El cisteller de l'Orinoco Rev. 29/04/2021 (Thripophaga cherriei) és una espècie d'ocell de la família Furnariidae. Anteriorment es considerava endèmic de Veneçuela, tanmateix s'ha comprovat que també es troba a Colòmbia.
Descripció El cisteller de l'Orinoco fa de 15,5 a 17,5 cm de llarg. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili de color beix o blanquinós a la cara que és marró amb ratlles beix. El front també és marró amb ratlles beix i la corona és marró més clar amb algunes taques groguenques febles. L'esquena és de color marró vermellós amb un to oliva feble, el dors és vermellós i les cobertores superiors de la cua són de color castany vermellós. La cua és de color roig fosc a castany vermellós. Les ales són majoritàriament de color castany vermellós fosc amb tons canyella vermellosa la base de les plomes de vol. La barbeta és d'un color taronja marró cridaner i la part superior de la gola és de color castany vermellós. La part inferior de la gola, el coll i el pit són de color marró ocre o marró oliva amb ratlles beix afilades. El ventre és de color marró més pàl·lid i les cobertores caudals són de color vermellós o ferruginós. L'iris és de color vermell fosc, el bec de color gris tirant a negre i les potes i els peus de color oliva rosat apagat.
Distribució i hàbitat Durant molt de temps es va pensar que el cisteller de l'Orinoco era endèmic de la zona del centre-sud de Veneçuela on es va recollir per primera vegada. A principis de 2026, el Congrés Ornitològic Internacional encara el classifica així. Tanmateix, el 2012 es va confirmar que era present a Colòmbia, als departaments de Guainía i Vichada adjacents a Veneçuela. El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana, la taxonomia de Clements i BirdLife International el classifiquen com a present en ambdós països. No s'ha determinat l'extensió completa de l'àrea de distribució.
Habita el sotabosc dens al llarg dels cursos d'aigua del bosc de várzea. Les vinyes i el bambú són components importants de l'hàbitat. Té un rang d'elevació molt petit, d'entre 120 i 150 m sobre el nivell del mar. disponible a Biodiversitas Heritage Library
Ecologia Desplaçaments Es creu que el cisteller de l'Orinoco és resident durant tot l'any.
Alimentació No s'ha descrit. L'única observació d'un ocell que s'alimenta el descrivia buscant aliment en fulles mortes i en vinyes al sotabosc del bosc. S'ha observat en estols d'alimentació d'espècies mixtes. No se sap res més sobre el comportament alimentari.
Reproducció La temporada de reproducció del cisteller de l'Orinoco no s'havia definit, però s'ha documentat la construcció del niu a principis de març (primeres etapes) i a finals de novembre (gairebé acabat). Els nius eren feixos de branques, arrels, fulles mortes i altres materials vegetals suspesos d'una branca. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització El cant "consisteix en 2-4 notes nasals seguides d'una sèrie de notes curtes a un ritme d'unes 15-20 notes/segon". Normalment canta a primera hora del matí i sovint en duet. Els reclams de l'espècie inclouen un "txrr estrident, com un grinyol", un "txi-tiu" nasal i "txik curt i notes com txup molt febles".
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cisteller de l'Orinoco com a espècie Amenaçada, però des del 1994 l'ha classificat com a Vulnerable. Té una àrea de distribució molt petita, uns requisits d'hàbitat molt específics i una població estimada de 250 a 1000 individus madurs que es creu que està disminuint. "L'amenaça principal sembla ser la pèrdua d'hàbitat a causa de pràctiques de cultiu itinerants insostenibles". Cap part de l'àrea de distribució coneguda està protegida.
Taxonomia i sistemàtica El cisteller de l'Orinoco va ser descrit per primera vegada l'any 1902 pels ornitòlegs alemanys Hans von Berlepsch i Ernst Hartert amb el mateix nom científic i la localitat tipus "Riu Capuana, Riu Orinoco, Amazones, Veneçuela".
Aquesta espècie probablement és més propera a Thripophaga macroura i a T. amacurensis amb qui comparteix característiques morfològiques.
El cisteller de l'Orinoco és una espècie monotípica.
El nom genèric Thripophaga es compon de les paraules del grec antic «θριψ/thrips, θριπος/thripos» que significa “arna de la fusta”, i «φαγος/phagos», “menjar”; significant “menjadora d'arnes de la fusta”. L'epítet específic del cisteller de l'Orinoco honra George Kruck Cherrie, que l'any 1899 va capturar els dos primers exemplars al riu Orinoco a Veneçuela.
Referències
Orinoco Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud