miniatura|Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassànida, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Fugint del califat abbàssida cap a l'est després de la batalla de Fakhkh, Idrís al-Àkbar es va establir per primera vegada el 788 a Volubilis, a l'actual Marroc, amb l'ajuda d'aliats amazics locals i ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Ell i el seu fill, Idrís al-Àsghar, van fundar posteriorment el que es va convertir en la ciutat de Fes, més a l'est. Fes es va convertir en la capital d'un estat idríssida que governava la major part de l'actual Marroc i part de l'oest d'Algèria. Després de la mort d'Idrís al-Àsghar, el regne es va dividir entre els seus fills rivals. Després d'un període de conflicte, l'autoritat de la dinastia es va reprendre i es va mantenir relativament estable entre el 836 i el 863. A finals del segle IX, però, es van enfrontar a repetits reptes i oposició local.
Al , la regió va passar a estar sota el domini polític de les tribus zenates, que van lluitar batalles per poders en nom de dues potències rivals de la regió, el califat fatimita d'El Caire i el califat omeia de Còrdova. Els idríssides van ser expulsats definitivament de Fes el 927, però es van aferrar a un territori reduït al nord del Marroc des de la seva base a Hajar an-Nasr. L'octubre del 973 el general Ghàlib va desembarcar entre Tànger i Ceuta, entrant en combat amb els idríssides; l'exèrcit d'Al-Hàssan ibn Gannun es va desbandar i l'emir va fugir a una fortalesa propera a Kasr al-Kabir anomenada «Roca de l'Àliga», amb els seus homes més lleials. Allí va estar assetjat uns quants mesos fins que es va rendir (974) i fou enviat a Còrdova. La dinastia dels idríssides fou deposada i Al-Hàssan ibn Gannun fou portat presoner a Còrdova amb els seus parents.
Els idríssides de Tlemcen governaren Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes, va regnar més tard a la Taifa de Màlaga. Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya, al sud de la Tihama i al nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).
Llista de sobirans Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), casat amb Hanza (788-793) Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) (793-807 i, imam i emir de Fes, 807-828) Muhàmmad ibn Idrís (828-836) Alí (I) ibn Muhàmmad (836-849) Yahya (I) ibn Muhàmmad (849-863) Yahya (II) ibn Yahya (863-866) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador Alí (II) ibn Úmar (866-883) Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita (vers 883) Yahya (III) ibn al-Qàssim (883-905) Yahya (IV) ibn Idrís (905-917 i, només a Fes, 917-920) Alí III ibn Yahya III (917-925, pretendent rebel) Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib (917-925) xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes (920-925) Al-Hàssan al-Hajjam (925-927) Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador (927-937, segona vegada) Al-Qàssim Gannun (937-949) Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun (949-955) Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun (955-974 i 985)
Branques idríssides al-Hàssan al-Hàssan Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj) Idrís I Idrís II Dàwud Úmar > origen dels xorfes hammúdides al-Qàssim, emir d'al-Basra Yahya Muhàmmad Yahya Ibrahim Yahya Yahya Hammud Alí Muhàmmad Abd al-Wahid Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahíridesels shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun Alí > origen dels xorfes xabíhides Abd-Al·lah > origen dels xorfes imrànides Muhàmmad > origen dels xorfes talíbides ghalíbides Issa Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbàghides Yahya Muhàmmad Yahya > origen dels xorfes kattànides Alí Maixix Mussa > origen dels xorfes xafxawanís Yamlah > origen dels xorfes lihyànides i dels xorfes wazzànides Abd-ad-Salah Yunus Abd-Al·lah > origen dels xorfes raysúnides Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes rahmànides
Referències
Idrissida