Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
Geografia El terme té 2,8 km², està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla. Els únics accidents geogràfics són els meandres dels rius Serpis i Vernissa, que confluïxen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.
El nucli urbà forma una conurbació amb el de Beniflà, al sud.
Límits
Accés Es pot accedir a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7, a escassa distància del nucli urbà, tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.
Història Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, i va passar posteriorment a ser propietat de la família March i, amb això, es va integrar en el ducat de Gandia. L'any 1425 Ausiàs March, natural de Beniarjó, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins al moment de l'expulsió dels moriscs, en 1609, fou lloc de moriscs on habitaven 160 famílies. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.
Demografia i economia A mitjan , Beniarjó comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 1.269 1.120 1.138 1.165 1.170 1.242 1.288 1.432 1.550 1.759 1.783
El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, hi ha xicotetes empreses que han afavorit l'augment demogràfic.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Beniarjó (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2019 l'alcaldessa de Beniarjó és Eva Maria Llinares Martínez, del Partit Socialista del País Valencià.
Monuments El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar: Ajuntament. Segle XIX. Església de sant Joan Baptista. Dels anys seixanta del , construïda sobre l'anterior, de la qual es conserven algunes obres d'art. Vestigis de la que fou casa senyorial dels March. Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.
Festes i gastronomia El 25 d'abril se celebren a Beniarjó les festes en honor de sant Marc, en què es ballen les danses conegudes com ara el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen a la Florència del . Altres actes culturals de Beniarjó són el premi anual de poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós celebrats cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que se celebren el tercer diumenge de maig en honor de la Mare de Déu dels Desemparats.
La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.
Fills il·lustres Ausiàs March (Beniarjó, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval, nascut a Beniarjó
Referències
Notes
Enllaços externs
Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.