Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. És també conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enric Carreras.
Biografia miniatura|esquerra|Monument a Serafí Pitarra al Pla del Teatre de la Rambla de Barcelona, obra de l'escultor Agustí Querol i l'arquitecte Pere Falqués (1906).Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra al web de l'ajuntament de Barcelona. miniatura|Cèrcol de Foc, drama en tres actes i en vers d'en Serafí Pitarra. Estrenat l'any 1881 al Teatre Català (Romea), llibre publicat a Barcelona l'any 1913 Va néixer a Barcelona, al número 19 del carrer de Cremat Gran —en una casa del barri de la Ribera de la qual eren propietaris el seu pare Josep Soler i Esquirol, fuster, i Magdalena Hubert Oleo, la seva mare, natural de Maó, que va morir als 22 anys de sobrepart el 29 de març de 1842, quan ell tenia tres anys. Als nou anys, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d'una rellotgeria al barri Gòtic barceloní, al carrer d'Escudellers, on vivien molts emigrats francesos, com la mateixa dona d'Hubert, Marie Garçon. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se càrrec de la rellotgeria després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre.
Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d'afeccionats, i es va anar fent popular en els cercles artístics com a actor, còmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conquistador, escrita aquest mateix any, paròdia d'una obra en castellà d'Antoni Altadill. Va ser aleshores quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós, Serafí Pitarra. A la rebotiga de la rellotgeria van començar a fer-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l'època. Entre ells es trobaven Anselm Clavé, Valentí Almirall, Víctor Balaguer, Josep Feliu i Codina, etc. José Zorrilla, gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residència durant quatre anys. Es va casar amb Albina de las Casas Bergnes, filla de Bernat-Agustí de las Casas, propietari dels Jardins de Tívoli (va ser el primer teatre Tívoli), on es feien representacions teatrals i també concerts. La mare d'Albina, Rosa Bergnes de las Casas, era germana bessona de l'hel·lenista, editor i rector de la Universitat de Barcelona Antoni Bergnes de las Casas. La família De las Casas era també francesa, descendent de Lluís VI i emparentada amb el biògraf de Napoleó, comte de las Casas. La parella Soler-de las Casas va tenir dos fills: Blanca i Ernest; aquest darrer va ser un conegut pintor, escultor i escriptor. esquerra|miniatura|Coberta de la primera edició de Les Papallones, comèdia en tres actes i en vers, publicada a Barcelona. Obra estrenada al Teatre Català l'any 1869. La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L'esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en català. L'obra, paròdia del drama històric "La Campana de la Almudaina" de Joan Palou i Coll, va aconseguir un èxit rotund, que va fer que la Llibreria Espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poètics. L'esquella de la Torratxa i cinc obres més del mateix Soler, totes sota el pseudònim de Serafí Pitarra i en una llengua que es feia dir "el català que ara es parla", el català del carrer, per contraposició al català encarcarat i arqueològic que pretenien recuperar els poetes dels Jocs Florals.
La primera etapa de l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860), en la qual ironitza sobre la campanya del general Prim a l'Àfrica, o Lo castell dels tres dragons (1865), en la qual, mitjançant la paròdia, intenta desmitificar la figura clàssica de l'heroi. Era clar que el públic responia i que calia aprofitar aquell èxit comercial. A l'octubre d'aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d'una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en català, la Secció La Gata. miniatura|Lo Lliri d'Aigua de Serafí Pitarra, balada dramàtica en tres actes estrenada al teatre Romea de Barcelona l'any 1886 El 1865 va adquirir el Teatre Romea i s'hi va traslladar, hi va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l'èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Hi va estrenar el 3 d'octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d'èxit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l'estrena de Las joyas de la Roser encara que anteriorment ja havia escrit La cinta carmesí (1856), que va dedicar a la que, amb el temps, seria la seva mare política, Rosa Bergnes de las Casas. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l'obra Lo sagristá de Sant Roch (1863). De tota manera, es va mostrar sempre fidel al catalanisme, com es pot veure en el seu cèlebre poema dedicat als herois de 1714 El Fossar de les moreres i també a la introducció del llibre de poesia Nits de Lluna.
A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l'encarregat de presidir els Jocs Florals. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits de Lluna, el 1886. El 1888, any de l'exposició Universal de Barcelona, rebé la condecoració de la Real Academia de la Lengua, que li va ser lliurada per la reina regent M. Cristina d'Habsburg-Lorena.
L'any 1880 Soler compra la rectoria de la parròquia de Cervelló, la restaurà i l'amplià, a partir d'aleshores l'antiga masia s'anomena Mas Pitarra. Allà hi passa els estius i convida als seus amics lletraferits, actors, músics i artistes fent bones vetllades amb tertúlies que podien durar dies.
