La República Islàmica de l'Iran, anomenada simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà. Fins al 1935 va ser conegut com a Pèrsia. Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, l'Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz. Està dividit en 30 províncies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguitat: l'imperi mede, l'imperi Persa aquemènida, l'imperi part i l'Imperi Sassànida (vegeu imperi Persa per un panorama històric).
Geografia física
Es tracta d'un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les muntanyes Zagros (al sud-oest) i les muntanyes Elburz (al nord); i en aquesta última hi ha la muntanya Damavand que amb 5.610 msnm, és el punt més alt del país. Les principals planes són les que hi ha al llarg de la costa de la mar Càspia (depressió aralo-càspica) i la depressió mesopotàmica del golf Pèrsic, tocant a la frontera amb l'Iraq a Arvandrud (Chat-el-Arab). Les principals ciutats del país són Teheran (capital), Tabriz, Mashad, Ispahan, Siraz, Abadan, Ahwaz i Kermansah.
Hidrografia Al país no hi ha grans rius; dels petits rius i rierols, únicament és navegable el Karun, de 830 kilòmetres de longitud, on barques preparades per a navegar en rius poc profunds poden navegar de Khorramshahr a Ahvaz (una distància d'uns 180 kilòmetres).
Els principals rius de l'Iran són el Sefid-Rud, el ja anomenat Karun i el Hilmend.
Hi ha un llac salat permanent, l'Urmia, amb un contingut salí tan elevat que no permet la vida dels peixos i de la majoria de les formes de vida aquàtiques. També hi ha diversos llacs salats situats a la frontera Iran-Afganistan, a la província de Balutxistan Occidental.
Clima miniatura|Mapa climàtic de l'Iran mostrant la situació de les capitals de província
El país té un clima variable. Al nord-oest, els hiverns són freds amb importants precipitacions en forma de neu i temperatures per sota els zero graus Celsius durant els mesos de desembre i gener. La primavera i la tardor són relativament suaus, mentre que els estius són humits i càlids. Al sud, els hiverns són suaus i els estius són tòrrids, amb unes temperatures mitjanes durant el dia al juliol que sobrepassen el 38 °C. A la plana Khuzestan, l'alta temperatura estival va acompanyada d'una humitat molt alta.
L'Iran té un clima continental desèrtic o sec. Tot el país és àrid o semiàrid, excepte la costa del mar Caspi on predomina un clima subtropical. La majoria de les precipitacions anuals es donen entre octubre i abril. A la majoria del país, les precipitacions mitjanes anuals són de 25 cm o menys. Les principals excepcions són les valls de les altes muntanyes de Zagros i la plana costanera del mar Caspi, on les precipitacions mitjanes són de 50 cm anuals, com a mínim. A la part oest del Caspi, les precipitacions excedeixen els 100 cm anuals i es distribueixen força regularment al llarg de l'any. En contrast, algunes conques a l'altiplà central reben 10 cm o menys a l'any.
Flora i fauna miniatura|Mapa de biotips d'Iran. Més del 10% del país està cobert de bosc. Els més extensos es troben en els vessants muntanyencs que s'alcen des del mar Caspi, amb roure, freixe, om, xiprers i altres arbres valuosos. En l'altiplà en si, zones de Quercus arbustius apareixen en els vessants muntanyencs més irrigats on els vilatans conreen horts i creix el plàtan, àlber, salze, noguera, hagi, auró i morera. Plantes i arbusts silvestres sorgeixen de la terra estèril i permeten que es produeixi pastura, però el sol de l'estiu els crema. Segons els informes de la FAO,http://www.fao.org/docrep/x5371e/x5371e08.htm les principals classes de bosc que hi ha a l'Iran i les seves zones respectives són: boscos dels districtes del nord, prop del Caspi (19.000 km²); Boscos muntanyencs calcaris en els districtes nord-est (boscos de Juniperus, 13.000 km²); Boscos de pistatxo en els districtes est, sud i sud-est (26.000 km²); Boscos de roure en els districtes central i oest (35.000 km²); Garrigues dels districtes Kavir (desert) a la part central i nord-est del país (10.000 km²); Boscos subtropicals de la costa sud (5.000 km²) com els boscos de Hara.
Més de 2.000 espècies de plantes creixen a l'Iran. La terra coberta per la flora autòctona de l'Iran és quatre vegades la d'Europa.
Un dels més famosos membres de la vida salvatge a l'Iran és l'últim supervivent al món del críticament amenaçat guepard asiàtic, que avui dia no es troba en cap altre lloc excepte a l'Iran. Ha perdut tots els seus lleons asiàtics i l'avui extint tigre persa en la primera part del . Ossos bruns i tibetans a les muntanyes, muflons i cabres salvatges, gaseles, ases salvatges, senglars, lleopards i guineus abunden. Entre els animals domèstics hi trobem: ovelles, cabres, vaques, cavalls, búfals d'aigua, rucs i camells. Són autòctons a l'Iran el faisà, l'perdiu, la cigonya i el falcó.
miniatura|Abellerol de l'Iran. El lleopard de Pèrsia és la més gran de totes les subespècies de lleopards del món. La gamma principal d'aquesta espècie a l'Iran s'encavalca de prop amb la de la cabra betzoar. Per tant, es troba a tot arreu d'Elburz i serres muntanyenques dels Zagros, així com en serres menors dins de l'altiplà iranià. La població del lleopard és molt escassa, a causa de la pèrdua d'hàbitat, de les seves preses naturals, i a la fragmentació de la població. A part de la cabra betzoar, els muflons, el senglar, els cèrvids (sigui el cérvol de Maral o els cabirols), i els animals domèstics constitueixen la dieta de lleopard a l'Iran.
