El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits. El practicant del xamanisme és conegut com a xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme en el món; aquestes són les creences compartides per totes les formes de xamanisme:Mircea Eliade, Shamanism, Archaic Techniques of Ecstacy, Bollingen Sèries LXXVI, Pantheon Books, NYNY 1964, p.3-7.
Per als creients del xamanisme, els esperits existeixen i tenen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana. El xaman pot comunicar-se amb el món dels esperits. Els esperits poden ser bons o roïns. El xaman pot tractar malalties causades per esperits malignes. El xaman pot emprar tècniques per a induir trànsit per a atènyer un èxtasi visionari. L'esperit del xaman pot deixar el cos per a entrar en el món sobrenatural per a cercar-hi respostes. El xaman evoca imatges d'animals com guies d'esperits, presagis, i portadors de missatges.
El xamanisme es basa en la premissa que el món visible està dominat per forces o esperits invisibles que afecten les vides dels vivents. A diferència de les religions organitzades com l'animisme, el xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans treballen externament a les religions institucionalitzades i arrelades i, tradicionalment, operen sols. Els xamans poden agrupar-se en associacions, com fan els practicants tàntrics indis.
Etimologia
Xaman, es referia originàriament als guaridors tradicionals de les àrees túrquiques-mongoles, com el Nord d'Àsia (Sibèria) i Mongòlia; šamán és la paraula turquesa-tungú per a practicant i significa "el/la que sap". http://oxforddictionaries.com/definition/shaman?q=shaman http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=cham%C3%A1nHoppál 2005:15Diószegi 1962:13 Uns altres acadèmics afirmen que ve directament de l'idioma manxú.
La forma correcta del plural de la paraula és xamans. Xaman és correcte tant per a un xaman masculí com femení.
En l'ús contemporani, xaman ha esdevingut intercanviable amb el terme pejoratiu doctor bruixot. Açò és antropològicament inexacte, i ha suscitat objeccions entre els universitaris i els guaridors tradicionals, que afirmen que el mot ve d'un lloc, d'una gent, i d'una totalitat de pràctiques específiques.
Funció Els xamans fan una plètora de funcions segons la societat e què practiquen llurs arts:Hoppál 2005: 25 curació;Hoppál 2005: 27–28 capitanejar un sacrifici;Hoppál 2005: 28–33 conservar la tradició amb històries i cançons;Hoppál 2005: 37 vidència;Hoppál 2005: 34–35 actuar com un psicopomp (en significat literal, «guia d'ànimes»).Hoppál 2005: 36 En algunes cultures, un xaman pot complir diverses funcions en una sola persona.
El nigromant en la mitologia grega pot ser considerat un xaman, puix que el nigromant pot reunir esperits i alçar els morts per a utilitzar-los com a esclaus, soldats i instruments per a l'endevinació.
Mediador Els xamans obre com a «mediadors» en la seua cultura.Hoppál 2005: 45Boglár 2001: 24 El xaman és vist com un comunicador de la comunitat amb els esperits, incloent-hi els esperits dels morts. En algunes cultures, aquesta funció de mediador del xaman pot ser ben il·lustrada per alguns dels objectes i símbols del xaman. Per exemple, entre els selkups, un informe menciona un ànec marí com un animal-esperit: els ànecs són capaços tant de volar com de cabussar en l'aigua, així es consideren pertanyents tant al món superior com al món inferior.Hoppál 2005: 94 De manera semblant, el xaman i el jaguar són identificats en algunes cultures amazòniques: el jaguar és capaç de moure's lliurement en la terra, en l'aigua i enfilant-se en arbres (com l'ànima del xaman). En algunes cultures siberianes, són algunes espècies d'aus aquàtiques les que estan relacionades amb el xaman d'una manera semblant, i hom creu que el xaman en pren la forma.Vitebsky 1996: 46
«L'arbre xamànic» és una imatge trobada en diverses cultures (yakutos, dolganos, evenkis), celtes, com un símbol de mediació. L'arbre és vist com un ésser les arrels del qual pertanyen al món inferior; el seu tronc pertany al mig, món habitat per humans; i la seua copa es relaciona amb el món superior.Hoppál 2005: 149
Diverses menes de xaman En algunes cultures pot haver-hi més tipus de xamans, que realitzen funcions més especialitzades. Per exemple, entre el poble nanai, un tipus diferent de xaman fa de psicopomp.Hoppál 2005:36164 Altres xamans especialitzats poden ser distingits segons el tipus d'esperits, o regnes del món dels esperits, amb els quals el xaman interacciona més comunament. Aquests papers varien entre els xamans nenets, enets i selkup (article;Hoppál 2005:87–95 en líniaCzaplicka 1914). Entre els Huichol, hi ha dues categories de xaman. Açò demostra les diferències entre els xamans dins d'una mateixa tribu.
