Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876La inscripció al Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona indica que va néixer el 23 de març, sent inscrit el 26 de març amb els noms d'Emili Domènec Joan. - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.
Biografia Va néixer a Barcelona, al carrer Carretes de la ciutat, fill de Domènec Sagi, comerciant de Valls, i d'Eugènia Barba, de Barcelona. La família es va traslladar a Mataró quan Emili tenia 6 anys. A Mataró va començar a cantar al Col·legi dels Escolapis, a les funcions religioses que s'hi celebraven. Va estudiar música i cant, després que la família tornés a viure a Barcelona, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
A dinou anys va anar a viure a l'Argentina, on va debutar amb l'òpera La Dolores, de Tomás Bretón. Més tard va completar la gira per Amèrica del Sud anant a l'Uruguai i a Cuba, cantant òpera, opereta i sarsuela.
Es va casar dues vegades, la primera amb la ballarina Concepció Liñán i Pelegrí, amb la qual va tenir al destacat futbolista Emili Sagi i Liñán (1900-1951), que fou conegut en els entorns futbolístics com a Sagi-Barba, en referència al seu pare, al cantant Enric Sagi i Liñán,Enric Sagi i Liñán (1902-1975), també anomenat Enric Sagi-Barba qui va ser també baríton i jugador de futbol, a Glòria Sagi i Liñán (1898-1985), actriu i tiple, igualment coneguda com a Glòria Sagi-Barba.
En segones núpcies, Emili Sagi i Barba es va casar amb la soprano valenciana Lluïsa Vela, amb la qual va tenir al baríton Lluís Sagi i Vela (1914-2013) i a Josep Sagi i Vela (pare de dos reconeguts jugadors de bàsquet, Gonzalo i José Luis Sagi-Vela). Emili Sagi va aconseguir el divorci de la seva primera esposa a l'Uruguai, d'una forma que va ser considerada per la ballarina com a fraudulenta, per la qual cosa va interposar una demanda contra ell, per bigàmia. La demanda no va tenir èxit, sent considerat vàlid el matrimoni d'Emili Sagi amb Lluïsa Vela a tots els efectes.
El 1914 estrenà a Madrid Las golondrinas, de José María Usandizaga, com a cantant, juntament amb la seva segona esposa, Luïsa Vela, aquesta en avançat estat de gestació (Luís Sagi i Vela naixeria pocs dies després de l'estrena). El 1922 estrenà a Barcelona Don Joan de Serrallonga, d'Enric Morera i Viura, al teatre Tívoli.Enciclopèdia Catalana S. A. volum núm. 13, pàg. 41 () El 1932, amb 56 anys, va anunciar la seva retirada de l'escena professional, encara que va seguir mantenint una certa activitat fins a la seva mort el 1949.
Va dirigir orquestra també, principalment per ajudar els seus fills cantants en les seves carreres artístiques.
Composicions Va compondre sarsueles, com ara: El desterrado, juntament amb Concordi Gelabert, amb text d'Armando Oliveros Millán, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 19 de setembre de 1924. El maestro Ilusión, juntament amb Joan Baptista Lambert, text de Federico Lafuente, estrenada al Teatre Fuencarral de Madrid el 28 de setembre de 1934. Las palomas, text de José Ramos Martín, estrenada al Teatre Gran Capità de Granada el 10 de setembre de 1945. Es conserva també composicions per a veu i piano, com Plegaria al Sagrado Corazón de Jesús (1936), i Bendita sea tu pureza (1941), ambdues editades per Unió Musical Espanyola.
Estrenes Emili Sagi i Barba va participar en les estrenes de les següents obres: TítolMúsicaLlibretDataTeatreLlocLos cadetes de la reinaPablo LunaJulián Moyrón Sánchez18 de gener de 1913Teatre Circ PriceMadridLas golondrinas (versió sarsuela)José María UsandizagaGregorio Martínez Sierra5 de febrer de 1914Teatre Circ PriceMadridLa vida breve (estrena a Espanya)Manuel de FallaCarlos Fernández Shaw14 de novembre de 1914Teatre de la ZarzuelaMadridLos calabresesPablo LunaJosé Jackson Veyán i Emilio González del Castillo19 d'octubre de 1918Teatre ApoloMadridLa dogaresaRafael MillánAntonio López Monís17 de setembre de 1920Teatre TívoliBarcelonaEl pájaro azulRafael MillánAntonio López Monís5 de març de 1921Teatre TívoliBarcelonaLa alsacianaJacinto GuerreroJosé Ramos Martín12 de novembre de 1921Teatre TívoliBarcelonaDon Joan de SerrallongaEnric MoreraVíctor Balaguer adaptat per Francesc Pujols7 d'octubre de 1922Teatre TívoliBarcelonaPor una mujerJoan Baptista LambertAntonio Paso Cano i Ricardo González del Toro31 d'octubre de 1924Teatre TívoliBarcelonaLa severaRafael MillánFederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw23 de desembre de 1925Teatre TívoliBarcelonaLa pastorelaPablo Luna i Federico Moreno TorrobaFernando Luque i Enrique Calonge10 de novembre de 1926Teatre NovedadesMadridLa del soto del parralReveriano Soutullo i Joan VertLuís Fernández GarcíaLuis Fernández de Sevilla, de nom artístic i Anselmo Cuadrado Carreño26 d'octubre de 1927Teatre La LatinaMadridEl dictadorRafael MillánFederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw17 de novembre de 1927Teatre Apol·loBarcelonaLa rosa del azafránJacinto GuerreroFederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw14 de març de 1930Teatre CalderónMadridLa fama del tartaneroJacinto GuerreroFederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw2 d'octubre de 1931Teatre Lope de VegaValladolidLuisa FernandaFederico Moreno TorrobaFederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw26 de març de 1932Teatre CalderónMadrid
Notes
Vegeu també
Víctor Sagi i Montplet, besnet d'Emili Sagi i Barba.
Categoria:Barítons barcelonins Categoria:Compositors de sarsuela barcelonins Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Morts a la Marina Baixa Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX