Guatemala

Per a la capital del país, vegeu Ciutat de Guatemala.

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Excepte les regions costaneres, Guatemala és un país muntanyós, amb un clima tropical càlid, més temperat a les terres altes. La major part de les ciutats principals són a la meitat sud del país: la ciutat de Guatemala (la capital, amb vora un milió d'habitants, i més de dos i mig a l'aglomeració), Quetzaltenango (130.000 habitants) i Escuintla (100.000 habitants). El gran llac d'Izabal és prop de la costa caribenya.

Té una extensió de 108.890 km² i una població (2003) de 13.909.384 habitants, amb una densitat de 119 hab/km².

El 1997 el Govern de Guatemala fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per acords de pau signats amb la Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca (URNG) després de trenta anys de conflicte.

Etimologia El nom Guatemala prové del mot nàhuatl Cuauhtēmallān (nahwiki), o «lloc de molts arbres», un derivat del mot maia k'iche per «molts arbres» o potser més específicament per a l'arbre dit Cuate/Cuatli (Eysenhardtia). Aquest va ser el nom que els soldats de Tlaxcaltecan que van acompanyar Pedro de Alvarado durant la conquesta espanyola donaren a aquest territori.

Història

Del fins al va ser el centre de la civilització maia del Petén (regió situada entre Mèxic i Belize), de la qual han quedat, entre d'altres, les ruïnes de Tikal. Diferents grups van poblar Guatemala durant l'època també coneguda com a precolombina, però la més important va ser la civilització maia. Els maies van governar la major part de Petén, però van fer edificacions de temples i ciutats en les regions altes de Guatemala.

miniatura|Temple de les Màscares, a Tikal. La civilització maia va florir en gairebé tot el que avui és Guatemala i les regions circumdants, durant aproximadament dos mil anys, abans de la colonització pels espanyols. La seva història es divideix en tres períodes: preclàssic, clàssic i postclàssic. És durant el període clàssic quan aquesta civilització té els principals avenços científics i culturals. No obstant això, el poble maia no acaba la seva història aquí, ja que avui dia encara poblen la regió. La major part de les grans ciutats maies de la regió del Petén i les terres baixes del nord de Guatemala, van ser abandonades al voltant de l'any 1000 aC. Els estats postclàssics de les terres altes centrals —com el Regne K'iche' de Q'umarkaj— però, prosperaven encara fins a l'arribada del conqueridor espanyol Pedro de Alvarado entre 1523 - 1527.

Els pobladors aborígens de les terres altes, com els cakchiqueles, els mams, els quitxés i els tz'utujils, i els q'eqchi's a les terres baixes del nord, encara formen una part significativa de la població guatemalenca.

El 1523 els conqueridors espanyols van arribar per l'oest, provinents de Mèxic, sota el comandament del capità Pedro de Alvarado, amb la intenció d'explorar i colonitzar els territoris de l'actual Guatemala. Es van enfrontar primer amb els indis quitxés, i després es van aliar breument amb els indis kaqtxikels, fundaren llur primer assentament el 25 de juliol de 1524 a la rodalia d'Iximché, capital dels kaqtxikels, vila que va rebre per nom Santiago de Guatemala en honor de l'apòstol Jaume el Major.

Guatemala esdevé independent el 1823, primer com a part de les Províncies Unides de l'Amèrica Central, de la qual es va declarar independent el 1838 i a partir de 1840 definitivament com a república independent. Com en la major part dels països iberoamericans, la independència de Guatemala va ser un moviment essencialment elitista, que no va representar cap millorament immediat de les condicions de vida del poble; ara bé, va ser promoguda fonamentalment per l'elit econòmica de la regió per a poder enriquir-se amb els nous llaços comercials que esperaven adquirir, i no tant per la separació política mateixa. La història de Guatemala és marcada per una sèrie de revolucions, cops d'estat, governs antidemocràtics i diverses intervencions dels Estats Units, la més recent el 1954.

