Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud. Constitueix la part occidental de l'extensa regió de la Guaiana i limita amb Surinam a l'est, amb el Brasil al sud i a l'oest, amb Veneçuela a l'oest i amb l'oceà Atlàntic al nord. Hi ha una disputa de fronteres amb Veneçuela (el territori conegut com la Guaiana Essequiba), igual com passa amb la major part de la frontera sud amb Surinam (al curs alt del riu Courantyne). Culturalment, Guyana s'associa principalment amb els països caribenys de parla anglesa, com Jamaica o Trinidad i Tobago. És l'únic estat situat en el subcontinent sud-americà que pertany a la Commonwealth.
A causa de la petita població de Guyana i d'uns 11.000 milions de barrils en reserves de petroli, l'any 2030 Guyana es classifica com el quart PIB per capita més alt a Amèrica després dels Estats Units, i el Canadà.
Etimologia El nom "Guyana" deriva de Guaiana, un nom anterior per a una regió més gran que incloïa les àrees que ara s'anomenen Guyana (Guaiana Britànica), Surinam (Guaiana Holandesa), Guaiana Francesa, la Regió de Guayana a Veneçuela (Guaiana espanyola) i Amapá a Brasil (Guaiana Portuguesa). Segons lOxford English Dictionary, el nom "Guyana" prové d'una llengua indígena ameríndia i significa «terres de moltes aigües». La paraula cooperativa en el nom oficial es refereix al socialisme cooperatiu.
Història
Els primers europeus que es van establir al territori, poblat per tribus ameríndies (arauacs i caribs), foren els holandesos, que hi van establir tres colònies: Essequibo (1616), Berbice (1627) i Demerara (1752). En van assumir el control els britànics al final del , i finalment les tres colònies van esdevenir la Guaiana Britànica el 1831.
L'abolició de l'esclavitud el 1834 va comportar l'establiment de població negra a les àrees urbanes i la importació de treballadors de l'Índia, la Xina i Portugal per treballar a les plantacions de sucre. Aquesta divisió ètnica i cultural ha persistit i ha ocasionat turbulències polítiques en diverses ocasions. En un intent d'unir les seves colònies del Carib, Gran Bretanya va establir la Federació de les Índies Occidentals el 1958. La federació es va esfondrar arran de la pèrdua dels seus dos membres més grans, Jamaica i l'illa Trinidad, que van aconseguir la independència el 1962; Trinidad va formar una unió amb Tobago per convertir-se en l'estat de Trinidad i Tobago. Les illes del Carib oriental, així com les Bahames, van obtenir la independència les dècades de 1960, 1970 i 1980. Guyana va aconseguir la independència el 1966. i va esdevenir una república dins la Commonwealth el 1970.
Després del descobriment de reserves de petroli a Guaiana Essequiba el 2015, la disputa territorial sobre la regió entre Veneçuela i Guyana va augmentar. El 3 de desembre de 2023 es va celebrar a Veneçuela un referèndum no vinculant sobre l'annexió del territori a Veneçuela.
Geografia miniatura|esquerra|Mapa de Guyana. En els prop de 215.000 km² s'hi distingeixen tres regions: una faixa costanera atlàntica estreta i pantanosa; la regió sorrenca adjacent, de bosc tropical i que conté la major part dels jaciments minerals de la Guyana, i finalment les terres altes de l'interior, formades principalment per sabanes i muntanyes, la més elevada de les quals és el mont Roraima (2.835 m). Els rius principals són l'Essequibo, el Demerara, el Courantyne i el Berbice.
Té un clima tropical, generalment càlid i humit, tot i que moderat a la costa pels vents del nord-est. Hi ha dues estacions plujoses: la primera de maig a mitjan agost, i la segona de mitjan novembre a mitjan gener.
