fou un director i productor de cinema austríac, naturalitzat estatunidenc. Va obtenir quatre vegades l'Oscar.

Biografia Va néixer a Rzeszów (Àustria-Hongria) en el si d'una família jueva. De jove, a Àustria, volia ser músic, però estudià dret a la Universitat de Viena, i treballava com a càmera a Alemanya amb uns quants principiants (Billy Wilder i Robert Siodmak) abans d'anar als Estats Units per estudiar cinema.Hillstrom, Laurie Collier. International Dictionary of Films and filmmakers-2: Directors, 3rd ed. St. James Press (1997) p. 1116-1119

Una de les seves primeres feines a Hollywood va ser un treball com a extra a All Quiet on the Western Front (1930),Fred Zinnemann, A Life in the Movies. An Autobiography, Macmillan Books, (1992) tot i que se'l va acomiadar per parlar amb el director, Lewis Milestone. Després d'algunes pel·lícules curtes, va aconseguir el seu primer èxit amb The Seventh Cross, una pel·lícula protagonitzada per Spencer Tracy.

Va dirigir molts gèneres de pel·lícula diferents incloent-hi thrillers, westerns, cinema negre, i drama. Dinou actors que han aparegut en les pel·lícules de Zinnemann van rebre nominacions a l'Oscar: entre ells Frank Sinatra, Audrey Hepburn, Glynis Johns, Paul Scofield, Robert Shaw, Wendy Hiller, Jason Robards, Vanessa Redgrave, Jane Fonda, Gary Cooper i Maximilian Schell. La pel·lícula de Zinnemann de 1950 The Men és famosa per haver donat a Marlon Brando el seu primer paper.

Zinnemann va estar en actiu en una carrera excepcional que va durar sis dècades, durant les quals va dirigir 22 llargmetratges, 19 curts i va guanyar quatre Oscars. Potser el seu treball més conegut és Sol davant el perill (1952), un dels primers 25 clàssics del cinema americà escollits el 1989 pel National Film Registry, amb Gary Cooper i Grace Kelly. miniatura|esquerra|Gary Cooper a Sol davant el perill Entre les seves pel·lícules, destaquem els drames D'aquí a l'eternitat (1953), Història d'una monja (1959), Un home per a l'eternitat (1966) i Julia (1977). Considerat com a consumat artesà, Zinnemann destacava per l'atenció meticulosa en els detalls, per aconseguir repartiments brillants i una preocupació amb els dilemes morals dels seus personatges.

La predilecció de Zinnemann pel realisme ja és evident en el seu primer treball The Wave (1935), on rodava els exteriors a Mèxic amb actors principalment no professionals reclutats entre els locals, i que és un dels primers exemples de realisme en pel·lícula narrativa. Zinnemann treballaria amb el documentalista Robert Flaherty, una associació que considerava l'esdeveniment més important de la seva vida professional.

El cineasta també va utilitzar gent del poble a The Search (1948), que va guanyar un Oscar pel guió i s'assegurava la seva posició a Hollywood. Es tracta d'un drama de la Segona Guerra Mundial on destacaven les habilitats de Zinnemann com a documentalista i dramaturg. Rodada en una Alemanya destruïda per la guerra, l'actriu principal - en el seu debut al cinema - es preocupa per a un noi txec perdut i traumatitzat per la guerra. En l'esmentada The Men (1950), protagonitzada per Marlon Brando en el paper d'un paraplègic veterà de guerra, Zinnemann filmava moltes escenes en un hospital de Califòrnia on els pacients reals servien d'extres. miniatura|Montgomery Clift en una imatge de The Search L'elecció dels actors per part de Zinnemann eren tan aviat atrevides com assenyades. Per a la seva adaptació de l'obra The Member of the Wedding (1952), Zinnemann va triar Julie Harris, de 26 anys per una protagonista de 12 anys. A D'aquí a l'eternitat (1953), va catapultar Frank Sinatra, que era en el punt més baix de la seva popularitat. Emulant el seu personatge Maggio, Sinatra va guanyar un Oscar al millor actor secundari. A D'aquí a l'eternitat també presentava Deborah Kerr, més coneguda per papers melindrosos, com l'esposa d'un capità que flirteja amb altres oficials. Audrey Hepburn, normalment en papers de comèdia, feia l'actuació de la seva carrera com l'angoixada Germana Luke a Història d'una monja. Zinnemann expressà la seva admiració per la disciplina, la gràcia i el tracta cap a tots els co·laboradors per part d'Audrey Hepburn.

