Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan. És a la costa sud de la península d'Apxeron (o Abşeron), a la riba de la mar Càspia, on hi ha un port important i platges de renom. De clima assolellat i àrid, ocasionalment hi bufen forts vents. La població, segons càlculs del 2005, és de 2.074.300 habitants; a l'àrea metropolitana hi viuen uns tres milions de persones (a causa del gran nombre de refugiats i desplaçats de la conflictiva zona del Caucas). La ciutat fortificada de Bakú, amb el palau dels Xirvanxàs i la torre de la donzella estan inscrits des del 1999 a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Baku va organitzar el 2015 els primers Jocs Europeus.
Etimologia Bakú està documentat des de fa temps amb el nom persoàrab باکو (Bākū). Les primeres fonts àrabs també es refereixen a la ciutat com Bākuh i Bākuya, tots els quals semblen provenir d'un nom persa. L'etimologia addicional no està clara.
Una etimologia popular al segle XIX la considerava derivada del persa بادکوبه (Bâd-kube, que significa "ciutat batuda pel vent", un compost de bād, "vent" i kube, que té les seves arrels en el verb کوبیدن kubidan, "pipejar", referint-se així a un lloc on el vent seria molt fort, com és el cas de Bakú, que se sap que experimenta tempestes de neu ferotges i vents forts). Aquest nom popular (Badkubə en l'escriptura àzeri modern) va guanyar moneda com a sobrenom per a la ciutat al (per exemple, s'utilitza a Akinchi, volum 1, número 1, pàg. 1), i també es reflecteix en el sobrenom modern de la ciutat com a «Ciutat dels Vents» (). Una altra etimologia popular encara menys probable explica que el nom deriva de Baghkuy, que significa «ciutat de Déu». Baga (ara بغ bagh) i kuy són les paraules del persa antic per a «déu» i «ciutat» respectivament; el nom de Baghkuy es pot comparar amb Bagdad ("donat per Déu") en què dād és la paraula persa antiga per «donar».
Durant el domini soviètic, la ciutat s'escriu en ciríl·lic com "Бакы" en àzeri (mentre que l'ortografia russa era i és encara "Баку", ). L'ortografia moderna de l'Azerbaidjan, que utilitza l'alfabet llatí des de 1991, és ; el canvi de la lletra perso-àrab و (ū) al ciríl·lic "ы" i, més tard, al llatí "ı" es pot comparar amb el d'altres paraules àzeris (per exemple, compareu قاپو qāpū en l'ortografia antiga persoàrab amb la moderna azerbí qapı, «porta») o en sufixos, ja que و s'utilitzava sovint per transcriure l'Harmonia vocàlica en àzeri (que també era la pràctica en turc otomà).
Geografia miniatura|Imatge de satèl·lit de la península d'Absheron, Landsat 5, 6 de setembre de 2010 Bakú es troba a la costa occidental del mar Caspi. Als voltants de la ciutat hi ha una sèrie de volcans de fang (Keyraki, Bogkh-bogkha, Lokbatan i altres) i llacs salats (Boyukshor, Khodasan, etc.).
Clima Bakú té un clima temperat semiàrid (classificació climàtica de Köppen: BSk) amb estius calorosos i humits, hiverns frescos i ocasionalment humits i forts vents durant tot l'any. Tanmateix, a diferència de moltes altres ciutats amb aquestes característiques climàtiques, Bakú no veu estius extremadament calorosos i hores de sol substancials. Això es deu en gran part a la seva latitud nord i al fet que es troba en una península a la vora del mar Caspi.
Bakú, i la península d'Abşeron on es troba, és la part més àrida de l'Azerbaidjan (la precipitació aquí és d'uns 200 mm o menys cada un any). Això es deu en gran part a l'efecte ombra orogràfica de les Muntanyes del Caucas, amb les latituds corresponents al mar Negre, que de mitjana reben 2300 mm o més. La majoria de les precipitacions anuals lleugeres es produeixen en estacions diferents de l'estiu, però cap d'aquestes estacions és especialment humida.
Durant l'època soviètica, Bakú, amb les seves llargues hores de sol i el seu clima sec i saludable, era una destinació de vacances on els ciutadans podien gaudir de les platges o relaxar-se en complexos balnearis ara en ruïnes amb vistes al mar Caspi. El passat de la ciutat com a centre industrial soviètic la va deixar una de les ciutats més contaminades del món, a data de 2008.
