fou un autor dramàtic britànic d'origen txec. Va escriure per a cinema, ràdio i televisió, i va destacar per les seves obres de teatre. La seva obra va tractar els temes dels drets humans, la censura i la llibertat política, sovint incidint en les bases filosòfiques més profundes de la societat. Stoppard va ser un dramaturg del Royal National Theatre; un dels dramaturgs amb més interpretacions internacionals de la seva generació;"Stoppard, Tom" The Oxford Companion to Theatre and Performance. Edited by Dennis Kennedy. Oxford University Press Inc. i comparat críticament amb William Shakespeare i George Bernard Shaw. Va ser nomenat cavaller per la seva contribució al teatre per la reina Elisabet II del Regne Unit el 1997 i guardonat amb l'Orde del Mèrit l'any 2000. Entre els molts guardons que va guanyar, hi ha el Premi Internacional Terenci Moix a la trajectòria en arts escèniques.Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009 La seva obra ha estat profusament traduïda i representada en català.
Biografia Stoppard va néixer a Zlín, Txecoslovàquia, en una família jueva, amb el nom de Tomáš Straussler. Per evitar la persecució nazi, els Straussler van fugir de Txecoslovàquia a Singapur amb altres metges jueus el 15 de març de 1939, el dia en què els nazis van envair Txecoslovàquia. Al cap de poc, la seva família va ser evacuada a Darjeeling, a l'Índia, fugint de la invasió japonesa de Singapur. Allà va ser on el nen va començar a rebre una educació britànica. El seu pare, voluntari de l'exèrcit britànic, va ser capturat pels japonesos i va morir en un camp d'internament al Japó. El 1945, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Kenneth Stoppard, un major britànic, que va donar al nen el seu cognom anglès. La família finalment es va mudar a Bristol, Anglaterra, el 1946, després de la guerra.
Stoppard va deixar l'institut als 17 anys i va començar a treballar com a periodista. El 1958, el periòdic Bristol Evening World li va oferir col·laborar en la secció de crítica teatral (a part de ser columnista humorístic), la qual cosa el va apropar al món de l'escena. En aquella època, va travar amistat amb l'actor Peter O'Toole i el director John Boorman en el Bristol Old Vic, una companyia de repertori local que gaudia llavors d'un cert renom. Tom Stoppard va començar a ser conegut gràcies al corrosiu sentit de l'humor de les seves cròniques. D'altra banda, també era cèlebre a Bristol la seva manera de vestir deixada.
El 1960 va escriure la seva primera obra, A Walk on the Water, que va ser posteriorment produïda com a Enter a Free Man el 1968. A la setmana d'haver presentat el text a un agent literari, ja s'havien sol·licitat els drets audiovisuals de l'obra. Va ser representada a Hamburg i televisada per la British Independent Television el 1963.
De setembre de 1962 a abril de 1963, Stoppard va treballar a Londres com a crític de teatre per a la revista Scene, en què publicava crítiques i entrevistes tant amb el seu nom com amb el pseudònim de William Boot (pres de la novel·la Scoop, del novel·lista britànic Evelyn Waugh).
El 1964, una beca de la Fundació Ford li va permetre passar 5 mesos en una mansió a Berlín, per dedicar-se a escriure. D'aquí va sortir la seva obra en un acte titulada Rosencrantz and Guildenstern Meet King Lear, que es va convertir després en la reeixida `Rosencrantz and Guildenstern han mort, guanyadora d'un premi Tony. Els anys següents, Tom Stoppard va escriure diverses obres per a la ràdio, la televisió i el teatre, entre les quals s'inclouen "M" is for Moon Among Other Things (1964), A Separate Peace (1966) i If You're Glad I'll Be Frank (1966).
L'11 d'abril de 1967 —després d'un clamorós èxit en el Festival d'Edimburg de 1966—, l'estrena de Rosencrantz i Guildenstern han mort en el Teatre Old Vic de Londres va confirmar Tom Stoppard com un dels dramaturgs contemporanis més reconeguts.