Durant la seva carrera Zinnemann va impulsar una mena de protagonista moralment impel·lit a actuar heroicament en defensa de les seves creences. Hepburn a Història d'una monja i Cooper a Sol davat el perill, són dos exemples d'això. Paul Scofield com Sir Thomas More a Un home per a l'eternitat (1966) donava un retrat brillant d'un home conduït per la consciència al seu destí. Una variació sobre el tema es troba a The Seventh Cross, en què el personatge central - un pres que s'escapa – protagonitzat per Spencer Tracy és passiu i fatalista.

I a Julia (1977), un altre dels èxits de Zinnemann, on Vanessa Redgrave és una hereva americana que abandona la seguretat i comoditat d'un gran patrimoni per dedicar la seva vida a la causa antinazi a Alemanya. La pel·lícula és també coneguda per ser el debut en pantalla de Meryl Streep. Potser el solitari més inusual i pervers a les pel·lícules de Zinnemann és Edward Fox com l'antiheroi despietat en el thriller Xacal (1973), un home que és impel·lit per un gran professionalisme més que per política per intentar matar el president francès Charles de Gaulle. Va guanyar l'Oscar al millor director per D'aquí a l'eternitat i Un home per a l'eternitat i també va guanyar l'Oscar a la millor fotografia per l'última pel·lícula. Va rebre el seu primer Oscar el 1951 per al documental curt Benjy.

La seva darrera pel·lícula va ser Five Days One Summer, el 1982.

Filmografia 1930: Menschen am Sonntag (assistent de direcció i coguionista) 1936: Redes 1938: Tracking the Sleeping Death 1938: They Live Again 1938: That Mothers Might Live 1938: A Friend in Need 1938: The Story of Doctor Carver 1939: Weather Wizards 1939: While America Sleeps 1939: Help Wanted 1939: One Against the World 1939: The Ash Can Fleet 1939: Forgotten Victory 1940: Stuffie 1940: The Old South 1940: The Great Meddler 1940: A Way in the Wilderness 1941: Forbidden Passage 1941: Your Last Act 1942: The Lady or the Tiger? 1942: Kid Glove Killer 1942: Eyes in the Night 1944: The Seventh Cross 1946: Little Mister Jim 1947: My Brother Talks to Horses 1948: The Search 1948: Act of Violence 1950: The Men 1951: Benjy 1951: Teresa 1952: Sol davant el perill (High Noon) 1952: Testimoni de casament (The Member of the Wedding) 1953: D'aquí a l'eternitat 1955: Oklahoma (Oklahoma!) 1957: A Hatful of Rain 1958: El vell i la mar (The Old Man and the Sea) 1959: Història d'una monja (The Nun's Story) 1960: Tres vides errants (The Sundowners) 1964: Behold a Pale Horse 1966: Un home per a l'eternitat (A Man for All Seasons) 1973: Xacal 1977: Julia 1982: Five Days One Summer Premis i nominacions Premis 1952: Oscar al millor documental curt per Benjy 1954: Oscar al millor director per a D'aquí a l'eternitat 1960: Oscar al millor director per a Tres vides errants 1966: Oscar a la millor pel·lícula per a Un home per a l'eternitat 1968: BAFTA a la millor pel·lícula per a Un home per a l'eternitat 1968: BAFTA a la millor pel·lícula britànica per a Un home per a l'eternitat 1954: Festival Internacional de cinema de Cannes Premi especial per a D'aquí a l'eternitat 1977: David di Donatello per a Julia Nominacions 1949: Oscar al millor director per The Search 1953: Oscar al millor director per Sol davant el perill 1960: Oscar a la millor pel·lícula per Tres vides errants 1960: Oscar al millor director per Tres vides errants 1960: Oscar al millor director per Història d'una monja 1977: Oscar al millor director per Julia 1974: BAFTA a la millor direcció per Xacal 1977: BAFTA a la millor direcció per Julia 1954: Festival Internacional de Cinema de Cannes Gran Premi per D'aquí a l'eternitat 1977: César a la millor pel·lícula estrangera per Julia''

Referències

Enllaços externs

Fred Zinnemann en el Ciné-club de Caen

Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor director Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor director Categoria:Directors de cinema estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Artistes del voivodat de Subcarpàcia Categoria:Morts a Londres Categoria:Directors de cinema polonesos Categoria:Productors de cinema estatunidencs Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure Louis-Lumière Categoria:Productors de cinema polonesos Categoria:Persones de Rzeszów