miniatura|Baeolophus inornatus La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.
Són ocells molt àgils, veritables acròbates dels arbres entre el fullatge dels quals es mouen contínuament tot cercant insectes. La majoria són petits i arrodonits amb el bec curt que viuen en terrenys arbrats i nien en forats. Són sedentaris i a l'hivern vaguen en estols barrejats de diferents espècies.
Les espècies autòctones de l'àmbit catalanoparlant es coneixen com a mallerengues, tot i que aquest nom també el reben algunes espècies d'altres famílies.Mallerenga al DIEC
Taxonomia Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) aquesta família està formada per 14 gèneres, amb 64 espècies:Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1. Gènere Cephalopyrus, amb una espècie: mallerenga cap de foc (Cephalopyrus flammiceps) Gènere Sylviparus, amb una espècie: mallerenga modesta (Sylviparus modestus) Gènere Melanochlora, amb una espècie: mallerenga sultana (Melanochlora sultanea) Gènere Periparus, amb tres espècies. Gènere Pardaliparus, amb tres espècies. Gènere Lophophanes, amb dues espècies. Gènere Baeolophus, amb 5 espècies. Gènere Sittiparus, amb 5 espècies. Gènere Poecile, amb 15 espècies. Gènere Cyanistes, amb tres espècies. Gènere Pseudopodoces, amb una espècie: mallerenga terrestre (Pseudopodoces humilis) Gènere Parus, amb 4 espècies. Gènere Machlolophus, amb 5 espècies. Gènere Melaniparus, amb 15 espècies.
Anteriorment, alguns autors havien inclòs (totalment o parcialment) les famílies dels egitàlids i dels remízids dins de la dels pàrids.
Referències
Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 135. Desembre del 1988, Barcelona. . Del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie D. (editors). (2006). Handbook of the Birds of the World. Volum 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. . Harrap, Simon & Quinn, David (1996): Tits, Nuthatches & Treecreepers. Christopher Helm, Londres. . Jønsson, Knud A. & Fjeldså, Jon (2006): Determining biogeographical patterns of dispersal and diversification in oscine passerine birds in Australia, Southeast Asia and Africa. J. Biogeogr. 33(7): 1155–1165. Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H.; Gill, Frank B. (1996): Phylogeny of titmice (Paridae): I. Estimate of relationships among subgenera based on DNA-DNA hybridization. Journal of Avian Biology 27: 70-82.