Al mateix temps, Bakú es considera una ciutat molt ventosa durant tot l'any, d'aquí el sobrenom de la ciutat de «Ciutat dels vents», i els vents forts, el fred khazri del nord i el càlid gilavar del sud són típics aquí en totes les estacions. De fet, la ciutat és coneguda per les tempestes de neu a l'hivern i els forts vents. La velocitat del khazri de vegades arriba a 144 km/h (89 mph), que pot causar danys a cultius, arbres i teules.
La temperatura mitjana diària al juliol i agost és de 26,4 °C, i hi ha molt poca pluja durant aquesta temporada. Durant l'estiu, el khazri arrasa, aportant la frescor desitjada. L'hivern és fresc i de vegades humit, amb la temperatura mitjana diària al gener i febrer de 4,3 °C. Durant l'hivern el khazri escombra, impulsat per masses d'aire polar. Les temperatures a la costa baixen amb freqüència per sota de la congelació i fan que faci una sensació de fred. Les tempestes de neu a l'hivern són ocasionals. La neu normalment es fon en pocs dies després de cada nevada.
Demografia Fins a 1988, Bakú tenia poblacions russes, armenies i jueves molt nombroses que van contribuir a la diversitat cultural i van afegir de diverses maneres (música, literatura, arquitectura i visió progressista) a la història de Bakú. Amb l'inici de la Guerra de l'Alt Karabakh i el pogrom contra els armenis a partir del gener de 1990, la gran població armènia de la ciutat va ser expulsada.Azerbaijan: The status of Armenians, Russians, Jews and other minorities, report, 1993, INS Resource Informacion Center, p.10 Sota el comunisme, els soviètics es van fer càrrec de la majoria de propietats jueves a Bakú i Kuba. Després de l'enfonsament de la Unió Soviètica, el President de l'Azerbaidjan Heydər Əliyev va retornar a la comunitat jueva diverses sinagogues i un col·legi jueu, nacionalitzats pels soviètics; va fomentar la restauració d'aquests edificis. Set de les 11 sinagogues originals, inclosa la sinagoga Gilah, construïda el 1896, i la gran sinagoga Kruei, van ser renovades.
Any Tàrtars Russos Armenis Jueus Altres TOTAL Número % Número % Número % Número % Número % 1851 Més de 5.000 67,3 405 5,5 7.431 1886 37.530 43,3 21.390 24,7 24.490 28,3 391 0,5 2.810 3,2 86.611 1897 40.341 36,0 37.399 33,4 19.099 17,1 3.369 3,0 11.696 10,5 111.904 1903The Azerbaijani Turks: Power and Identity Under Russian Rule, Audrey L. Altstadt, page 32, Hoover Press, 1992, 44.257 28,4 59.955 38,5 26.151 16,8 28.513 18,3 155.876 1913 45.962 21,4 76.288 35,5 41.680 19,4 9.690 4,5 41.052 19,1 214.672 1916 69.366 26,4 79.702 30,4 62.357 23,8 6.412 2,4 44.585 17,0 262.422
Any turcs russos armenis jueus Altres TOTAL Número % Número % Número % Número % Número % 1917 67.190 28,2 77.123 32,4 52.184 21,9 12.427 5,2 29.244 12,3 238.168 1926 118.737 26,2 167.373 36,9 76.656 16,9 19.589 4,3 70.978 15,7 453.333
Any àzeris russos armenis jueus Altres TOTAL Número % Número % Número % Número % Número % 1939Cens soviètic de 1939 215.482 27,4 343.064 43,6 118.650 15,1 31.050 3,9 79.377 10,1 787.623 1959Cens soviètic de 1959 211.372 32,9 223.242 34,7 137.111 21,3 24.057 3,7 56.725 8,7 652.507 1970Cens soviètic de 1970 586.052 46,3 351.090 27,7 207.464 16,4 29.716 2,3 88.193 6,9 1.262.515 1979Cens soviètic de 1979 530.556 52,4 229.873 22,7 167.226 16,5 22.916 2,3 62.865 6,2 1.013.436 Gener 1990: pogrom de Bakú . Massacre i expulsió de la població armènia 1999 1.574.252 88,0 119.371 6,7 378 0,02 5.164 0,3 89.689 5,0 1.788.854 2009 1.848.107 90,3 108.525 5,3 104 0,01 6.056 0,6 83.023 4,1 2.045.815
Grups ètnics Avui en dia, la gran majoria de la població de Bakú està formada per ètnics àzeris, i la resta són talix, tussos, lesguians i altres. El creixement intensiu de la població va començar a mitjans del segle XIX quan Bakú era una petita ciutat amb una població d'unes 7.000 persones. La població va tornar a augmentar d'uns 13.000 a la dècada de 1860 a 112.000 el 1897 i 215.000 el 1913, fent de Bakú la ciutat més gran de la regió del Caucas.