Al llarg dels deu anys següents, Tom Stoppard, sense deixar la seva labor de creació, va traduir diverses obres a l'anglès, com les de l'autor polonès Slawomir Mrozek, dels austríacs Johann Nestroy i Arthur Schnitzler, i de l'autor txec Vaclav Havel. Va ser quan la influència del teatre de l'absurd dels dramaturgs polonesos i txecs va començar a fer mossa en la seva obra. Igual que altres dramaturgs de la seva generació, com Sam Shepard als Estats Units i Peter Handke a Àustria, Tom Stoppard va crear en aquells dies obres que indagaven en el valor del llenguatge.
Tom Stoppard fou patró del grup Outrapo (Ouvroir de tragicomédie potentielle), un taller francès de recerca sobre tècniques actorals, sorgit el 1991 del Col·legi de Patafísica.
Activista en defensa dels drets humans Al febrer de 1977, Tom Stoppard va visitar Rússia amb un directiu d'Amnistia Internacional, i al juny, va conèixer Vladimir Bukovsky a Londres. Aquest mateix any, va viatjar a Txecoslovàquia (llavors sota domini comunista), on va conèixer Václav Havel, dramaturg dissident i futur president de la República Txeca, i l'escriptor Pavel Kohout, que li inspirarà la seva obra Cahoot's Machbeth. Arran d'aquells viatges i trobades, Tom Stoppard decideix comprometre's amb els drets humans, un compromís que serà sempre fortament vinculat amb la situació política dels dissidents en l'Europa oriental i la Unió Soviètica. Va publicar nombrosos articles i cartes sobre aquest tema en periòdics britànics.
Des de llavors, Tom Stoppard era membre d'Amnistia Internacional i col·laborava amb el Committee against Psychiatric Abuse (Comitè contra l'abús psiquiàtric), organisme pertanyent a l'Associació Mundial de Psiquiatria (World Psychiatric Association). Col·laborava i era capdavanter de la revista Index on Censorship, mitjà de l'organització britànica del mateix nom, dedicada a denunciar atacs contra la llibertat d'expressió al món sencer.Página web de Index on Censorship
El 1983, el moviment Carta 77 va crear a Estocolm el Premi Tom Stoppard, que premia autors d'origen txec.
L'agost de 2005, Tom Stoppard va visitar Minsk per donar un seminari sobre escriptura dramàtica i conèixer de primera mà la situació dels drets humans a Belarús. Des de llavors, era un dels padrins del Belarus Free Theatre (Teatre Lliure de Belarús), una companyia teatral forçada a produir-se en la clandestinitat a causa de les pressions polítiques i a la censura exercides pel govern d'Aleksandr Lukashenko.Página web de Belarus Free Theatre, el Teatro Libre de Bielorrusia
Condecoracions i títols Tom Stoppard va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic amb el grau de comandant (CBE) el 1978. El 1997, la reina Isabel II el va armar cavaller (knight bachelor), la qual cosa li va valer el títol de sir. El 2000, va rebre l'Orde del Mèrit (OM). És també membre de la Reial Societat de Literatura del Regne Unit (Fellow of the Royal Society of Literature).
Vida privada Va estar casat dues vegades, amb Josie Engonal (1965-1972), una infermera, i amb Miriam Moore-Robinson (1972-1992), de la qual es va separar arran del seu afer amb l'actriu Felicity Kendal, que va crear el paper d'Annie en la primera producció de The Real Thing, el 1982. Tenia dos fills de tots dos matrimonis.
