Titus Flavi Domicià (; nascut el 24 d'octubre del 51 i mort el 18 de setembre del 96) fou emperador romà entre el 81 i el 96. Fill petit de Vespasià i de Flàvia Domicil·la, germà i successor de Tit. Havia rebut el títol de Cèsar, hereu de l'imperi, el desembre del 69, alhora que el seu germà, encara que només ell estava present a Roma, amb el seu oncle Flavi Sabí, que morí en l'incendi del Capitoli. Fou proclamat Princeps Iuventutis (Príncep de la Joventut), títol que conservà fins i tot després de la mort del seu pare el 79.
Amb Domicià, el Senat romà va intentar que els seus membres quedessin sostrets al judici de l'emperador. Per això Domicià es va fer nomenar censor perpetu, ja que era el censor qui determinava la composició del Senat (Claudi havia restablert les atribucions de la Censura al principi del seu govern). Les relacions amb el Senat van empitjorar, i l'hostilitat manifesta i permanent d'aquest cos cap a l'emperador va irritar Domicià, de caràcter recelós, orgullós i violent.
Va augmentar la paga dels legionaris, que va passar de 9 auris a 12 auris, cosa que, unida a les despeses en obres públiques dels seus antecessors i d'ell mateix, va desequilibrar les finances. Per això es va tornar de nou a la pràctica de fer-se instituir hereu pels rics i a la venda de càrrecs. Es va aplicar de nou la llei De Majestatis sobre ofenses a la persona de l'emperador, que feia anys que no s'aplicava, per confiscar els béns als condemnats. Malgrat tot, els impostos no van augmentar ni es van incrementar les exaccions.
La tensió amb el Senat romà va pujar de to; després d'una primera conspiració a la tardor de l'any 87, un general d'origen senatorial es va rebel·lar en la Germània Superior, però no va obtenir suports suficients.
L'any 92 Domicià va ordenar l'expulsió de tots els filòsofs per considerar-los subversius, i altres persecucions es van produir entre el 93 i el 96.
Va suprimir les Sportula i va tornar als àpats oferts al poble regularment. Va prohibir castrar els homes i va fixar un preu menor als eunucs que es venguessin. Va prohibir plantar a Itàlia noves vinyes, per excés de vinya i manca de blat, i a les províncies sols va permetre que subsistissin la meitat de les vinyes existents, si bé aquesta ordre va ser abandonada abans de complir-se. Va obligar els governadors provincials a una administració recta i justa. Va prohibir a les dones deshonrades l'ús de lliteres i les va privar del dret de rebre herències o llegats. Va castigar severament els incestos de les vestals (costum iniciat amb el seu pare), primer amb la mort, i després amb el suplici de ser enterrades vives. Va anul·lar els deutes d'una antiguitat superior a cinc anys, excepte si eren reclamats en el mateix any d'aquesta normativa, però si el reclamant perdia el cas, seria condemnat a la pena de desterrament. Va legalitzar l'ocupació de terres i les va convertir en propietat per dret de prescripció, encara que una part de les terres ocupades havien estat ja arrabassades per l'Estat per lliurar-les als veterans.
Durant el seu regnat, el mes de setembre va ser anomenat mes de Germànic (nom que havia adoptat l'emperador) i el mes d'octubre va ser anomenat mes de Domicià.
Va instituir els anomenats Agon Capitolinus o Jocs Capitolins, semblants als Jocs Olímpics, amb una freqüència quinquennal.
Va abandonar la Domus Aurea de Neró i va construir un nou palau a Roma, la Domus Augusti. Va ser assassinat el dia 18 de setembre de l'any 96 en una conspiració amb el seu conseller Parteni com a cervell de l'operació. Entre els conspiradors trobem a Titus Petroni Segon, que era un prefecte del Pretori (encarregats de la seguretat de l'emperador) i l'escriptor Suetoni menciona fins i tot gladiadors.
El Senat, mort Domicià, va nomenar emperador el vell senador i jurista Marc Cocceu Nerva.
