Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic. La capital és San José, amb poc més de 300.000 habitants. Altres ciutats de la seva àrea metropolitana són Heredia, Cartago i Alajuela. Cal ressaltar la província de Limón com la de més riquesa cultural. Costa Rica és una de les democràcies més consolidades d'Amèrica. Va guanyar reconeixement mundial per haver abolit l'exèrcit el primer de desembre de 1948, abolició que va ser perpetuada en la Constitució Política de 1949. Costa Rica ocupa el cinquè lloc a escala mundial en la classificació de l'índex d'acompliment ambiental de 2012 i el primer lloc entre els països del continent americà. En la classificació de l'índex de competitivitat turística de 2011 Costa Rica es va situar en el lloc 44 del món i en segon a escala llatinoamericana, superat només per Mèxic. Costa Rica és catalogat el 2011 com el país amb més gran llibertat de premsa d'Amèrica Llatina, i el número 19 a escala mundial, segons la classificació de Reporters sense Fronteres. D'acord amb l'Índex de la Pau Global 2012 Costa Rica és en el tercer lloc entre els països més segurs d'Amèrica Llatina, amb només Xile i Uruguai per damunt, respectivament, i en primer lloc segons la classificació de Seguretat d'Amèrica Llatina de Latinvex. http://www.infolatam.com/2013/03/19/latam-venezuela-y-haiti-los-mas-peligrosos-costa-rica-el-mas-seguro-segun-ranking/
El gentilici de Costa Rica és costa-riqueny.
Toponímia miniatura|A l'esquerra, atuell nicoyà de jaguar deïficat. A la dreta, gerra bicolor amb motiu de mico (1200-1590 de la nostra era), trobada a la Vall del Tempisque. miniatura|Peces d'or precolombines, trobades a la Vall del General. Museu de l'Or, San José de Costa Rica. miniatura|Esfera de pedra (període Chiriquí 800 - 1500 de la nostra era). Museu Nacional de Costa Rica. S'han proposat dues teories sobre l'origen del nom de Costa Rica. La primera i més difosa és perquè Cristòfor Colom va arribar a Costa Rica el 25 de setembre de 1502, al seu quart viatge.Cita Harvard |Enciclopèdia de Costa Rica|2002| p=209|sp=sí Impressionat per l'exuberància de la vegetació, per l'abundància de la joieria i pels adorns d'or dels indígenes, Colom va pensar que en aquestes terres hi havia moltes riqueses. Segons els diaris escrits per Colom als reis catòlics d'Espanya, al territori hi havia molt d'or, com ho va escriure a la seva "Lletra de Jamaica", i la va definir com "una terra amb un gran litoral ple de belleses naturals no vistes mai abans, i molt rica en or". Això va donar el nom de "Costa Rica", per diferenciar-la de la regió de Veragua. Aquesta fama de suposades riqueses del país va atreure els aventurers, els colonitzadors, i els immigrants europeus.
Però cal dir que en Colom no va escriure el nom "Costa Rica", sinó que aquest va aparèixer per primera vegada en una cèdula reial del 17 de desembre de 1539, enviada a l'Audiència de Panamà el 1543, on el rei espanyol Carles V va donar un permís especial a Diego Gutiérrez perquè conquerís i colonitzés el territori, que des de llavors es va dir "Nova Cartago i Costa Rica".Cita Harvard |Enciclopèdia de Costa Rica|2002| p=3|sp=sí Es creu que per a aquesta època, el nom de Costa Rica ja s'havia difós entre els exploradors espanyols.
