Loperació Carn Picada (en anglès: Operation Mincemeat) va ser una exitosa operació d'engany britànica de la Segona Guerra Mundial per dissimular la invasió aliada de Sicília de 1943. Dos membres de la intel·ligència britànica van obtenir el cos de Glyndwr Michael, un vagabund que va morir per menjar raticida, el van vestir d'oficial dels Royal Marines i li van col·locar objectes personals identificant-lo com el fictici capità (comandant en funcions) William Martin. La correspondència entre dos generals britànics que suggeria que els Aliats planejaven envair Grècia i Sardenya, amb Sicília com a simple objectiu d'una finta, també es va col·locar al cos.
Part de l'operació Barclay més àmplia, Carn Picada es va basar en el memoràndum de la truita de 1939, escrit pel contraalmirall John Godfrey, el director de la Divisió d'Intel·ligència Naval, i el seu assistent personal, el tinent comandant Ian Fleming. Amb l'aprovació del primer ministre britànic, Winston Churchill, i del comandant militar nord-americà a la Mediterrània, el general Dwight D. Eisenhower, el pla va començar transportant el cos a la costa sud d'Espanya en submarí i alliberant-lo prop de la costa, on el va recollir l'endemà al matí un pescador espanyol. El govern espanyol nominalment neutral va compartir còpies dels documents amb l'Abwehr, l'organització d'intel·ligència militar alemanya, abans de retornar els originals als britànics. L'examen forense va demostrar que havien estat llegits i els desxifrats Ultra dels missatges alemanys van mostrar que els alemanys van caure en l'enginy. Els reforços alemanys es van traslladar a Grècia i Sardenya abans i durant la invasió de Sicília; Sicília no en va rebre cap.
Es desconeix l'efecte total de l'operació Carn Picada, però Sicília va ser conquerida més ràpidament del previst i les pèrdues van ser menors del previst. Els esdeveniments van ser representats a Operation Heartbreak, una novel·la de 1950 de l'antic ministre Duff Cooper, abans que un dels oficials d'intel·ligència que va planificar i dur a terme Carn Picada, Ewen Montagu, va escriure una història el 1953. El llibre de Montagu va formar la base per la pel·lícula britànica de 1956 "L'home que mai no existí". El 2021 es va estrenar una segona pel·lícula britànica, titulada Operation Mincemeat.
Fons Inspiració per a Carn Picada miniatura|upright|esquerra|alt=Photograph of Godfrey, seated in his uniform| Contraalmirall John Godfrey, en el nom del qual es va fer circular el memoràndum de la truita. El 29 de setembre de 1939, poc després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, el contraalmirall John Godfrey, el director d'Intel·ligència Naval, va fer circular el memoràndum de la truita, un document que comparava l'engany d'un enemic en temps de guerra amb la pesca amb mosca. El periodista i autor Ben Macintyre observa que tot i que el diari es va publicar amb el nom de Godfrey, "portava tots els distintius de... el tinent comandant Ian Fleming", l'assistent personal de Godfrey. La nota contenia una sèrie d'esquemes a considerar per utilitzar-los contra les potències de l'Eix per atraure els submarins i els vaixells de superfície alemanys cap als camps de mines. El número 28 de la llista es titulava: "Un suggeriment (un de no gaire maco)"; era una idea per deixar papers enganyosos a un cadàver que l'enemic trobaria.
Deixar deliberadament documents falsos per a que fossin trobats per l'enemic no era nova; conegut com el Haversack Ruse, havia estat practicat pels britànics i altres a la Primera i Segona Guerra Mundial. L'agost de 1942, abans de la batalla d'Alam el Halfa, un cadàver va ser col·locat en un cotxe explorador volat, en un camp de mines enfront de la 90a Divisió Lleugera alemanya. Al cadàver hi havia un mapa que suposadament mostrava les ubicacions dels camps de mines britànics; els alemanys van utilitzar el mapa i els seus tancs van ser encaminats a zones de sorra suau on s'empantanaven.
El setembre de 1942 un avió que volava des de Gran Bretanya a Gibraltar es va estavellar davant de Cadis. Tots a bord van morir, inclòs el tinent James Hadden Turner, un missatger que portava documents secrets, i un agent francès. Els documents de Turner incloïen una carta del general Mark Clark, el comandant adjunt nord-americà de la força expedicionària aliada, al general Noel Mason-MacFarlane, governador britànic i comandant en cap de Gibraltar, informant-li que el general Dwight D. Eisenhower, el comandant suprem, faria arribar a Gibraltar la vigília de la "data objectiu" de l'operació Torxa del 4 de novembre. El cos de Turner es va arrossegar a la platja prop de Tarifa i va ser recuperat per les autoritats espanyoles. Quan el cos va ser retornat als britànics, la carta encara hi havia, i els tècnics van determinar que la carta no havia estat oberta. Altres fonts d'intel·ligència aliades van establir que el quadern portat per l'agent francès havia estat copiat pels alemanys, però el van descartar com a desinformació. Als planificadors britànics, va demostrar que part del material obtingut pels espanyols s'estava passant als alemanys.