Biografia Ascendència miniatura|Bust de Vespasià, Museu Pushkin. Els anys de la guerra civil durant el segle I aC va contribuir en gran manera a l'ascens en el poder d'una nova noblesa italiana que va substituir gradualment l'antiga aristocràcia romana durant el . Una de les famílies d'aquesta noblesa, els Flavians (gens Flavia), va aprofitar aquestes circumstàncies per començar el seu ascens a les més altes esferes de poder, en només quatre generacions, sota els regnats dels emperadors de la dinastia Julio-Claudia. El besavi de Domicià, Titus Flavius Petro, va servir com a centurió sota Pompeu durant la Segona Guerra Civil romana contra Juli Cèsar. La seva carrera militar, però, va acabar amb vergonya quan va fugir del camp de la Batalla de Farsàlia l'any 48 aC.
No obstant això, Petro va aconseguir assegurar-se el seu futur casant-se amb Tertulla, la fortuna de la qual va permetre un ràpid inici de la carrera del seu fill Titus Flavius Sabinus, l'avi de Domicià. Aquest últim va augmentar encara més la fortuna de la família i probablement va arribar al rang eqüestre en esdevenir recaptador d'impostos de la província d'Àsia, aleshores banquer a Helvètia. En casar-se amb Vespasia Polla, es va aliar amb la prestigiosa família patricia dels Vespasians (gens Vespasia), garantint així l'accés al rang senatorial als seus fills Titus Flavius Sabinus i Vespasià.
Després de servir com a qüestor, edil i pretor, la carrera política de Vespasià va culminar amb el consolat sufecte l'any 51, l'any del naixement del seu fill Domicià. Com a comandant militar, Vespasià ràpidament va guanyar fama en participar en la invasió de Bretanya l'any 43. Fonts antigues suggereixen que els flavis van viure en la pobresa durant la infància de Domicià, fins i tot afirmen que Vespasià va caure en desgracia amb els emperadors Calígula i Neró. Els historiadors moderns han rebutjat aquestes afirmacions, situant aquestes històries en context: propaganda posada en marxa pels mateixos flaus, amb l'objectiu d'insistir en el seu mèrit pels èxits obtinguts i de soscavar la fama dels dos emperadors.
Al contrari, tot fa pensar que els flaus es van beneficiar dels favors imperials entre els anys 40 i 60. Mentre Titus va ser educat en companyia de Britànic, Vespasià va continuar la seva carrera política i militar. Després de retirar-se de la vida activa durant la Dècada del 50, va tornar a tenir protagonisme sota Neró, servint com a procònsol de la província d'Àfrica el 63 i acompanyant l'emperador durant la seva visita oficial a Grècia el 66.
El mateix any, els jueus de la província de Judea es van aixecar contra l'Imperi Romà, en el que avui es coneix com la Primera Guerra Judeo-romana. L'exèrcit romà enviat per sufocar els disturbis és comandat per Vespasià. Això va situar el seu fill Titus –que mentrestant havia completat la seva formació militar– al capdavant d'una legió, al costat de Sextus Vettulenus Cerialis i Marcus Ulpius Traianus.
Genealogia ascendent
Joventut i caràcter miniatura|Bust de Domicià, Museus Capitolins.
Domicià va néixer a Roma el 24 d'octubre de l'any 51 (any 804 AUC). És el fill petit de Vespasià i Domitilla el Vell Tenia una germana gran, Domitilla la Jove, i un germà, Titus. Però Domicià va passar gran part de la seva adolescència lluny dels seus éssers estimats, d'una banda arran de la mort de la seva mare i la seva germana, d'altra banda en el moment de la marxa del seu pare i el seu germà quan el aquest últim va prendre el comandament de l'exèrcit romà en les grans operacions militars de l'Imperi, a Germània i Judea. Durant la primera guerra jueu-romana, probablement va ser posat sota la protecció de Titus Flavi Sabí, aleshores prefecte de la Ciutat, i de Marcus Cocceius Nerva, fidel amic dels Flavi.
