Pere de Queralt i d'Anglesola (? - Esglésies, Regne de Sardenya, 1323-1324) va ser baró de Queralt (Pere IV), fill de Pere de Queralt i Margelina d'Anglesola, casat amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret, vers 1302.
Pere participa en la guerra contra Castella pel regne de Múrcia (1296-1304), període durant el qual va ser nomenat procurador reial de València (1301-1302). Negocia sense èxit amb els templers el setge de Montsó (1308). L'any següent, segueix servint Jaume II en la conquesta d'Almeria (1309). Juntament amb els cancellers Pere de Boïl i d'Aragó i, Guillem Olomar, assisteix al Concili de Viena per defensar els interessos en l'afer de l'abolició de l'orde del Temple i el traspàs dels seus béns. Pagès Editors, els Templers catalans, de La rosa a La creu de Josep Maria Sans i Travé, pàg. 404/ (ISBN: 84-7935-329-5). El 1314 adquireix el feu de Vespella, fins llavors possessió de la monarquia. Existeix un buit documental sobre la seva figura en la segona meitat d'aquesta dècada. Entre 1320 i 1322 exerceix de procurador del regne de Valencià della Xixona.
miniatura|Cenotafi de Pere de Queralt i d'Anglesola Juntament amb el primogènit Guillem, el 30 de maig de 1323 s'embarcar des de Port Fangós fins a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons. Va morir a Esglésies poc després d'haver aconseguit conquerir la ciutat.
Referències
Categoria:Militars catalans històrics Categoria:Almiralls de la Corona d'Aragó Categoria:Ambaixadors catalans Categoria:Relacions internacionals de la Corona d'Aragó Categoria:Morts a Sardenya Categoria:Diplomàtics catalans històrics Categoria:Barons de Queralt Categoria:Morts al segle XIV