La intel·ligència britànica i la inspiració del pla miniatura|alt=Photograph of Cholmondeley and Montagu in uniform, standing in front of a lorry|Charles Cholmondeley i Ewen Montagu el 17 d'abril de 1943, transportant el cos a Escòcia Un mes després de l'accident de Turner, l'oficial d'intel·ligència britànic officer Charles Cholmondeley va descriure la seva pròpia variació del pla del memoràndum de la truita, amb el nom en clau de "Cavall de Troia", després de l'engany aqueu de la guerra de Troia. El seu pla era:
Cholmondeley era un tinent de vol de la Royal Air Force (RAF) que havia estat secundat al MI5, el servei de seguretat i contraintel·ligència britànic. Havia estat nomenat secretari del Comitè Vint, un petit equip d'intel·ligència entre serveis i interdepartamentals a càrrec dels agents dobles. El novembre de 1942, el Comitè Vint va rebutjar el pla de Cholmondeley com a inviable, però va pensar que podria haver-hi algun potencial en la idea. Com que hi havia una connexió naval amb el pla, John Masterman, el president del comitè, va assignar a Ewen Montagu, el representant naval, per treballar amb Cholmondeley per desenvolupar el pla més endavant. Montagu, un advocat en temps de pau i conseller del rei que s'havia ofert voluntari a l'esclat de la guerra, va treballar sota Godfrey a la Divisió d'Intel·ligència Naval, on dirigia el NID 17(M), la subbranca que s'encarregava del contra-treball d'espionatge. Godfrey també havia nomenat Montagu per supervisar tots els enganys navals que involucren agents dobles. Com a part de les seves funcions, Montagu havia estat informat sobre la necessitat d'operacions d'engany per ajudar els objectius de guerra aliats en una propera operació d'invasió a la Mediterrània.
La situació militar miniatura|upright=1.2| Sicília (en vermell) en relació amb el nord d'Àfrica, Grècia i el continent italià A finals de 1942, amb l' èxit dels Aliats a la campanya del nord d'Àfrica, els planificadors militars van dirigir la seva atenció al següent objectiu. Els planificadors britànics consideraven que una invasió de França des de la Gran Bretanya no podia tenir lloc fins al 1944 i el primer ministre, Winston Churchill, volia utilitzar les forces aliades del nord d'Àfrica per atacar el "ventre tendre" d'Europa. Hi havia dos possibles objectius per als aliats per atacar. La primera opció va ser Sicília; el control de l'illa obriria el mar Mediterrani a la navegació aliada i permetria la invasió de l'Europa continental a través d'Itàlia. La segona opció era entrar a Grècia i als Balcans, per atrapar les forces alemanyes entre els invasors britànics i americans i els soviètics. A la Conferència de Casablanca el gener de 1943, els planificadors aliats van acordar la selecció de Sicília –anomenada Operació Husky– i van decidir emprendre la invasió a tot tardar al juliol. Hi havia preocupació entre els planificadors aliats que Sicília fos una opció òbvia - se diu que Churchill va dir "Tothom, menys un babau, sabria que és Sicília" - i que l'acumulació de recursos per a la invasió es detectaria.
Adolf Hitler estava preocupat per una invasió dels Balcans, ja que la zona havia estat la font de matèries primeres per a la indústria bèl·lica alemanya, com ara coure, bauxita, crom i petroli. Els aliats sabien de les pors d'Hitler, i van llançar l'operació Barclay, una operació d'engany per jugar amb les seves preocupacions i per enganyar els alemanys fent-los pensar que els Balcans eren l'objectiu, desviant recursos de Sicília. L'engany va reforçar el pensament estratègic alemany sobre el probable objectiu britànic. Per suggerir que el Mediterrani oriental era l'objectiu, els Aliats van establir un quarter general al Caire, Egipte, per a una formació fictícia, el Dotzè Exèrcit, format per dotze divisions. Les maniobres militars es van dur a terme a Síria, amb números inflats per tancs simulats i vehicles blindats per enganyar els observadors. Es van reclutar intèrprets grecs i els aliats van emmagatzemar mapes grecs i moneda. Les comunicacions falses sobre moviments de tropes es van generar des del quarter general del Dotzè Exèrcit, mentre que el lloc de comandament aliat a Tunis –que havia de ser la seu de la invasió de Sicília– va reduir el trànsit de ràdio utilitzant telèfons fixos sempre que fos possible.
Desenvolupament Examinar els aspectes pràctics; localitzar un cadàver miniatura|upright|alt=Photograph of Spilsbury in his laboratory| El patòleg Sir Bernard Spilsbury, que va assistir a l'operació Montagu i Cholmondeley van ser assistits per un representant de l'MI6, el major Frank Foley, mentre examinaven els aspectes pràctics del pla. Montagu es va acostar al patòleg Sir Bernard Spilsbury per determinar quin tipus de cos necessitaven i quins factors haurien de tenir en compte per enganyar un patòleg espanyol. Spilsbury li va informar que els que morien en un accident aeri sovint ho feien per xoc i no ofegats; els pulmons no s'omplirien necessàriament d'aigua. Va afegir que "els espanyols, com a catòlics romans, eren contraris a les autòpsies i no les realitzaven tret que la causa de la mort fos de gran importància". Spilsbury va informar que una persona podria haver patit una de les moltes causes diferents de mort, que es podria interpretar malament en una autòpsia. Montagu va escriure més tard
Això significava que no només tindrien un millor grau d'èxit del que pensaven anteriorment, sinó que hi hauria un nombre més gran de cadàvers potencialment disponibles per a la selecció quan arribés el moment. Quan Montagu va discutir la possibilitat d'obtenir un cadàver amb Bentley Purchase, el forense del districte nord de Londres, se li va dir que hi hauria dificultats pràctiques i legals: "Crec que els cossos són les úniques mercaderies que no hi ha. En aquests moments hi ha escassetat [però] fins i tot amb cossos per tot arreu, s'ha de tenir en compte cadascun". Purchase va prometre buscar un cos adequat, sense familiars que reclamessin el cadàver per ser enterrat.