Va rebre l'educació típica d'un jove privilegiat pertanyent a la classe senatorial, estudiant Retòrica i literatura. En la seva biografia de Domicià, Suetoni testimonia la seva capacitat per citar de manera adequada grans autors i poetes com Homer o Virgili, i el descriu com un jove culte amb una conversa elegant . Les seves primeres publicacions van ser poemes i escrits sobre lleis i administració. A diferència del seu germà Titus, Domicià va ser educat fora de la cort. Es desconeix si va rebre una educació militar, però Suetoni especifica que va manejar l'arc amb destresa.
Mentre el seu pare i el seu germà es troben a Judea, aquest no té els mitjans per deixar-li una renda suficient. Aleshores Suetoni el descriu com una persona realment indigent. En la inestabilitat política que regnant llavors a Roma, Domicià va oferir de vegades el seu cos a aristòcrates rics perquè actuessin com a protectors.
Pel que fa a la personalitat de Domicià, la descripció de Suetoni alterna, d'una banda, un emperador-tirà, pobre físicament i intel·lectualment, i, de l'altra, una personalitat refinada i un home intel·ligent. Elaborar un retrat realista de Domicià ha estat sempre un exercici perillós, pel biaix introduït pels fragments de textos antics que ens han arribat. Sembla que li mancava el carisma natural del seu pare i germà. S'apressa a sospitar de les persones que l'envolten, utilitza un estrany sentit de l'humor es converteix en autocrítica- i sovint es comunica d'una manera enigmàtica.
Aquest costat ambigu de la seva personalitat s'agreuja per la distància dels seus familiars. A mesura que va créixer, va mostrar un pronunciat gust per la solitud, que probablement va heretar de la seva joventut aïllada: cap als 18 anys, tots els seus éssers estimats morien en guerra o per malaltia. Després d'haver viscut la major part de la seva joventut durant la decadència del regnat de Neró, els seus anys d'estudiant es van veure molt influenciats per l'agitació política de la dècada de 1960, que va culminar amb la guerra civil del 69 que va veure la seva família pujar al poder. Aquest gust per la solitud es transforma gradualment en misantropia. Durant el seu regnat, Domicià es va aïllar amb freqüència al seu domini a les muntanyes d'Alban, on es dedicava a exercicis de caça i tir amb arc.
Condició física Suetoni fa la següent descripció de Domicià, presentant el seu físic als 18 anys i en els seus últims anys:El retrat deixa una impressió de vigor físic recordant la bellesa que Suetoni assenyala a Titus, així com la calvície de Vespasià. Sobre aquest tema, Domicià sembla molt sensible i més tard intenta amagar el seu crani sota perruques. Segons Suetoni, fins i tot va escriure un llibre sobre la calvície per a un amic: Sobre el manteniment del cabell. Va ser anomenat pel poeta satíric Juvenal el Neró calb (et caluo seruiret Roma Neroni).
L'arribada dels Flavis al poder L'any dels quatre emperadors El 9 de juny del 68, sota la pressió del Senat i de l'exèrcit, Neró es va acabar suïcidant, posant fi a la dinastia Julio-Claudia. Es va produir un període de caos que va provocar una brutal guerra civil coneguda com l'Any dels quatre emperadors durant el qual quatre generals romans (Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià) es van succeir al capdavant de l'Imperi.
miniatura|Presum bust de Vitel·li, museu del Louvre
Quan la notícia de la derrota d'Otó contra Vitel·li a Bedriacum va arribar als exèrcits de Judea i Egipte l'1 de juliol de 69, van proclamar emperador Vespasià. Va acceptar el títol i es va aliar amb Caius Licini Mucianus, el governador de Síria. Les legions de Judea i Síria, comandades per Mucià, marxen cap a Roma. Mentrestant, Vespasià va anar a Alexandria i va deixar el seu fill Titus per completar la campanya contra els rebels jueus.
A Roma, Vitel·li va fer posar a Domicià sota arrest domiciliari, mantenint-lo a prop d'ell com a possible ostatge. El suport de l'exèrcit a Vitel·li es va afeblir i les legions de tot l'Imperi es van unir gradualment a la causa de Vespasià. El 24 d'octubre de 69, les tropes de Vitel·li i Vespasià es van enfrontar durant la segona batalla de Bedriacum durant la qual les tropes de Vitel·li van ser aixafades .