La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és una institució cultural de Vilanova i la Geltrú, el Garraf, fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer, qui volia crear un temple universal del saber obert a tothom per fomentar l'educació i la cultura.
És un dels equipaments culturals més antics i pioners de Catalunya, perquè fou el primer edifici públic del país que combinava les funcions de biblioteca i museu. L'any 2000, el museu es van integrar com a secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i des de 2003 Mireia Rosich Salvó n'és la directora. La biblioteca és una secció de la Biblioteca de Catalunya. L'octubre del 2019, va ser declarada Museu d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la rellevància de les col·leccions dels museu, i per la projecció del patrimoni en l'àmbit nacional i internacional.
Història Durant l'últim quart del , Vilanova visqué una important expansió urbanística gràcies a l'impuls de la burgesia industrial, la qual va fer arribar el ferrocarril a la ciutat i va promoure l'edificació de la major part dels equipaments d'ús públic, avui dia encara vigents: l'estació del Ferrocarril (1881), el col·legi Samà de les Escoles Pies (1879), la capella del Cementiri (1874) i l'escorxador municipal (1883), entre d'altres, que van provocar una forta transformació en la fesomia de la ciutat.
En aquest context de desenvolupament econòmic de la ciutat nasqué la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La idea de crear una biblioteca va prendre forma a partir de 1879, moment en què Balaguer va començar a fer una crida entre amics i col·laboradors per a rebre d'obres d'art. Balaguer es basà a agafar la idea de l'Ateneu Barcelonès i el Centre de Lectura de Reus i anar un pas més enllà, afegint contingut polític i social a un projecte cultural. El seu objectiu final era fer una mena de Biblioteca i Museu Nacional de Catalunya. El projecte lligava també amb el desig de Balaguer de construir una institució de caràcter nacional, però descentralitzada de Barcelona. El fundador va dedicar bona part de la seva fortuna i dels seus esforços per a fer-lo realitat.
El projecte museístic s'englobava en els corrents de revaloració i recerca de les arts aplicades que sorgia a Europa, amb la creació d'institucions similars com el South Kensington Museum de Londres o el Museu Austríac d'Arts Aplicades de Viena. Els museus de reproduccions artístiques existents a les principals capitals europees també influïren en el disseny. És per aquest motiu que Balaguer reservà un espai a la primera planta de l'edifici per a habilitar-hi una càtedra per a l'estudi de les arts aplicades que formés a futurs dissenyadors i que es pogués vincular amb la creixent indústria tèxtil de la zona. Va ser dirigida per Tomàs Moragas amb la col·laboració del professor Josep Sugrañes.Guia del museu. Pàgina 13 Balaguer va rebre també el suport econòmic de prohoms locals com Antoni Samà, Francesc Gumà i Ferran, Ramon Estruch, Josep Ferrer i Vidal i el seu fill Josep Anton Ferrer i Soler.
miniatura|Construcció de l'edifici miniatura|Edifici finalitzat
Construcció El 7 de gener de 1882, Víctor Balaguer va comprar a Francesc Gumà i Ferran, promotor de l'arribada del ferrocarril a Vilanova, un solar que comprenia una superfície d'uns 3.000 m², tot i que ja s'havia col·locat la primera pedra el 1r de gener del mateix any. L'encarregat del projecte va ser Jeroni Granell i Mundet, mestre d'obres de prestigi que a Vilanova i la Geltrú també va realitzar el Col·legi Samà. L'estil seguia el corrent estètic de l'època, anomenat eclecticisme, que es caracteritzava per la utilització d'estructures i elements decoratius extrets del passat —egipcis, grecs, medievals— d'una manera completament lliure. Es va acabar el 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana. En el moment de la inauguració, l'edifici s'estructurava en dues plantes: una planta baixa que tenia dos espais ben diferenciats (la biblioteca i el museu) i un primer pis on hi havia la residència del bibliotecari i la Sala de Juntes, reservada a les reunions del patronat, format per diversos prohoms locals i representants de les institucions locals.
El mateix dia de la inauguració, l'edifici fou cedit a l'Ajuntament de Vilanova, tot i que l'escriptura de cessió és del 22 d'abril de 1900.7 Es dotà a la institució d'un equip tècnic format per un conservador del museu (Josep Ferrer i Soler), un responsable del butlletí (Manuel Creus Esther) i un bibliotecari (Joan Oliva i Milà).
Creació dels fons Balaguer va encarregar i finançar l'edifici i hi va dipositar la seva gran col·lecció de llibres i objectes, les peces provinents de les donacions d'amics, de col·leccionistes i d'intel·lectuals i un dipòsit cedit pel Museo del Prado. La Biblioteca Museu va obrir les portes el 26 d'octubre de 1884 amb la col·lecció privada de Víctor Balaguer, formada per una banda per la seva biblioteca privada que comprenia uns 25.000 llibres, i en la qual hi predominaven obres literàries i polítiques, en línia amb els seus interessos personals. I de l'altra per la seva col·lecció artística formada per unes quatre-cents peces entre les quals hi havia pintures, ceràmica, monedes i medalles, joies i mobles.
