord en sentit horari de 0° a 360° i s'anomena azimut veritable (Azv) o real. L'azimut podrà ser magnètic, si es mesura respecte al nord magnètic (Azm), o azimut brúixola (Azc), en anglès compass, si es mesura des del punt nord de la brúixola. En el cas de les cartes de navegació aèries, en què s'usa l'azimut magnètic, se l'anomena rumb.
Azimuts mesurats des del nord veritable Des del Nord Nord 0° o 360° Sud 180° Nornorest 22,5° Sursudoest 202,5° Nord-est 45° Sud-oest 225° Estnord-est 67,5° Oestsud-oest 247,5° Est 90° Oest 270° Estsud-est 112,5° Oestnord-oest 292,5° Sud-est 135° Nord-oest 315° Sursud-est 157,5° Nornord-oest 337,5°
Conversions miniatura|La declinació magnètica és l'angle +δ que forma el nord magnètic Nm (indicat per la brúixola) amb el nord geogràfic Ng. Per convertir un rumb a un azimut cal primer conèixer la declinació magnètica dm, això és, l'angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic en un punt de la superfície terrestre. D'aquesta manera, si la declinació magnètica és a l'est, aleshores l'azimut Az serà el rumb Rm més la declinació magnètica (Az = Rm+dm). En canvi, si la declinació magnètica és a l'oest, aleshores l'azimut és igual al rumb menys la declinació magnètica (Az = Rm-dm). Per facilitar les equacions i que se n'utilitzi una de sola, es fa servir l'equació on l'azimut és el rumb més la declinació magnètica tenint en compte la convenció de signes on est és positiu i oest és negatiu. Exemple: hom necessita trobar l'azimut en un punt on el rumb és de 60° i la declinació magnètica és de 5° oest (-5°). Utilitzant la fórmula: Az = Rm+dm = 60° + (-5°) = 55°.
Demores en nàutica miniatura|Carta nàutica de la costa de Maryland (EUA). En un vaixell en navegació l'azimut s'anomena demora, que és l'angle mesurat «des del nord», en sentit horari, fins a un objecte (far, astre, embarcació, etc.). Atès que hi ha una diferència entre el nord geogràfic i el magnètic, hi ha una desviació a l'hora de portar a una carta nàutica els mesuraments de les demores. Pot ser demora veritable (Dv) o demora d'agulla (Da).
La demora veritable és la demora d'agulla corregida amb la correcció total (CT). És la que realment es marca a la carta nàutica. La correcció total CT és la suma de la declinació magnètica dm, diferència entre els nords geogràfic i magnètic, i el desviament d'agulla Δ, desviament produït per les masses metàl·liques i aparells d'un vaixell. Per tant CT = dm + Δ. La demora vertitable serà: Dv = Da + CT.
Si l'angle es mesura des de la proa de l'embarcació s'anomena "marcació". Si la marcació s'obté pel babord de l'embarcació és negativa i si és per l'estribord és positiva. Els marcaments es poden convertir en demores utilitzant la fórmula: demora=marcació+rumb.
Instruments esquerra|miniatura|Girocompàs. La presa d'angles horitzontals al vocabulari mariner se sol anomenar «marcació». Als vaixells, les «marcacions visuals» es prenen des d'unes plataformes amb suspensió cardànica que tenen un cèrcol rotatori (alidada) anomenades taquímetres(instrument per a mesurar ràpidament distàncies, posicions relatives i elevacions d'objectes distants). En vaixells equipats amb agulla giroscòpica o girocompàs (brúixola que, per a assenyalar el nord magnètic, utilitza el giroscopi), els taquímetres solen posseir un repetidor del girocompàs, cosa que permet prendre directament l'«azimut compàs», al qual s'ha de sumar l'error conegut, si n'hi hagués.
També es pot prendre una «marcació radar» als ecos identificats. Si el radar està en presentació «relativa», és a dir, que la seva «línia de fe» està indicant la proa, a aquesta «demora» se li suma el rumb. Si el radar està en presentació «veritable», la línia de fe indica el nord i es pren directament l'azimut.
Cartografia En cartografia, lazimut es mesura des del punt cardinal nord. És l'angle d'una direcció comptat en el sentit de les agulles del rellotge a partir del nord geogràfic. L'azimut d'un punt cap a l'est és de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut sols s'usa quan es tracta del nord geogràfic. Quan es comença a comptar des del nord magnètic se sol denominar rumb o azimut magnètic. En geodèsia o topografia geodèsica l'azimut serveix per a determinar l'orientació d'un sistema de triangulació.
Terme i concepte en les arts i la societat 1881. Edgar Allan Poe. Les aventures d'Arthur Gordon Pym. 2001. Llibre de poemes Azimuth. De Rachel Tzvia Back. 2003. Vaixell de pesca avarat a Anglaterra. Des de 2019 amb bandera russa. 2012. Azimut ("graphic novel"). 2014. Azimuth, llibre de poemes de Carol Ciavonne. 2017. Film Azimuth (2017) de Mike Burstyn.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Altura (astronomia) Nadir Brúixola Projecció azimutal equidistant Rumb Zenit
Categoria:Sistema de coordenades celestes Categoria:Cartografia Categoria:Angles