miniatura|Forn metal·lúrgic abandonat a Sestao per la reconversió industrial La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.
L'objectiu de la política de reconversió és adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments de cara a l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l'any 1986.
Els sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcció naval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.
Es van crear una sèrie d'àrees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien
Unes àrees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisió, gestió, control i innovació, i les unitats de producció estratègica i tecnologia més avançades. (Madrid i en menor grau Barcelona). Unes àrees semiperifèriques destinades a fàbriques amb sistemes de producció més estandarditzats però amb un cert grau d'elaboració. (Biscaia, Saragossa o València). Unes àrees perifèriques que s'emporten la producció d'articles menys estratègics, encara que no necessàriament menys tecnificats, i que poden utilitzar mà d'obra menys qualificada.
Resultats Les diferències entre regions es van engrandir, ja que Madrid i Barcelona van acaparar la majoria dels projectes. Els sectors més afavorits eren els més obsolets i amb poc marge de millora, metal·lúrgia, tèxtil, etc. Les PIME van tindre poc accés als avantatges.
Conseqüències Aparició de regions en declivi amb una estructura econòmica poc diversificada. La industrialització de zones pròximes a antigues conglomeracions industrials. Industrialització de zones rurals. Industrialització de zones perifèriques de Madrid, Barcelona o Bilbao (Valladolid, vall de l'Ebre...). Pèrdua de 19 punts del PIB per part del sector industrial entre 1975 i 2009.
Referències
Categoria:Crisis econòmiques del segle XX Categoria:Economia d'Espanya Categoria:Indústria Categoria:Segle XX a Espanya