Bakú ha estat una ciutat cosmopolita en determinats moments de la seva història, és a dir, els azerbaidjans ètnics no constituïen la majoria de la població.Audrey Altstadt, Conflict, Cleavage and Change in Central Asia and the Caucasus, Cambridge University Press, 1997, p. 112, table 4.1, Ethnic composition of Baku, 1897, 1903,1913 El 2003, Bakú també tenia 153.400 desplaçats interns i 93.400 refugiats.
Religió miniatura|La mesquita Bibi-Heybat del segle XIII. La mesquita va ser construïda sobre la tomba d'un descendent del profeta islàmic Mahoma.
La religió amb més comunitat de seguidors és l'Islam. La majoria dels musulmans són xiïtes, i la República de l'Azerbaidjan té el segon percentatge de població xiïta més gran del món després de l'Iran.Juan Eduardo Campo,Encyclopedia of Islam, p.625 Les mesquites notables de la ciutat inclouen la mesquita de Juma, la mesquita de Bibi-Heybat, la mesquita de Muhammad i la Mesquita Taza Pir.
Hi ha algunes altres religions practicades entre els diferents grups ètnics del país. Segons l'article 48 de la seva Constitució, l'Azerbaidjan és un estat laic i assegura la llibertat religiosa. Les minories religioses inclouen cristians ortodoxos russos, catòlics llevantins, cristians ortodoxos georgians, cristians apostòlics albanesos-udi, luterans, jueus Ashkenazi i musulmans sufís. Bakú és la seu de la Prefectura Apostòlica Catòlica de l'Azerbaidjan.
El zoroastrisme, encara que s'ha extingit a la ciutat i a la resta del país en l'actualitat, va tenir una llarga història a l'Azerbaidjan i l'Any Nou Zoroastrià (Nowruz) continua sent la festa principal a la ciutat i a la resta de l'Azerbaidjan.
Història Història antiga Els seus orígens es remunten al primer mil·lenni abans de la nostra era; de tota manera, només se'n té constància escrita des de l'any 885. Podria ser la Gangara o Gaetara de Claudi Ptolemeu però no se sap segur. Hi ha moltes teories sobre l'origen del seu nom, però les més esteses són les que diuen que Bakú ve del persa "bagh kuh" (la muntanya de Déu) o de "bad kube" (la ciutat dels vents). Quan és esmentada a partir del final del i al sota el nom de Bakuyah i ja era famosa per les seves fonts de petroli. Els russos van arribar a la "costa de la nafta i el petroli anomenada Bakuh" el 913/914. Posteriorment comença a predominar el nom Bakú. El seu port era destí de vaixells de Gilan, Daylam i altres llocs i fins i tot d'Atil, la capital dels khàzars. També se l'esmenta com a port excel·lent. Era considerada en aquest temps com a part del Xirvan però al-Mukaddasi la considera un districte de separat de Shirwan i que igual que aquest formava part de l'Arran. Fou part dels dominis dels shirwanshahs probablement fins a la darrera dinastia de Shirwan, el 1550. La ciutat va guanyar importància després del terratrèmol que va destruir la capital del Xirvanxah, Şamaxı en 1191 quan Akhistan I va fer de Bakú la nova capital.
Els anys 1500 als 1800 Pel que fa a la resta de la seva història, Bakú, que depenia de Pèrsia des de la conquesta mongola, sota els il-kan i dinasties successores, fou annexionada pels safàvides el 1550. Va ser ocupada pels otomans dels 1583 al 1606. El 10 de juliol de 1723 fou ocupada per l'Imperi Rus que va annexionar el kanat de Xirvan el 12 de setembre de 1723.
Nadir Shah la va recuperar el 10 de març del 1735 i la va conservar fins a la seva mort el 1747. Amb la descomposició de l'estat safàvida s'havia creat el Kanat de Bakú que va tenir el poder sota el govern de Nadir Shah, i va esdevenir virtualment independent a la seva mort. El kanat fou annexionat per Rússia el 6 d'octubre de 1806 durant la Guerra russo-persa que va esclatar en 1804.
La revolució russa