miniatura|Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica miniatura|Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d'aigua induït per l'escassedat de les precipitacions, un drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa freàtica. El reg és particularment necessari en zones àrides mentre que en les que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns rendiments constants. L'establiment d'una xarxa de drenatge acompanya sempre el grans regadius i aquests acostumen a ser obres públiques.
Segons dades de la FAO de l'any 2007 hi havia al món 277 milions d'hectàrees en regadiu sobre un total de 1537 milions d'hectàrees en cultiu. Malgrat representar només el 20% del total el regadiu proporcionava un 40% de la producció vegetal agrícola del món.
Als Països Catalans el regadiu ocupa unes 650.000 ha (equivalent a una superfície de 6.500 km² que és superior a la de la província de Girona). La major superfície de regadiu és al País Valencià amb 339.000 ha, seguida del Principat de Catalunya amb 275.000, la Catalunya del Nord amb 20.000 ha i les Illes Balears amb 18.000 Andorra compta amb unes 150 ha de regadiu.
Fonts d'aigua miniatura|Superfície de regadiu per països L'aigua de reg s'obté de: rius, llacs, pous o corrents continus d'aigua naturals, d'estacions depuradores d'aigües residuals, per processos de dessalinització de l'aigua del mar i, en menor mesura, de llacs salats, que tenen el risc de salinitzar les terres, i transvasaments d'altres conques. Es distribueix per séquies o canonades a pressió.
També pot ser obtinguda d'embassaments o basses que acumulen els corrents discontinus d'aigua de pluja especialment en les rambles.
totes les terres de regadiu estan fetes de carn i pollastre, la gent fa servir la terres de regadiu per posar patates
Tècniques d'elevació En els sistemes més antics i tradicionals, des de l'aigua s'eleva fins a l'altura dels camps amb una sínia que aboca l'aigua a una séquia a major alçada. L'energia per tal de bombar l'aigua als sistemes tradicionals podia provenir de l'energia potencial o bé la pròpia dels animals o de persones fent un treball
Actualment es fan servir altres sistemes de bombament que consisteixen en primer lloc, en perforar, amb mitjans mecànics, la terra amb sondejos de petit diàmetre, 60, 70 i fins a 80 cm. Els pous tradicionals, excavats a mà, tenen un diàmetre des d'1,20 a 5 o 6 metres o fins i tot més grans. Quan s'arriba a l'aigua subterrània s'introdueix pel sondeig una canonada de diàmetre un poc menor, en l'extrem inferior de la qual hi ha una bomba que queda submergida en l'aigua. La bomba pot utilitzar energia eòlica o bé elèctrica fotovoltaica o no, també motors d'explosió.
Amb les noves tècniques s'ha arribat a perforar fins a 1000 m per aprofitar l'aigua per a regadiu.
Sistemes de reg miniatura|Imatge des de satèl·lit de cereals a Kansas, Estats Units. La seva forma circular és per emprar un sistema d'aspersor amb pivot central. Els cercles fan entre 800 i 1600 m de diàmetre.
Els sistemes de reg poden incloure els següents equips i infraestructures: embassaments (amb represa) o reservoris; obres d'agafada o derivació (Assuts, etc.); pous, estacions de bombament, Canal de reg, séquies per a transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge; sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per aspersió.
La captura d'aigua és un sistema de reg basat a recollir i conduir a les parcel·les l'aigua que s'escola de la pluja. És un sistema tradicional utilitzat en zones semiàrides cerca incrementar la zona humida a nivell de les plantes cultivades. Depèn en gran manera de la pluviometria de cada any i, per tant, no pot assegurar el màxim rendiment sinó que l'incrementa.
Sistema tradicional miniatura|Sistema de reg ja abandonat a Catadau i Carlet (País Valencià). Consta de séquies i comportes (estalladors) per a la distribució. L'aigua venia per bombament des d'un pou, actualment substituït per un sistema gota a gota. En el sistema tradicional hi havia canals principals i canals secundaris, aquests darrers arribaven a les arquetes que tenen un portaló (entallador) que quan queda obert permet la sortida de l'aigua.
Nous sistemes miniatura|Parcel·la de tarongers joves que combina el sistema tradicional de reg amb el sistema gota a gota.
Tècniques d'irrigació Els mètodes de reg es classifiquen principalment atenent a l'ús o no de l'efecte de la pressió: Els mètodes superficials (també anomenats per gravetat) no se'ls aplica pressió artificialment en canvi els pressuritzats necessiten una pressió més o menys gran per a funcionar. L'objectiu que tracten d'acomplir és el de suplir a la terra de l'aigua necessària perquè aquesta mantinga la humitat requerida per al cultiu la qual va disminuint entre dos regs consecutius. Aquestes provisions d'aigua s'efectuen puntualment i normalment van regulades per cicles temporals, que haurien d'anar en funció de l'evaporació de l'aigua al terreny de cultiu i transpiració vegetal conegudes conjuntament com a evapotranspiració. En la majoria dels casos es necessita uns canals de reg que transporti l'aigua.
