2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià. miniatura| Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2005 (informe del 2007) miniatura|Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House
Esdeveniments Països Catalans Gener 6 de gener, Pedro Zarraluki guanya el Premi Nadal de novel·la (Espanya, 1954) per Un encargo difícil. 21 de gener, a les 2 hores 54 minuts, i 28 segons s'ha produït un terratrèmol de 3,05 en l'escala de Richter, amb epicentre entre Sant Joan (Mallorca) i Lloret de Vistalegre. 25 de gener, Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del metro que desencadenarà la crisi del Carmel. 25 de gener, el número 10 del passatge Calafell, de Barcelona, s'enfonsa 4 cm i és desallotjat, a causa de les obres de la Línia 5 del metro de Barcelona. 26 de gener, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys (també ho van ser les del 1956 i del 1985). miniatura|Neu a Palma 27 de gener, un túnel que havia de servir de cua de maniobres per a l'ampliació del metro de Barcelona i havia estat excavat amb el nou mètode austríac col·lapsa i s'empassa literalment el número 10 del passatge Calafell, i hi provoca un enorme esvoranc. Vegeu: crisi del Carmel.
Febrer 6 de febrer, 18 morts a La Todolella (Els Ports) per intoxicació per monòxid de carboni. 15 de febrer, mor a Barcelona el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte i Salas. 16 de febrer, empreses privades de l'àmbit de la comunicació presenten un text crític amb l'última llei del sector proposada pel govern. Antena 3 i Tele 5 no volen que s'augmenti la concessió en senyal analògic de retransmissió en obert, ja que això perjudicaria els seus interessos econòmics. 20 de febrer, se celebra el referèndum sobre el Tractat que estableix una Constitució per a Europa. El resultat n'ha estat sí per a prop d'un 76% dels vots emesos. La participació ha arribat a un 42% del cens. 21 de febrer, guanya el sí al Tractat que estableix una Constitució per a Europa. Aquest sí no és pas vinculant. 24 de febrer, el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, no deixa expressar-se en català als diputats de parla catalana; entre ells, els més crítics han estat els d'ERC.
Març 1 de març, Calvià (Mallorca): inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió, coincidint amb el Dia de les Illes Balears. 3 de març, abandona la presidència de l'Obra Cultural Balear el misser Sebastià Frau (Palma, 1953). 11 de març, Barcelona: el Partit Popular retira la moció de censura contra Pasqual Maragall. 12 de març, segons el "Diario de Mallorca", la CIA utilitzaria l'aeroport de Son Sant Joan, de Palma (Mallorca), com a base del seu avió, un Boeing, per a segrestar suposats terroristes islàmics, i per a portar-los a tercers països, on són torturats. 31 de març, avui i demà, 1 d'abril, se celebra el III fòrum de seguretat de RedIRIS, que analitzarà com protegir les xarxes informàtiques basades en Windows a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es retransmetrà per internet.
Abril 1 d'abril, es funda a Barcelona el Centre Nacional de Supercomputació. 14 d'abril, Madrid: el Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
Maig 8 de maig, la Santboiana de rugbi conquereix el seu sisè títol de lliga. 14 de maig, el Futbol Club Barcelona es proclama vencedor per diferència de punts en el torneig de La Lliga 2004-2005. 28 de maig, el jove berguedà de 22 anys, Josep Maria Isanta, és assassinat la nit de divendres a dissabte en la Patum a Berga. Tot i que la versió oficial assenyala que l'acció es deu a un acte de violència gratuïta, altres fonts no descarten el mòbil polític de signe anticatalanista. 31 de maig, el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van arribar a un acord sobre l'esborrany del que serà el projecte de Llei de la Carta Municipal de la Ciutat Comtal.
Juny 19 de juny, les altíssimes temperatures i la baixa humitat relativa de l'aire, contribueixen al fet que es declarin a Catalunya un total de 13 incendis forestals, el més important dels quals arrasa prop de 900 hectàrees a la comarca del Bages, i afecta els termes municipals de Talamanca, Navarcles, Mura, Calders, El Pont de Vilomara i Rocafort. 24 de juny, xoc de trens a la línia Palma-Sóller. Pareix que aquest accident es va saldar amb un ferit lleu, i dues locomotores avariades. Sergi Barjuan Esclusa es retira com a futbolista professional de l'Atlètic de Madrid.
Juliol 7 de juliol, es declara l'incendi forestal més gran del que portem d'estiu a Catalunya. En dos dies, cremen unes 1.400 hectàrees a cavall de les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès, la majoria de les quals són de superfície arbrada. 16 de juliol, un incendi forestal crema unes 50 hectàrees forestals dels municipis bagencs de Cabrianes (Sallent), Navarcles i Artés. 18 de juliol, es declara el quart incendi forestal de l'estiu a la comarca del Bages. En aquesta ocasió, el sinistre calcina vora 900 hectàrees de bosc de pi blanc, matoll i conreus dels termes municipals de Castellnou de Bages, Sallent i Balsareny.