Premis Premis Oscar Any Categoria Pel·lícula Resultat 1998 Oscar al millor guió original Shakespeare in Love Guanyador 1985 Oscar al millor guió original Brazil Candidat
Obres de teatre 1964: A Walk on the Water 1965: The Gamblers, basada en la novel·la El jugador, de Dostoievski 1966: Tango, adaptació de l'obra de teatre de Sławomir Mrożek en traducció de Nicholas Bethell, estrenada al Teatre Aldwych de Londres 1967: Rosencrantz and Guildenstern Are Dead. L'obra més coneguda del dramaturg 1968: Enter a Free Man, desenvolupada a partir d'A Walk on the Water 1968: The Real Inspector Hound 1969: Albert's Bridge, estrenada a St. Mary's Hall, Edimburg 1969: If You're Glad I'll Be Frank, estrenada a St. Mary's Hall, Edimburg 1970: After Magritte 1971: Dogg's Our Pet 1972: Jumpers 1972: Artist Descending a Staircase 1974: Travesties 1976. Dirty Linen and New-Found-Land 1977: Every Good Boy Deserves Favour 1978: Night and Day 1979: Dogg's Hamlet, Cahoot's Macbeth – dues obres escrites per a ser representades juntes 1979: 15-Minute Hamlet 1979: Undiscovered Country – adaptació de Das Weite Land del dramaturg austríac Arthur Schnitzler 1981: On the Razzle, basada en Einen Jux will er sich machen, del dramaturg austríac Johann Nestroy 1982: The Real Thing 1983: Llibret en anglès per a The Love for Three Oranges (L'amor de les tres taronges). Òpera original de Serguei Prokófiev 1984: Rough Crossing, basada en Játék a kastélyban (Joc al castell), del dramaturg hongarès i estatsunidenc Ferenc Molnár 1986: Dalliance, adaptació de Liebelei, d'Arthur Schnitzler 1987: Largo Desolato, traducció d'una obra del txec, Václav Havel 1988: Hapgood 1993: Arcadia 1995: Indian Ink –basada en una obra per a la ràdio del mateix autor, In the Native State 1997: The Invention of Love 1997: The Seagull –traducció de l'obra del rus Anton Txékhov 2002: The Coast of Utopia, una trilogia d'obres: Voyage, Shipwreck i Salvage 2004: Enrico IV –traducció de l'obra de l'italià Luigi Pirandello 2006: Rock 'n' Roll 2010: The Laws of War —contribució a una obra col·laborativa per a una representació benèfica a favor d'Human Rights Watch
Traduccions al català Com un Magritte. Traducció d'Artur Trias. Estrenada per la companyia "El Talleret de Salt", al Jove Teatre Regina, l'any 1991. L'autèntic inspector Hound. Traducció i direcció de Tamzin Townsend (estrenada al Poliorama el 1999). Castell de cartes. Traducció de Jordi Voltas. Rosencrantz i Guildenstern són morts. Traducció de Marc Rosich. Estrenada l'any 2005. Arcàdia. Traducció d'Ernest Riera. Barcelona: Institut del Teatre, 1999. Arcàdia. Traducció de Màrius Serra. Barcelona: Proa, 2007. Rock'n'Roll. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: Teatre Lliure, 2008.
Referències
Categoria:Membres honorífics de l'Acadèmia Britànica Categoria:Knights Bachelor Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Companys de la Royal Society of Literature Categoria:Defensors dels drets humans Categoria:Dramaturgs britànics en anglès Categoria:Guanyadors del Premi Tony Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor guió original Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit Categoria:Alumnes de la Pocklington School Categoria:Guanyadors del Premi Laurence Olivier Categoria:Persones de la regió de Zlín Categoria:Guionistes txecs Categoria:Actors txecs Categoria:Dramaturgs txecs Categoria:Guionistes britànics Categoria:Activistes britànics Categoria:Escriptors moravians Categoria:Artistes txecoslovacs Categoria:Dramaturgs britànics del segle XXI Categoria:Dramaturgs britànics del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes txecs Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Actors britànics nascuts al segle XX Categoria:Actors britànics morts al segle XXI Categoria:Escriptors britànics nascuts al segle XX Categoria:Escriptors britànics morts al segle XXI