La faixa costanera, amb uns 430 km de costa atlàntica, que s'estén des del riu Courantyne, a l'est, fins a la frontera veneçolana, al nord-oest, ocupa un 5% del territori de l'estat. Es tracta d'una franja estreta d'entre 5 i 6 quilòmetres d'amplada (normalment), la qual és formada en gran part de sediments arrossegats al mar pel Riu Amazones, que es dipositen a les costes guyaneses pels corrents oceànics que els transporten cap al nord. Aquests sediments són de gran qualitat i fèrtils, presentant superposicions de blanques sorres i argiles formades per l'erosió de la roca de l'interior i portada cap al mar pels rius de Guyana. Donat que durant la marea alta part d'aquesta faixa s'inunda s'han esmerçat força recursos per tal de crear dics i drenar aquesta àrea.
Una línia de pantans forma una barrera entre els turons de sorra blanca de l'interior i la plana costanera. Aquests pantans es van formar quan es construïren una sèrie de preses per tal de controlar els efectes dels diferents rius en les terres de cultiu costaneres.
El cinturó de terres sorrenques es troba al sud de la zona costanera. Aquesta àrea és de 150 i 250 quilòmetres d'ample i consta de petits turons de sorra intercalats amb afloraments rocosos. Les arenes blanques fan de suport d'un bosc de fusta densa, tot i que no són prou riques com per a suportar conreus, donada la seva composició la desforestació d'aquesta zona provocaria una erosió ràpida i greu. La majoria de les reserves minerals de Guyana, com la bauxita, l'or i els diamants es troben en aquesta regió.
La major de les tres regions geogràfiques de Guyana és la que formen les terres altes de l'interior, una sèrie d'altiplans, muntanyes i sabanes, que s'estenen des del cinturó de sorra blanca fins a les fronteres meridionals del país. Les muntanyes Pakaraima dominen la part occidental d'aquestes. En aquesta regió es troben algunes de les més antigues roques sedimentàries de l'hemisferi occidental. El Mont Roraima, a la frontera amb Veneçuela, forma part d'aquesta serralada i amb 2.762 metres d'altitud és el pic més alt de Guyana. Més al sud es troba l'altiplà de Kaieteur, una àmplia zona rocosa d'uns 600 metres d'altura, els 1.000 metres d'altitud de la serralada Kanuku, i les muntanyes baixes d'Acarai situades a la frontera sud amb el Brasil.
Gran part de les terres altes de l'interior són pastures. La Sabana de Rupununi abasta uns 15.000 quilòmetres quadrats al sud de Guyana n'és la de major extensió i s'estén als estats veïns de Veneçuela i Brasil. La part a Guyana està dividida per la serralada de Kanuku. L'escassa herba de la sabana generalment sols pot suportat el pasturatge, tot i que grups amerindis cultiven algunes àrees al llarg del riu Rupununi i en les estriacions de les muntanyes de Kanuku.
Hidrografia miniatura|Mapa del sistema del riu Essequibo Tal com ens indica l'etimologia del seu nom Guyana és un país ric en aigua. Nombrosos rius flueixen cap a l'oceà Atlàntic, generalment en direcció cap al nord. Un nombre de rius a la part occidental del país, però, flueixen en direcció est cap al riu Essequibo, desembocant en l'altiplà Kaieteur. El riu Essequibo és el riu més important, s'estén des de la frontera amb el Brasil al sud fins al delta occidental de Georgetown. Els rius de la zona l'est de Guyana flueixen a través de la zona costanera, fet que dificulta les comunicacions d'est a oest i cap a l'interior.
Així mateix són presents un gran nombre de cascades, fet que limitat el transport per riu. Algunes de les cascades són espectaculars com, per exemple, les Cascades Kaieteur al riu Potaro amb una caiguda de 226 metres.
Clima Situat a prop de l'Equador, la Guyana té un clima tropical, i les temperatures no varien molt durant tot l'any. Hi ha dues estacions plujoses: de desembre a principi de febrer i de final d'abril cap a mitjan d'agost.