La segona teoria sobre l'origen del nom de Costa Rica va ser d'en Dionisio Total Antillón, que Costa Rica era la castellanització d'una paraula indígena d'origen huetar (a l'arribada dels espanyols, el grup autòcton més nombrós del país) amb què aquest poble designava al país o a un assentament important dins d'ell. Segons Total, Costa Rica derivaria d'un huetarisme (un vocable indígena), possiblement "Coquerrica", "Coquerrique" o "Cotaquerrique", i que els espanyols van simplificar sota el terme "Costarrica", és a dir, els espanyols pronunciaven d'aquesta forma, en el seu idioma, el nom que els indígenes ja donaven al seu propi país, en forma similar com va passar amb uns altres països americans, com Mèxic (Mèxic-Tenochtitlan), Nicaragua (Nicarao) o Xile (Chili). Total deia que el cas de "Costarrica", amb doble erra i en una ´única paraula, era el mateix d'altres topònims huetars que hi ha actualment al país: Tucurrique, Turrubares, Turrialba, Turrujal, Turrubarí, Suerre, Siquirres, Curridabat, Aserrí, Coquerrique, Birrí, Purral, Pirro, Pirrís, Tarrasú, Turrúcares, Porrosatí, Atirro, Ujarrás, i mots d'ús quotidià com turruja, turra, yigüirro, yurro, curré, curraré, etc.
Història
miniatura|Mapa de les societats autòctones de Costa Rica del a l'arribada dels espanyols (1502).
miniatura|Atuell, 500 - 1350, Costa Rica. miniatura|Ceràmica de Guanacaste, període Policrom Mitjà (800-1200 de la nostra era). La instal·lació humana a Costa Rica data almenys de l'any 5000 aC., però, en comparació de les grans civilitzacions prehispàniques del continent americà, els indígenes de Costa Rica no van ser nombrosos ni assoliren un gran desenvolupament. A l'arribada de Cristòfor Colom, hi havia uns 30.000 indígenes dividits en tres grups: güetares, chorotegas i borucas. Els que es van enfrontar als conquistadors espanyols van resistir de manera audaç; els que no van sucumbir davant les epidèmies que van arrasar la regió, van morir en la lluita o van fugir a llocs llunyans.
La prova més antiga d'ocupacions humanes a Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-collidors al voltant de 10.000 - 7.000 anys a.C, amb proves arqueològiques antigues (fabricació d'eines de pedra) trobades a la Vall de Turrialba, amb presència de puntes de llança tipus clovis (nord-americana) i cua de peix (sud-americana), la qual cosa obre la possibilitat que en aquesta zona convergissin dues tradicions diferents de caçadors especialitzats.
L'agricultura incipient apareix cap al 5000 aC, principalment donada per tubercles i arrels. Per al primer i segon mil·lennis abans de Crist ja existien comunitats agrícoles sedentàries, petites i disperses, encara que la transició de la caça i recol·lecció a l'agricultura com a principal mitjà de subsistència al territori és encara desconegut.
Els pobles autòctons maies i asteques van ser conquerits per Espanya al . Costa Rica va passar a ser la província més meridional del Virregnat de Nova Espanya, i tenia la capital a Cartago, que originalment es va dir "Garcimuñóz".
Després d'haver estat breument unit al Primer Imperi Mexicà d'Agustín de Iturbide, va esdevenir un estat de les Províncies Unides de l'Amèrica Central, de 1823 a 1839, data en què de fet Costa Rica ja funcionava com una nació independent. El 1824 la capital va passar a San José.
A diferència d'alguns dels seus veïns, Costa Rica ha estat un exemple d'estabilitat, pau i governs democràtics. Des de la breu guerra civil del final de la dècada de 1940 que va portar el president José Figueres Ferrer, conegut com a Don Pepe, al poder, el país s'ha vist lliure de conflictes polítics violents. De fet, Costa Rica no té exèrcit (que fou abolit el 1949 pel president Figueres, fill d'un metge català), sinó només una policia per al manteniment de l'ordre dins de les fronteres estatals.
Govern Costa Rica és una república democràtica, lliure i independent, segons la seva Constitució política promulgada el 1949 i encara vigent. Exercir el dret al vot és obligatori per a tots els ciutadans majors de 18 anys.
Poder executiu
El poder executiu resideix en un president i en dos vicepresidents, cadascun dels quals s'elegeix per vot popular directe per a períodes de quatre anys. El candidat guanyador a la Presidència ha de rebre com a mínim el 40% dels vots vàlids en elecció directa. Si cap candidat no rep aquest percentatge, es celebra una segona volta d'eleccions per als dos candidats més votats.
Poder legislatiu El poder legislatiu a Costa Rica és exercit per una única cambra, l'Assemblea Legislativa de Costa Rica, formada per 57 diputats que són elegits per a períodes de quatre anys i que no poden ser reelegits de manera successiva.