Les pressions de la crítica tornaven a fer efecte en un ànim tan sensible com el de Soler. El camí que abandonava aquest cop, però, hauria pogut suposar per al nostre teatre l'adopció de la comèdia sociològica de tall realista, en voga als països veïns, i una renovació teatral, que, malauradament, hagué d'esperar encara uns anys, mentre Soler tornava a les formes del tot caducades del drama històric i s'extraviava per les vies de drames místics com Judas (1889), que li portaren més deshonor que alegries. D'altra banda, la rivalitat amb Àngel Guimerà va tenir una de les seves expressions més significatives amb l'estrena de Jesús (1894) com a reacció al Jesús de Natzaret de Guimerà. Frederic Soler va morir d'un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendències dramàtiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys. Fou sepultat al Cementiri del Poblenou, al mateix panteó que Josep Anselm Clavé. Anys més tard (cap a 1960), les seves restes foren portades a una tomba pròpia al Cementiri de Montjuïc (Via de Sant Josep, agrupació II, tomba menor 120).
El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de Barcelona un monument en honor seu, realitzat per l'escultor Agustí Querol. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
Fons El fons personal de Frederic Soler es troba al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona, que s'ha encarregat de la seva catalogació.
Obra dramàtica Obres satíriques i paròdiques de joventut (representades en cercles privats):
1856 Per un casament, sàtira escrita a l'edat de 17 anys. Don Jaume el Conquistador, "sàtira implacable dels drames històrics, amb un llenguatge vulgar i atrevit, assolí un gran èxit." Fou representada en "cercles estrictament privats", pel seu contingut vulgar i satíric.Pròleg de Carme Arnau i Faidella, p. 7, dins: Frederic Soler, Teatre, MOLC 56. Barcelona: Edicions 62, 1981. Don Pere d'Aragó o l'engrendrement de Don Jaume el Conquistador, la continuació de l'anterior obra, tot i que menys reeixida. Las temptacions de Sant Antoni, "sàtira procaç".ibid.
Obres representades públicament:
1864 La esquella de la torratxa. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Odeon de Barcelona. Havia estat estrenada privadament i era una paròdia de la Campana de l'Almudaina. Forma part del cicle dels «Singlots poètics» o gatades. Ous del dia. Gatada en un acte, en vers i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre del Camps Elisis, el 18 de juliol de 1864. La butifarra de la llibertat. Gatada en un acte, en vers i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre Tívoli, l'1 de setembre de 1864. La vaquera de la piga rossa. Gatada en dos actes, en vers i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona, el dia 2 de setembre de 1864. És una paròdia de La vaquera de la Finojosa, original d'Íñigo López de Mendoza (Marquès de Santillana). Lo cantador. Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre Odeon el 12 d'octubre de 1864. És una paròdia del drama El trovador, d'Antonio García Gutiérrez. Les pindoles de Holloway o la pau d'Espanya (Las Píldoras de Holloway, ó La pau d'Espanya: segona part de la Butifarra de la llibertat : suposició cómica en un acte en vers y en catalá del que ara 's parla, escrita y representada ab gran aplauso durant la guerra de África, en 1860). Estrenada al Teatre Odeon el 10 de novembre de 1864 (1886). La venjansa de la Tana. Gatada en un acte, en vers i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre Odeon el 30 de novembre de 1864. És una paròdia del drama Venganza catalana, d'Antonio García Gutiérrez. Lo punt de las donas. Quadre de costums en dos actes, en vers i «en català del que ara es parla». Música de Joan Sariols. Estrenat al Teatre Odeon de Barcelona, el 22 de desembre de 1864.
1865 miniatura|305x305px|Les heures del mas, drama en quatre actes, edició publicada a Barcelona per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1918Un barret de riallas. Peça en un acte i en vers, estrenada al Teatre Odeon, el 3 de febrer de 1865. Lo boig de las campanillas. Gatada en un acte i en vers, estrenada al Teatre Odeon el 24 de febrer de 1865. És una paròdia de la sarsuela El loco de la buhardilla, llibret original de Narciso Serra. Lo castell dels tres dragons. Gatada cavalleresca en dos actes, en vers, i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre Odeon el 28 d'abril de 1865. Las carabassas de Mont-roig. Comèdia en dos actes, en vers, i «en català del que ara es parla». Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona el 8 de juliol de 1865. Liceistas y cruzados. Comèdia en dos actes, en vers, i «en català del que ara es parla», estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona el 7 d'agost de 1865. Un mercat de Calaf. Joguina en dos actes i en vers, i «en català del que ara es parla», estrenada al Teatre Odeon el 30 de novembre de 1865. En Joan Doneta. Quadre de costums, en un acte, en vers i «en català del que ara es parla», estrenat al Teatre Odeon el 14 de desembre de 1865.
1866 Los Héroes y las grandesas. Gran disbarat o paròdia de l'alta tragèdia grega en dos actes i en vers. Estrenada al Teatre Odeon de Barcelona, l'1 de març de 1866. Las joyas de la Roser. Drama en tres actes i vers. Estrenada al Teatre Odeon de Barcelona, el 6 d'abril de 1866.