Agost 17 d'agost, la policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
Setembre 4 de setembre, la jove valenciana atrapada a Nova Orleans ha estat rescatada. 5 de setembre, Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars. 5 de setembre, viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia, i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava, que no cobreix les despeses de producció. 6 de setembre, el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars. 6 de setembre, els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí. 16 de setembre, s'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana en internet. Serà operatiu a final d'any. 16 de setembre, inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica, és un homenatge de Jean Nouvel, a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí. 20 de setembre, l'Estatut Valencià supera avui la presa en consideració, amb el rebuig d'IU-ICV. 23 de setembre, Barcelona: Obre les portes al públic el teatre de putxinel·lis La Puntual, nom inspirat en l'obra de Rusiñol. 30 de setembre, aprovació en el Parlament de Catalunya, per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama en el seu article 1, que "Catalunya és una nació". S'edita "Més Ciutat", revista mensual de barris de Barcelona.
Octubre 3 d'octubre, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, lliura al Congrés dels Diputats espanyol el nou Estatut d'Autonomia. 3 d'octubre, al matí es produeix un eclipsi de sol parcial, visible des de tots els Països Catalans, llevat de les Pitiüses i bona part del País Valencià, des d'on es veu en forma anular. Aquesta excepcional anularitat no es produïa a casa nostra des de l'1 d'abril de 1764, i no es repetirà fins al 26 de gener de 2028. 5 d'octubre, s'ha trobat a Caldes de Malavella un bou que tindria 3.500.000 d'anys, aquest seria el més antic trobat fins ara a Europa. 25 d'octubre, Barcelona: la Policia Nacional d'Espanya deté a les 11.45 h l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs, de 74 anys, quan era en una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI, a causa d'unes declaracions que va fer en què es podia deduir o interpretar el seu suport al terrorisme d'ETA. 29 d'octubre, Terrassa: la Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la qual era membre provisional des de l'any 1997, i esdevé la primera Selecció Catalana.
Novembre 2 de novembre, Madrid: el Congrés dels Diputats aprova l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, amb el suport de tots els grups excepte el PP, que el mateix dia hi va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. 7 de novembre, Mallorca: es crea TV Mallorca. 12 de novembre, la plana web d'IB3 encara està en construcció. 16 de novembre, Girona: Carles Soler, bisbe de Girona, denuncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiteral, que les emissions de la ràdio de la COPE, "denigren el poble de Catalunya". 24 de novembre, Barcelona: Cabília, Còrsega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília celebren la 1a Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.
Desembre 16 de desembre, Barcelona: tres joves perpetren lassassinat de Rosario Endrinal en un caixer automàtic.
Resta del món Gener 1 de gener, Luxemburg assumeix la presidència del Consell Europeu. 5 de gener, Florence Aubenas i el seu guia Hussein Hanoun són alliberats. 6 de gener, la població de la Xina continental arriba als 1.300.000.000 d'habitants. 9 de gener, Palestina: Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials. 14 de gener, el mòdul Huygens de l'Agència Espacial Europea aterra sobre Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. 18 de gener, a Blagnac, prop de Tolosa de Llenguadoc, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5.000 invitats. 21 de gener, avui comença la Festa del Sacrifici dels musulmans. 23 de gener, Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna. 27 de gener, Polònia: celebració del 60è aniversari de l'alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'estat i de govern. 30 de gener, primeres eleccions pluralistes a l'Iraq.
Febrer 1 de febrer, es presenta el Pla Ibarretxe al Congrés dels Diputats i hi és rebutjat. 1 de febrer, engripat, el papa Joan Pau II (84 anys) és hospitalitzat a urgències. 3 de febrer, un submarí atòmic anglès ha atracat a Gibraltar. 9 de febrer, Nou Any xinès: any del gall, Xīn nián hǎo («bon any!»). 10 de febrer Corea del Nord declara posseir armes nuclears, dos anys després d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear. Nova York (els EUA): mor Arthur Miller, escriptor i guionista estatunidenc (n. 1915). 12 de febrer, es crema l'edifici Windsor, un gratacel situat al passeig de la Castellana de Madrid. 14 de febrer, és assassinat a Beirut l'antic primer ministre libanès Rafik Hariri, en un atemptat amb explosiu. 16 de febrer, entrada en vigor del Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. 28 de febrer, Líban: dimissió del govern d'Omar Karamé. 28 de febrer, cinema: 77a cerimònia dels Oscars del cinema a Hollywood. 28 de febrer, Mar adentro de Alejandro Amenábar guanya l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
Març 1 de març, ha començat el festival de la cançó de Sanremo. 4 de març, Iraq: alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Sorprenents trets amics (dels marines americans) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari. Itàlia demana explicacions. 7 de març, Bolívia: el president bolivià Carlos Mesa anuncia la seva dimissió. 8 de març, Txetxènia: el dirigent independentista txetxè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes. 10 de març, Informàtica: Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a la Xina adquireix la divisió dels ordinadors personals d'IBM.