Poder judicial miniatura|Banderes de Costa Rica davant del Tribunal Supremo de Elecciones (TSE) a San José El poder judicial a Costa Rica resideix en la Cort Suprema de Justícia, integrada per magistrats designats per l'Assemblea Legislativa per a un període de vuit anys. Hi ha, a més, tribunals d'apel·lació, de cassació i tribunals provincials subordinats. La pena capital està abolida. Vegeu Dret costa-riqueny.
Govern local Costa Rica es divideix en 7 províncies que, al seu torn, es divideixen en cantons i aquests en districtes. Actualment existeixen 81 cantons i 28 districtes. El govern municipal està format pel consell municipal, cos integrat per regidors municipals o síndics d'elecció popular, i un funcionari executiu o president, que és elegit pel consell per a un període de quatre anys.
Partits polítics Els principals partits polítics de Costa Rica són el Partit Unitat Social Cristiana (PUSC, democristià), el Partit d'Alliberament Nacional (PLN, d'orientació socialdemòcrata) i el Partit Acció Ciutadana (PAC). També existeix la Nueva Liga Feminista, de caràcter feminista i d'esquerres.
Salut i benestar social La mitjana de l'esperança de vida a Costa Rica és una de les més elevades de l'Amèrica Llatina, resultat del Pla Nacional de Salut establert en la dècada del 1970. La infraestructura sanitària es concentra en les àrees urbanes. El sistema sanitari de la Seguretat Social opera des de 1942 al país. Costa Rica és catalogat el 2011 com el país amb major llibertat de premsa d'Amèrica Llatina i el número 19 a escala mundial, segons el rànquing realitzat per Reporters sense Fronteres. D'acord amb l'Índex de la Pau Global 2012 Costa Rica està en el tercer lloc entre els països més segurs d'Amèrica Llatina, superat només per Xile i Uruguai, respectivament, i en primer lloc segons el Rànquing de Seguretat d'Amèrica Llatina de Latinvex. El seu índex de desenvolupament humà de 2012 és el setè millor de Llatinoamèrica i el segon d'Amèrica Central. El 2010, segons l'Índex de Desigualtat de Gènere Costa Rica és el país més igualitari d'Amèrica Llatina. El 2010 el PNUD va destacar que Costa Rica està entre els pocs països que han aconseguit un desenvolupament humà molt més alt que altres països del seu mateix nivell d'ingrés. En el report del PNUD de 2013, Costa Rica va ser el país que va registrar la major esperança de vida d'Amèrica Llatina (79.4 anys). Costa Rica és el país més democràtic de Llatinoamèrica, segons la Fundació Konrad Adenauer, a causa de l'alta participació de dones en càrrecs d'elecció popular, l'abundant participació de partits al Congrés i l'eficiència i cobertura en els serveis de salut i educació. És el país d'Amèrica Llatina i el Carib, amb el menor dèficit habitacional, segons el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i segons Latin Security Index, Latin Business Chronicle (FTI Consulting), Costa Rica és el país més segur de Llatinoamèrica. El 2014, el país se situa en el primer lloc d'Amèrica Llatina en l'Índex de Progrés Social http://www.socialprogressimperative.org/es/data/spi#data_table/regions/spi/dim1,dim2,dim3 i el sistema de salut del país va ser qualificat entre els cinc millors del món segons International Living.
Defensa Costa Rica va abolir l'exèrcit el 1948, amb l'arribada al poder del Partit Alliberament Nacional. Les úniques forces de seguretat són la Guàrdia Civil, formada per 4.500 efectius, i la Guàrdia Rural, amb 3.200 efectius. Per tradició, Costa Rica ha estat neutral en els conflictes regionals i internacionals.
Geografia miniatura|Imatge de satèl·lit de Costa Rica Costa Rica està localitzada a l'istme de l'Amèrica Central, entre les latituds 8° i 12°N, i les longituds 82° i 86°O. Limita a l'est amb el Mar Carib i amb l'oceà Pacífic a l'oest, amb una extensió total de 1.290 km en costes: 212 km a la costa del Carib i 1.016 km a la costa pacífica.