Pel duc de Baviera-Munic vegeu: Ernest de Wittelsbach Ernest de Baviera (Múnic, 17 de desembre de 1554 - Arnsberg, 17 de febrer 1612 (en való Ernesse di Bavire, en alemany Ernst von Bayern) va ser príncep-bisbe de Freising (1566), de Hildesheim (1573), Lieja (1581), de Münster (1582) i príncep-elector arquebisbe de Colònia (1583). Va acumular tot aquests mandats fins a la seva mort a 1612. També va ésser príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy des del 1581.
Biografia Descendent de la casa de Wittelsbach, Ernest era el darrere fill del duc Albert V de Baviera i d'Anna d'Habsburg-Jagellò. El 1565 va esdevenir canonge a Salzburg, i després a Colònia, Trèveris i Würzburg.
Va començar la carrera política-eclesiàstica a l'edat de dotze anys, quan va esdevenir bisbe de Freising a Baviera. Son pare el destinà a l'arquebisbat de Colònia, però va perdre l'elecció contra Gebhard I de Waldburg.
Elegit el 30 de gener de 1581, hi va ser solemnement instal·lat el 15 de juin següent. «Més príncep que bisbe», enginyer, alquimista, versat en medicina i astronomia, atent a les innovacions tecnològiques i al desenvolupament econòmic, Ernest va obrir el Principat de Lieja a la modernitat. Hi va obrir una capella al servei de la comunitat de feligresos de la part de parla neerlandesa del principat que hi va ser activa fins a la revolució francesa.
Quan Gebhard I va decretar la llibertat religiosa i va adherir a les idees noves del protestantisme, el papa Gregori XIII el va excomunicar el 1r d'abril de 1583, el que va obrir una oportunitat de revenja a Albert V que va propulsar el seu fill Ernest, que va fer elegir príncep-elector. Durant la guerra de Colònia (1583-1588) que en resultà, Ernest va lluitar amb les tropes de Baviera i de Castella i va reeixir a mantenir Colònia a la zona d'influència catòlica.
Al principat de Lieja va crear els seminaris de Lieja i de Sint-Truiden, va promoure l'explotació de les hulleres i de la indústria metal·lúrgica. El fabricant d'armes Jean de Corte, dit Curtius, va esdevenir un dels industrials més importants d'aquesta època. A desgrat de les seves simpaties procastellanes, va mantenir la neutralitat del principat a un segle molt mogut. Nogensmenys va imposar les decisions del concili de Trento, malgrat l'oposició del clergat local. Va organitzar una repressió ferotge contra els oponents.
Els de la nissaga dels Baviera, tot i ser bisbes, van crear una dinastia: el príncep-bisbe va obtenir el dret de nomenar un emparentat com el seu successor. D'aquesta manera, la casa de Baviera va governar el principat de Lieja durant 136 anys. El 1601, Ernest va anomenar el seu nebot Ferran com coadjutor, quan tenia onze anys. Ernest va deixar el seu palau a Outremeuse, el barri enllà del Mosa a Lieja per a crear-hi l'Hospital de Baviera que va romandre l'hospital principal de la ciutat fins a 1987.
El 1602 va reformar el sistema polític de democràcia indirecta de Lieja: des d'aleshores, tots els ciutadans van haver d'inscriure's a un dels XXXII bons mestiers de Lieja. Cada mestier obté el dret de participar en les decisions durant els dies dels estats.
No va ser massa estricte amb el vot de celibat perpetu. Tenia una amistança durable amb l'administradora de castells Gertrud de Plettenberg (?-1608). El 1605 li va construir un palauet prop del palau bisbal a la muralla d'Arnsberg. Del nom d'un propietari ulterior avui es diu Landsberger Hof i alberga des del 1937 el museu de la història local del Sauerland.
Des de 1595, va estar-se la majoria del seu temps a Arnsberg. De la relació amb Gertrud va sortir un fill, Guillem de Baviera, que més tard va esdevenir el príncep-abat de l'abadia doble de Stavelot-Malmedy. Va deixar els afers al seu nebot i coadjutor Ferran i es va retreure de gairebé totes les activitats polítiques.
Va morir el 1612 a Arnsberg. Va ser sebollit a la catedral de Colònia a la capella dels Reis d'Orient. La tomba, de marbre vermell de Saint-Remy i pedra calcari negra porta una placa de bronze amb l'escut d'armes de l'elector Ernest, envoltat de nombrosos escuts d'armes més petits dels senyorius, bisbats i abadies que també va presidir. Àngels amb rellotges de sorra i cranis, petits putti i lleons adornen els carcanyols.
Vegeu també Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Referències
Bibliografia
Baviera, Ernest Categoria:Casa de Wittelsbach Categoria:Bisbes alemanys Categoria:Principat de Stavelot-Malmedy Categoria:Arquebisbes de Múnic i Freising Categoria:Arquebisbes de Colònia Categoria:Bisbes de Münster Categoria:Morts a Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Polítics muniquesos Categoria:Polítics belgues Categoria:Religiosos bavaresos Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ingolstadt Categoria:Nobles bavaresos Categoria:Religiosos catòlics