Després d'una guerra civil de 36 anys, la violència política es va acabar el 1985 i s'hi va instaurar un règim democràtic. El 1996 es varen signar els Acords de Pau, que inclouen disposicions que exigeixen responsabilitats a l'exèrcit en les massacres. A partir del tractat la violència no ha cessat del tot, el 1998 és assassinat el bisbe Juan José Gerardi, defensor dels drets humans.

A l'inici de la dècada de 2010, el conflicte rebrotà. Principalment la zona de l'Alta Verapaz es veu immersa en un procés de violència política entre l'estat, el narcotràfic i els paramilitars per una banda, i les comunitats i les associacions camperoles i sindicals per l'altre. Tot i els acords de pau del 1996, l'estat no es va responsabilitzar de les reparacions i la situació política i econòmica abocà la població a més marginació i pobresa.

Més tard, el govern (2016-2020) de Jimmy Morales cooperà amb empreses mineres i hidroelèctriques i imposà projectes en territoris ancestrals mitjançant l'exèrcit, els cossos policials i corporacions de seguretat privada. Des d'aleshores, tant la resistència indígena com la implantació de projectes extractius, la presència de multinacionals a través d'empreses subsidiàries guatemalenques i els processos de repressió i criminalització, s'han repetit al país. Segons dades del Ministeri d'Energia i Mines, el 2017 es comptabilitzaren 307 llicències mineres i 599 en tràmit. Aquell mateix any, l'organintzació Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos (UDEFEGUA ) va documentar al país 493 agressions i atacs, 52 dels quals assassinats de defensors dels drets humans.

Govern i política L'actual política està regida per la Constitució Política de la República de Guatemala de 1985 i reformada el 1993 en la qual s'estableix Guatemala com un Estat lliure, independent i sobirà. El sistema de govern és republicà, democràtic i representatiu.

El poder executiu recau en el president, el vicepresident i el consell de ministres i en altres entitats públiques corresponents a aquest organisme. El president i el vicepresident són elegits per un període improrrogable de quatre anys per mitjà del sufragi universal i secret. El president és el comandant en cap de les forces armades i les forces públiques. El president fins al 2 de setembre de 2015 fou el general Otto Pérez Molina i la seva vicepresidenta fins al 8 de maig del mateix any fou Roxana Baldetti, primera dona a ocupar la segona magistratura. Aquests dos van dimitir del govern quan ha sortit a la llum que eren implicats en el cas de corrupció anomenat la Línea. El president que va ocupar el lloc d'Otto Pérez de manera interina fou Alejandro Maldonado, que va obtenir el càrrec de vicepresident al renunciar-hi la Roxana Baldetti.

El poder legislatiu recau en el Congrés de la República, el qual consta de 158 diputats dels diferents districtes electorals per a un mandat de quatre anys. Poden ser reelegits mitjançant el sufragi universal i secret. Representa el poble i té la potestat legislativa, és a dir està a càrrec de crear, derogar o modificar les lleis.

Els seus períodes o sessions ordinàries començaran del 14 de gener al 15 de maig i de l'1 d'agost al 30 de novembre de cada any, sense necessitat de convocatòria, així també podrà fer-ho en reunions extraordinàries quan és menester. L'actual president del Congrés és Pedro Muadi Menéndez.

Subdivisió administrativa

Guatemala està dividida en 22 departaments:

1.Alta Verapaz 2.Baja Verapaz 3.Chimaltenango 4.Chiquimula 5.El Petén 6.El Progreso 7.El Quiché 8.Escuintla 9.Departament de Guatemala 10.Huehuetenango 11.Izabal12.Jalapa 13.Jutiapa 14.Quetzaltenango 15.Retalhuleu 16.Sacatepéquez 17.San Marcos 18.Santa Rosa 19.Sololá 20.Suchitepéquez 21.Totonicapán 22.Zacapa250px|Departaments de Guatemala

Economia Article principal: Economia de Guatemala El sector agrícola representa el 25% del producte interior brut (PIB), 66% de les exportacions i el 50% de la força laboral. El cafè, el sucre i la banana són els productes principals. La manufactura i la construcció representen el 20% del PIB. Els acord de pau de 1996, que van acabar amb una guerra civil de 36 anys, van remoure els obstacles a la inversió estrangera, i han accelerat el creixement econòmic del país.

