Un poble castral és aquell nucli habitat que s'organitzà en època medieval al costat o al voltant d'un castell.
Normalment aquestes poblacions, a l'edat mitjana, restaven closes rere muralles. Aquestes muralles podien ser una extensió de les del castell, de manera que arribava a haver-hi dos o tres recintes complementaris (el del castell, sempre més petit, fort i elevat que els altres). En altres casos, el poble tenia recinte murat independent del castell.
En aquest tipus de població, l'església o bé s'edificava al costat de la fortificació (era la capella del castell) o bé quedava fora del límit de la zona tancada per les muralles primerenques. Sovint, es pot relacionar el naixement dels pobles castrals amb processos d'encimbellament o d'encastellament. Trobem una densitat molt més gran de pobles castrals allà on hi ha menys pobles de sagrera, a la Catalunya Nova. Alguns exemples de pobles castrals: Conesa (Conca de Barberà), Concabella (Segarra), Horta de Sant Joan (Terra Alta), la Roca de l'Albera (Rosselló), Orcau, etc.
Vegeu també Vila closa
Bibliografia BOLÒS, Jordi. Els Orígens medievals del paisatge català: L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV). .
Categoria:Edat mitjana