Política i govern
Afers exteriors Els afers exteriors de l'Iran es basen en dos principis estratègics: l'eliminació de les influències externes a la regió i buscar amplis contactes diplomàtics amb el desenvolupament i els països no alineats.
L'Iran manté relacions diplomàtiques amb gairebé tots els membres de les Nacions Unides, a excepció d'Israel, que l'Iran no reconeix, i els Estats Units des de la revolució iraniana. D'altra banda, la república de l'Iran ha tingut tensions diplomàtiques amb les monarquies de l'altra banda del golf Pèrsic, en l'anomenat conflicte entre Iraq i Aràbia Saudita o també guerra freda islàmica.Stéphane Lacroix, Les islamistes saoudiens: Une insurrection manquée, Presses Universitaires de France, 2015.
Des del 2005, el programa nuclear de l'Iran s'ha convertit en objecte de controvèrsia amb la resta del món a causa de les sospites que l'Iran podria desviar la tecnologia nuclear civil a un programa d'armes nuclears. Això va portar el Consell de Seguretat de les Nacions Unides a imposar sancions contra les empreses iranianes vinculades a aquest programa, fomentant així el seu aïllament econòmic en l'escena internacional. El gener de 2012, la Unió Europea va prendre la decisió de deixar d'importar petroli iranià a partir de l'estiu com a pressió contra el desenvolupament nuclear a l'Iran,Vilaweb, La UE veta les importacions de petroli de l'Iran, 23 de gener de 2012. al que aquest país va respondre amb l'amenaça de tallar el subministrament de petroli a la UE de manera immediata.RTVE, El petróleo prende el conflicto por el programa nuclear iraní, 29 de gener de 2012. (en castellà) En ajustar-se a les demandes internacionals, l'Iran va veure com algunes de les sancions imposades desapareixien el 2015, però tres anys després, el govern de Donald Trump imposà noves sancions i tallà les negociacions amb el país, que el 2019 va reactivar el seu programa nuclear.
Divisió administrativa
L'Iran està dividit en trenta províncies (ostān), cada un governat per un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies es divideixen en comtats (shahrestān), i se subdivideixen en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).
L'Iran té una de les taxes més altes de creixement urbà en el món. De 1950 a 2002, la proporció de població urbana va augmentar del 27% al 60%. Les Nacions Unides prediuen que, el 2030, el 80% de la població hi serà urbana.
La majoria dels immigrants interns s'han assentat prop de les ciutats de Teheran, Esfahan, Ahvaz i Qom. Les poblacions enumerades són del 2006/07 (1385 AP) del cens. Teheran, amb una població de 7.705.036, és la ciutat més gran de l'Iran, i la Capital. Teheran és la llar de prop de l'11% de la població del país. Teheran, igual que moltes grans ciutats, pateix de greu contaminació atmosfèrica. I és el centre de totes les comunicacions i transports del país.
Mashad, amb una població de 2.410.800 milions, és la segona ciutat més gran de l'Iran i el centre de la província de Razavi Khorasan. Mashad és una de les ciutats més sagrades del món pels xiïtes, amb el Mausoleu de l'Imam Reza. És el centre del turisme a l'Iran i entre 15 i 20 milions de pelegrins van al santuari cada any
Una altra ciutat iraniana important és Esfahan (amb una població d'1.583.609 habitants), que és la capital de la província d'Esfahan. La Plaça Naqsh-e Jahan d'Esfahan ha estat designada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La ciutat conté una àmplia varietat d'elements arquitectònics islàmics, que van des del fins al . El creixement de la zona dels afores de la ciutat ha convertit Esfahan en la segona àrea metropolitana més poblada (3.430.353).
La quarta ciutat més gran de l'Iran és Tabriz (població d'1.378.935 hab.), la capital de l'Azerbaidjan Oriental, que és també la segona ciutat industrial de l'Iran després de Teheran. Tabriz havia estat la segona ciutat més gran a l'Iran fins al final de 1960 i una de les seves capitals i l'antiga residència del príncep de la corona en el marc de la dinastia qajar. La ciutat ha demostrat ser extremadament influent en la història recent del país.
La cinquena ciutat més gran és Karaj (població d'1.377.450 hab.), ubicat a la província de Teheran i situat a 20 km a l'oest de la capital, als peus de les Muntanyes Alborz; actualment però, la ciutat s'està convertint en una extensió de la metròpolis de Teheran.
Drets humans miniatura|Dona bomber a Mashad.
Les violacions dels drets humans a l'Iran se centren en l'absència de llibertat d'expressió, de llibertat de reunió, de llibertat de culte, del dret a la informació, del dret a la deguda defensa en judici, la tortura i la pena capital. A Iran es produeixen detencions arbitràries i execucions sumàries, la situació a les presons és catastròfica. Les forces de seguretat cometen greus abusos als drets humans i el poder judicial ho avala. Les manifestacions o protestes de carrer són reprimides encara que siguin pacífiques. No existeix el dret de reunió ni de pensament. S'empresona als opositors polítics, als periodistes que no recolzen al govern de torn, a activistes socials i defensors dels drets humans, a polítics i a advocats.
La pena capital és aplicada tant a adults com a menors d'edat, a delinqüents comuns com a usuaris de drogues, periodistes, bloguers o usuaris de les xarxes socials. Llocs web són bloquejats pel govern i les comunicacions a l'exterior són interferides.
Les dones i les minories racials o religioses són ciutadans de segona. Existeix un estricte codi de vestimenta i les dones que no ho compleixen són empresonades. Es realitzen lapidacions de dones per atemptar contra l'honor. Les minories sexuals són perseguides. En l'índex global de l'escletxa de gènere realitzat en 2015 pel Fòrum Econòmic Mundial, Iran ocupa el lloc 137 de 140 països.
miniatura|Muntanya Damavand, Amol
Economia