Aspecte ecològic En els boscos tropicals, els recursos per al consum humà són fàcilment esgotables. En algunes cultures dels boscos tropicals, com els tucan, hi ha un sistema complex per a la gestió dels recursos, i per a evitar-ne l'esgotament a causa de la sobreexplotació. Aquest sistema està conceptualitzat en un context mitològic, involucrant simbolisme i, en alguns casos, la creença que la ruptura de les restriccions de caça pot causar malalties. Com a principal mestre de simbolisme tribal, el xaman pot fer un paper principal en aquesta gestió ecològica, restringint activament la caça i la pesca. El xaman és capaç de «fer eixir» els animals de caça (o les seues ànimes) dels seus domicilis ocults.Reichel-Dolmatoff 1997 El xaman ha de negociar amb un ésser mitològic per les ànimes dels animals de caça.Vitebsky 1996:107 No sols els tucans, sinó també alguns altres indígenes de boscos tropicals tenen aquestes preocupacions ecològiques relacionades amb el seu xamanisme, per exemple els piaroa.Boglár 2001:26 A més dels tucans i els piaroa, també molts grups esquimalés pensen que el xaman és capaç de fen venir ànimes d'animals de caça provinents de llocs llunyans;Merkur 1985: 5Vitebsky 1996:108 o emprendre un viatge de l'ànima per a provar la sort en la cacera, p. ej. demanant animals de caça als sers mitològics (Dona del mar).Kleivan & Sonne: 27–28
Concepte d'ànima i esperits La plètora de funcions descrites en la secció de damunt poden parèixer tasques prou distintes, però alguns conceptes subjacents importants els unixen.
Concepte d'ànima En alguns casos, en algunes cultures, el concepte d'ànima pot explicar més els fenòmens aparentment no relacionats:Merkur 1985: 4Vitebsky 1996: 11, 12–14, 107Hoppál 2005:27, 30, 36 Curació pot estar basada estretament en els conceptes de l'ànima del sistema de creences de les persones servides pel xaman (en línia). Pot consistir en la recuperació de l'ànima perduda de la persona malalta.Hoppál 2005: 27 Escassetat d'animals caçats pot resoldre's «traient» les ànimes dels animals de les seues ocultes domicilis. A banda d'açò, molts tabúés poden prescriure el comportament de la gent cap als animals de caça, de manera que les ànimes dels animals no s'assenten enutjades o dolgudes, o l'ànima satisfeta de les preses ja mortes poden dir als altres, encara animals vius, que poden deixar-se encalçar i morir.Kleivan & Sonne 1985: 7, 19–21Gabus, Jean: A karibu eszkimók. Gondolat Kiadó, Budapest, 1970. (Traducció a l'hongarès de l'original: Vie et coutumes des Esquimaux Caribous, Libraire Payot Lausanne, 1944.) Descriu la vida dels grups esquimals caribús. L'aspecte ecològic de la pràctica xamanística (i les creences relacionades) ja ha estat mencionat més amunt en l'article. Infertilitat de les dones pot curar-se obtenint l'ànima del xiquet que s'espera que nasca.