La pau va donar un impuls al turisme com a sector en via de creixement. D'acord amb les estadístiques de l'Institut Guatemaltenc de Turisme (INGUAT) i l'INE per al 2010 el turisme a Guatemala va pujar un 10%, on els 35% provenien dels Estats Units i Canada, el 27% d'Europa (especialment d'Alemanya, Anglaterra, Espanya, França i Itàlia), el 26% d'Àsia (sobretot de la Xina, Corea i Singapur), el 9% de països d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, i el 3% de Africa i Oceania. Els llocs turístics més visitats són: el llac de Atitlán, antiga Guatemala, Tikal, Esquipulas, riu dolç, semuc champei, Chichicastenango i Iximché.

Això no obstant, aquest creixement roman un handicap per a les elits polítiques i econòmiques del país. La inversió estrangera via empreses transnacionals facilita el desmembrament de comunitats indígenes i camperoles i produeix grans desastres ecològics dels quals aquest últim col·lectiu n'és el gran afectat.

Pobresa Segons el Instituto Nacional de Estadística de Guatemala, el 2014, el 59,3% del total de la població viu sota el llindar de pobresa i el 23,4% del total de la seva població viu en la pobresa extrema. En termes absoluts, uns 15,9 milions de persones es poden considerar pobres i 6.300.000 són pobres extrems. El 2006, l'any en que s'havia fet l'última aproximació a l'índex de pobresa, un 51,2% dels guatemalencs eren considerats pobres i el 15,3% eren considerats extremadament pobres. Això significa que tant els pobres com els pobres extrems han augmentat un 8,1% durant aquests vuit anys.

Per a calcular quan una persona és considerada pobre (el 2014) s'ha calculat que és quan un guatemalenc viu amb menys de 10.218 quetzals anuals (uns 1.277 euros a data de 2015) i que un guatemalenc extremadament pobre viu amb menys de 5.750 quetzals anuals.

Les regions amb un índex de pobresa superior són l'Alta Verapaz (83,1 de pobres i 53,6 de pobres extrems), Sololá (80,9% i 39,9%), Totonicapán (77,5% i 41,1%) i El Quiché (74,7% i 41,8%) i les regions en les que el percentatge de pobres és menor són Guatemala (33,3% i 5,4%), Sacatepéquez (41,1% i 8,4%), Escuintla (52,9% i 8,2%) i El Progreso (53,2% i 13,2%). En gairebé tots els territoris, excepte en els departaments del Quiché, San Marcos, Baja Verapaz i Santa Rosa, l'índex de pobresa ha augmentat en aquests 8 anys. Els que han patit un augment més alt de la pobresa han estat Guatemala (17%), Jutiapa, Quetzaltenango i Escuintla.

La pobresa en aquests vuit anys va augmentar tant en les zones urbanes (42,1% com en les zones rurals (76,1%) i la pobresa extrema se situa en el 24.4% de la població de les zones rurals i en el 5,3% de la població de les zones urbanes.

Segons Valerie Julliand, coordinadora de l'ONU a Guatemala, aquest és l'únic país centreamericà en què hi ha un augment de la pobresa d'ençà que es van elaborar els objectius del Mil·lenni per l'erradicació de la pobresa al món, tot i que el país no ha patit cap guerra ni cap gran desastre humanitari. Així, ella considera que això és degut a un fracàs de les polítiques i accions que ha emprès el govern del país.

Segons Carlos Sobrado (del Banc Mundial), aquest augment de la pobresa es deu en part a l'augment dels preus dels aliments bàsics i recomana l'obertura comercial i que es facin polítiques internes que contribueixin a la baixa dels preus.

Demografia