Tot i que les temperatures no són excessivament altes, la combinació de calor i humitat augmenta la sensació de calor. Tota la zona està sota la influència dels vents alisis del nord-est. A la costa de migdia a la tarda la brisa de mar sol disminuir aquesta sensació. La Guyana és al sud de la ruta dels huracans del Carib i no es té coneixement de cap que hagi afectat el país.
La temperatura a Georgetown és força constant, amb una mitjana de màximes de 32 °C i una mitjana de mínimes de 24 °C, al juliol, el mes més calorós, i amb una mitjana de 29 °C a 23 °C al febrer, el mes més fred. La temperatura més alta mai registrada a la capital va ser de 37,2 °C i la mínima 16,6 °C. La mitjana d'humitat és del 70 per cent tot l'any. A l'interior, lluny de la influència moderadora de l'oceà, es registren variacions lleugerament més amplies en la temperatura diària, amb temperatures mínimes de 12 °C.
Les precipitacions són més intenses al nord-oest, i més dèbils al sud-est i l'interior. Les mitjanes anuals a la costa prop de la frontera amb Veneçuela són de prop de 250 centímetres, més a l'est a Nova Amsterdam són de 200 centímetres i 150 centímetres a Guyana al sud (a la sabana Rupununi). En àrees muntanyoses de la part nord-est, sota la influència dels vents alisis, arriben a recollir fins a 350 mil·límetres de precipitació anual. Tot i que plou al llarg de l'any, al voltant de la meitat es produeix durant l'estació de les pluges d'estiu, que s'estén de maig a final de juliol a la costa i d'abril fins a setembre a l'interior. Les zones costaneres tenen una segona temporada de pluges de novembre a gener. Les precipitacions se solen donar en forma de fortes pluges a la tarda. Els dies ennuvolats són rars; la majoria dels dies el sol brilla unes vuit hores.
Govern i política Divisió administrativa miniatura|Evolució demogràfica a Guyana miniatura|Edifici del Parlament a Georgetown miniatura|Regions de Guyana Guyana es dividia administrativament en deu regions: No Regió Area km² Població Densitat hab/km² 1 Barima-Waini 20.339 24.275 1,2 2 Pomeroon-Supenaam 6.195 49.253 8,0 3 Essequibo Islands-West Demerara 2.232 103.061 46,2 4 Demerara-Mahaica 1.843 310.320 168,4 5 Mahaica-Berbice 3.755 52.428 14,0 6 East Berbice-Corentyne 36.234 123.695 3,4 7 Cuyuni-Mazaruni 47.213 17.597 0,3 8 Potaro-Siparuni 20.051 10.095 0,5 9 Upper Takutu-Upper Essequibo 57.750 19.387 1,3 10 Upper Demerara-Berbice 19.387 41.112 2,1 Guyana 214.999 751.223 3,49
Aquestes regions estan dividides en 27 neighbourhood councils.
Relacions internacionals i regionals Conflictes de límits miniatura|250x250px| Mapa de Guyana, que mostra el riu Essequibo i (ombrejat fosc) la conca hidrogràfica del riu. Veneçuela reclama territori fins a la riba occidental del riu. La reivindicació històrica del Regne Unit va incloure la conca fluvial fins a l'actual Veneçuela. Guyana té disputes frontereres tant amb Surinam, que reclama l'àrea a l'est de la riba esquerra del riu Corentyne i el riu New al sud-oest de Surinam, com amb Veneçuela que reclama la terra a l'oest del riu Essequibo, una vegada la colònia holandesa d'Essequibo com a part de la Guaiana Essequiba de Veneçuela. El component marítimPOINT OF CLARIFICATION: Guyana clears air on Suriname border talk. de la disputa territorial amb Surinam va ser arbitrat per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, i es va anunciar una decisió el 21 de setembre de 2007. La sentència relativa al mar Carib al nord d'ambdues nacions va trobar que ambdues parts van violar les obligacions del tractat i es van negar a ordenar cap compensació a cap de les parts.