és una filòsofa catalana. És catedràtica de filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Trajectòria Camps va néixer a Barcelona el 1941, en una família burgesa del sector tèxtil, i va rebre una educació tradicional en un col·legi de monges del Sagrat Cor. Més endavant, va cursar els seus estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb la tesi «La dimensión pragmática del lenguaje». Ha ocupat el lloc de vicerectora, professora i catedràtica d'ètica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en els comitès ètics de l'Hospital del Mar, de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Fundació Esteve de Barcelona, i fou presidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Fora de l'àmbit universitari, va ser senadora pel PSC-PSOE a partir de les eleccions generals espanyoles de 1993, participant en la candidatura com a independent. Durant aquest temps va presidir la Comissió d'Estudi de continguts televisius del Senat. Posteriorment, va ser membre del Comitè de Bioètica d'Espanya, presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas i membre del consell de redacció de les revistes Isegoría (de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques) i Letra Internacional. Entre les seves obres destaquen: La imaginación ética, Virtudes públicas, El siglo de las mujeres, El gobierno de las emociones i Breve historia de la ética.
Es considera hereva dels filòsofs José Luis López Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant-ne la seva exclusió; la convicció en l'estat del benestar com un valor a defensar enfront de la concepció neoliberal que pretén reduir l'estat a la mínima expressió; una activa defensora de la democràcia participativa i d'una ètica que contribueixi a la formació de la ciutadania. En el seu treball en la Comissió d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisió pública com «un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que és el que en la realitat tendeixen a ser». Quant als mitjans de comunicació privats, ha advocat per una major transparència respecte a la titularitat dels mateixos i els poders econòmics que els sustenten.
El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel. L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.
El 2008 rebé el premi Internacional Menéndez Pelayo «pel seu magisteri filosòfic i la influència moral del seu pensament tant a Espanya com a Amèrica».Victòria Camps a la web de la Societat Internacional de Bioètica El 2025 fou inclosa a la llista Forbes de les 100 dones més influents de Catalunya.
Obra publicada Los teólogos de la muerte de Dios, 1968. Pragmática del lenguaje y filosofía analítica (tesi doctoral), 1976. La imaginación ética, 1983; Ética, retórica y política, 1983. Virtudes públicas, 1990 (premi Espasa d'assaig). Paradojas del individualismo, 1993. Los valores de la educación, 1994. El malestar de la vida pública, 1994. El siglo de las mujeres, 1998. Manual de civismo (conjuntament amb Salvador Giner), 1998. Qué hay que enseñar a los hijos, 2000. Una vida de calidad, 2002. La voluntad de vivir, 2005. Hablemos de Dios (cojuntament amb Amelia Valcárcel), 2007. Creer en la educación, 2008. El gobierno de las emociones, 2011 (premi Nacional d'assaig, 2012). Breve historia de la ética, 2013. Elogio de la duda, 2016. La búsqueda de la felicidad, 2019 Virtudes públicas. Por una ética optimista i feminista, 2019 Tiempos de cuidados. Otra forma de estar en el mundo, 2021 La sociedad de la desconfianza, 2025.
Referències
Categoria:Filòsofs barcelonins contemporanis Categoria:Filòsofs barcelonins en castellà Categoria:Filòsofs catalans del segle XXI Categoria:Professors de filosofia Categoria:Catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Senadors al Senat espanyol pel PSC Categoria:Fundación Alternativas Categoria:Premis Espasa d'Assaig Categoria:Premis Nacionals d'assaig de les Lletres Espanyoles Categoria:Premis Internacionals Menéndez Pelayo Categoria:Doctors honoris causa Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Polítics santcugatencs Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Medalla Josep Trueta Categoria:Docents del Vallès Occidental Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Assagistes del Vallès Occidental Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors santcugatencs Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Creus de Sant Jordi 2026 Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1941