Esperits També les creences relacionades amb els esperits poden explicar molts diferents fenòmens.Hoppál 2007c: 18 Per exemple, la importància de narrar històries, o actuar com un cantant, pot entendre's millor si examinem el sistema de creences sencer: una persona que és capaç de memoritzar textos o cançons llargues (i tocar un instrument) pot considerar-se com que ha aconseguit aquesta capacitat a través del contacte amb els esperits (per exemple entre el poble Khanty).Hoppál 2005: 99
Coneixement Enfocaments cognitiu, semiòtic i hermenèutic Com s'ha mencionat, un enfocament (discutit) explica l'etimologia de la paraula «xaman» significant «un que sap».Hoppál 2005:14 Realment, el xaman és una persona experta a mantenir junts els múltiples codis a través dels quals aquest complex sistema de creences apareix, i té una visió de conjunt d'ell en la seua ment amb certesa de coneixement. El xaman usa (i el públic entén) múltiples codis. El xaman expressa significats de moltes maneres: verbalment, musicalment, artísticament i en ball. Els significats poden manifestar-se en objectes, com amulets.
El xaman coneix bé la cultura de la seua comunitat,Pentikäinen 1995: 270Boglár 2001:24Hoppál 2005:25–26,43 i actua en conseqüència. Així, el seu públic coneix els símbols usats i els significats — açò és pel que el xamanisme pot ser eficient: la gent en el públic confia en això. Aquests sistemes de creences poden parèixer per als seus membres amb certesa de coneixement — açò explica l'etimologia descrita més amunt per a la paraula «xaman».Hoppál 2004:14
miniatura|Xaman sami amb el seu tambor. Hi ha enfocaments teòrics semiòtics cap al xamanisme,Hoppál 2005: 13–15, 58, 197Hoppál 2006a: 11Hoppál 2006b: 175 («etnosemiotica»). Els símbols en el vestit del xaman i el tambor poden referir-se a animals (com a esperits ajudants), o al rang del xaman. Hi havia també exemples de «símbols mútuament oposats», distingint xamans «blancs» practicant de dia contactant amb esperits celestes, i xamans «negres» practicant de nit contactant amb esperits malignes per a mals propòsits.Hoppál 2007c: 24–25
Sèries d'aquests símbols oposats es referien a una visió del món darrere d'ells. Anàlogament a la manera que la gramàtica ordena les paraules per a expressar significats i expressar un món, també açò va formar un mapa cognitiu.Hoppál, Mihály: Nature worship in Siberian shamanism La tradició del xaman està arrelada en el folklore de la comunitat, que proporciona un «mapa mental mitològic».Hoppál 2007b: 12–13Hoppál 2007c: 25 Juha Pentikäinen usa el concepte «gramàtica de la ment».Pentikäinen 1995: 270–271 Enllaçant amb un exemple sami, Kathleen Osgood Dana escriu:Dana 2004: 18 (veja en línia )
.
Alguns enfocaments es referixen a l'hermenèutica,Merkur 1985:v «etnohermenéutica», encunyada i introduïda per Armin Geertz. El terme pot ser extens: Hoppál inclou no sols la interpretació de textos orals o escrits, sinó la dels «textos visuals també (incloent-hi moviments, gestos i rituals més complexos, i cerimònies celebrades per exemple per xamans)».Hoppál 2007b: 13 Açò pot no sols revelar les visions animistes que s'amaguen darrere del xamanisme, sinó també expressar la seua rellevància per al món recent, on els problemes ecològics fan els paradigmes sobre l'equilibri i la protecció vàlids.Hoppál 2007c: 25
Enfocaments ecològics, teoria de sistemes Altres treballs de camp usen conceptes de la teoria de sistemes i consideracions ecològiques per a entendre la tradició del xaman. Els indígenes desdesana i tucanos han desenrotllat un sofisticat simbolisme i conceptes d'«energia» fluint entre la gent i els animals en camins cíclics. Gerardo Reichel-Dolmatoff relaciona aquests conceptes amb els canvis en com la ciència moderna (teoria de sistemes, ecologia, alguns nous enfocaments en antropologia i arqueologia) tracta la causalitat d'una manera menys lineal. També suggerix una cooperació de la ciència moderna i la tradició indígena (en líniaGerardo Reichel-Dolmatoff, A View from the Headwaters. The Ecologist, Vol. 29 No. 4, juliol 1999. ).
Altres observacions