La seva col·lecció artística personal era més discreta que la de llibres. El volum i la riquesa del fons bibliogràfic que Balaguer -home de lletres, no un col·leccionista d'art- havia acumulat amb els anys era extraordinari abans ja de concebre la fundació. Va ser gràcies a la seva influència i habilitat que va reunir, amb pocs anys, un autèntic museu de pintura i escultura. La xarxa de relacions en la seva vida política a Madrid li facilitaren la gestió del dipòsit d'obra barroca del Museo del Prado. Un dels dipòsits més antics que estan documentats, i que avui dia s'exposa de manera permanent. Per altra banda, abans de la inauguració, Balaguer ja havia rebut quadres de molts col·laboradors per formar part del projecte i en menys d'una dècada la majoria dels artistes catalans en voga i molts d'espanyols, tant pintors com escultors, van fer donacions al museu, convertint-lo també en una galeria selecta dels artistes del , considerats moderns en contraposició als antics, d'estil més barroc. Cal assenyalar la importància que va tenir el Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer per augmentar el volum de la col·lecció artística i bibliogràfica del fons balaguerià.
El 1886, Eduard Toda va donar la seva col·lecció egípcia, el 1887 es va incorporar la col·lecció filipina de Víctor Balaguer i un any més tard la col·lecció oriental de Juan Mencarini. Els fons museístics es van completar el 1894 amb la col·lecció precolombina donada per la baronesa de Wilson. El 1888 es va participar en l'Exposició Universal de Barcelona, amb una exposició de fotografies del centre fetes per Rafael Areñas. El 1894 es va col·laborar a l'exposició de tipografia catalana organitzada a l'Ateneu Barcelonès.
Ampliacions Tres anys després de la inauguració se'n va fer ja una primera ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó. El 1890, a l'interior del jardí, es va construir un habitatge pel fundador, la Casa de Santa Teresa, anomenada així en honor de la seva mare, Teresa, i a l'escriptora Santa Teresa de Jesús.
La gran quantitat de material que començà a arribar ja des dels primers anys va fer necessari pensar en l'ampliació de la Biblioteca Museu. Així, només vuit anys després de la inauguració es creà el Saló Maria (1892), dedicat a l'escultura i només sis anys després s'edificava una nova sala, el Saló Isabel (1898), que acollia la immensa col·lecció de ceràmica, monedes i medalles i la col·lecció egípcia, entre d'altres. Els noms d'aquestes dues noves sales, els escollí el mateix Balaguer, segons explica a la seva correspondència, en honor de dues dames il·lustres que havien col·laborat amb la Biblioteca Museu: les reines espanyoles Isabel II i Maria Cristina. El 1919, s'obria la darrera nova ampliació, la Sala Silvela (1919), que aplegava la col·lecció de pintura antiga i el cadiram de la Sala de Juntes. El nom d'aquesta sala, fou escollit com a homenatge al polític Francisco Silvela. Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per J. M. Miró i Guibernau.
Guerra civil, franquisme i democràcia miniatura|Durant uns anys, el Llegat 56 es va exposar al Castell de la Geltrú. Durant la Guerra Civil espanyola el Comitè de Defensa Local va vetllar per l'edifici. Al seu torn, la Generalitat de Catalunya va nomenar Joan Ventosa i Roig responsable de la institució durant aquest període. El 1949 Teresa Basora fou nomenada directora de la institució, i el 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca. Durant la dècada de 1950 es va habilitar un espai al Castell de la Geltrú per exposar obres arribades mitjançant donacions, entre les quals destaca el conegut com a Llegat 56. També destaca la incorporació el 1969 del fons del Museu d'Art Contemporani de Barcelona.Guia del Museu. pp 14-16
El 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.
El 30 de gener de 1981 el lladre conegut amb el malnom d'Erik el Belga va entrar al museu i va robar 56 peces de la col·lecció permanent. Vuit obres eren propietat del Museo del Prado, nou del Museu d'Art Modern de Barcelona i les 35 restants del mateix museu.Posteriorment el mateix any l'Ajuntament portà a terme algunes obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres de restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Bonet i Correa. Gran part de les obres robades el 1981 van ser recuperades el 1982, procedents d'Alemanya i els Països Baixos.
L'any 1996 va tenir lloc la remodelació de la primera planta que va permetre la utilització d'espais reservats anteriorment com a emmagatzematge per a augmentar la superfície d'exposició, amb obres d'art contemporani – modernisme, impressionisme, noucentisme i informalisme. A la vegada que es tornava a disposar de l'alçada original a la sala de la Pinacoteca. En aquesta última reforma es va optar per recuperar l'estil inicial dissenyat per Granell, recuperant la llum natural a les sales, per exemple. El projecte va ser realitzat pels arquitectes vilanovins Miquel Orriols i Òscar Valverde.Guia del Museu. pp 16-17
Actualitat miniatura|La Biblioteca Museu actualment La Biblioteca Museu Víctor Balaguer no ha parat de créixer i de rebre donacions durant els seus anys de vida. El prestigi de les seves col·leccions l'han convertit en un dels museus més destacats del panorama de l'art català, va ser Museu secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya fins a octubre de 2019, quan va ser declarat Museu d'Interès Nacional. El fons bibliogràfic que custodia és considerat com un dels més complets per l'estudi de la societat del XIX, motiu pel qual la Biblioteca està adscrita a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
L'inventari actual (1999) del Museu Víctor Balaguer consta de 10.682 registres, i només un 15% es troba exposat a les sales, la resta es guarda als magatzems. El llegat fundacional, és a dir, tot el volum d'objectes que ingressa des de 1884 fins a 1901, està format aproximadament per 2.000 registres.