En el reg superficial o per gravetat l'aigua es mou per diferència de cota (per efecte de la força de la gravetat) i per aquesta raó no requereix energia externa. Són exemple d'aquest tipus de reg el reg a manta en eres, solcs, etc. Aquest tipus de mètode no pot implantar-se en el cas de tenir pendents excessives al camp, cosa que fa necessari una millor anivellació del terreny o bé l'ús de tècniques de distribució pressuritzades.
El reg pressuritzat requereix l'aportació d'energia per a la seva operació, ja sigui mitjançant grups de bombament o amb la pressió proporcionada per basses o dipòsits elevats. Són exemple d'aquests tipus de reg l'aspersió, la microaspersió o el degoteig i el reg subterrani. Les tècniques de reg són un grup de mètodes, gràcies als quals l'aigua es distribueix per tot el camp per gravetat o per pressió. En l'actualitat, al 85% dels terrenys regats s'apliquen tècniques de reg superficial gravitacional. Aquesta xifra és important si se compara amb els mètodes d'aspersió i de goteig.
Manual Manual: amb galledes i regadores o amb bombes accionades per la força humana (amb la mà o el peu), reservada per a horts i petites superfícies que arriba a uns centenars de metres quadrats com a màxim en el cas d'usar bombes manuals.
A manta miniatura|Reg d'un arrossar per inundació (reg a manta) miniatura|Remolatxa regada a manta A manta, també dit per inundació, és un sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actualment. En realitat és el sistema dominant al món, ja que només un 10% de la superfície total es rega per altres sistemes. No requereix mitjans tecnològics complexos, ni d'energia afegida, però si d'aigua en abundància.
Els terrenys que són regats a manta han de ser anivellats però amb un pendent mínim que permeti que l'aigua arribi fins al final de la parcel·la. L'aigua mulla tota la superfície i es va infiltrant per gravetat. Té l'avantatge de permetre dessalinitzar terrenys a base de successives inundacions que fan percolar cap als fons les sals.
L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes, bombada o per gravetat, es fa entrar dins les parcel·les prèviament preparades obrint una comporta. miniatura|esquerra|Hort amb porros i patateres regat per solcs Una variant del reg a manta és el reg per solcs. Aquests es fan manualment o mecànicament i distanciats de manera que per infiltració lateral mullin també tota la superfície. Això obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. És un sistema convenient quan no convé mullar les fulles del conreu. L'eficiència en l'ús d'aigua augmenta respecte al reg a manta, essent aproximadament del 60%.
Aspersió L'aspersió és el sistema de reg pressuritzat. Bàsicament es tracta de fer ploure de forma artificial.
Per regar mitjançant el sistema d'aspersió, s'ha de disposar d'una instal·lació (fixa, mòbil, semimòbil o especial) de canonades que condueixin l'aigua fins als aspersors, dispositiu que s'encarrega de distribuir l'aigua sobre els cultius en forma de pluja. Es necessita molta energia, per la qual cosa s'ha de disposar de grups de bombament o de pressió a la xarxa proporcionada per basses o dipòsits elevats.
Té l'inconvenient que requereix uns mitjans costosos, i una despesa contínua d'energia, però en canvi permet cultivar sense fer solcs profunds i no cal sembrar a les crestes d'aquests, cosa que facilita la mecanització del cultiu.
En casos de molt de fred, el sistema d'aspersió es pot utilitzar per combatre les glaçades. En alguns casos també permeten l'aplicació de productes agroquímics.
Degoteig
miniatura|esquerra|Degoteig en una melonera El degoteig és el sistema de reg pressuritzat amb molt alta eficiència de l'aigua que es va desenvolupar als anys 40 a Anglaterra És un sistema dissenyat per aprofitar al màxim la despesa d'energia i aigua.
Aportació d'aigua al terreny en la zona radicular de les plantes. L'aportació d'aigua s'efectua mitjançant un sistema de petites canonades de molt baix diàmetre les quals tenen petits orificis dels que surt el líquid gota a gota o a molt baix cabal. Les canonades poden formar una extensa xarxa o bé distribuir-se com un sol regador de llarg recorregut.
Aquest mètode redueix el consum d'aigua a l'ordre d'uns pocs litres per hora per cada degoter, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroquímics al cultiu.
És habitual que les instal·lacions disposen les canonades de distribució per sobre del sòl. En el cas particular del reg pressuritzat subterrani és similar al del degoteig, situant les canonades parcialment o totalment soterrades.
El principals components de la instal·lació de degoteig són: Canonades de distribució Vàlvules reguladores de pressió Vàlvules reguladores: manuals, hidràuliques o elèctriques. Fonts d'aigua a pressió Canonada principal
Amb els quals, depenent de la configuració es pot treballar amb una configuració més o menys automatitzada. En el cas de disposar de controlador automàtic aquest pot funcionar de dues maneres: No realimentat: Gràcies a la regulació segons el temps transcorregut i al volum entregat. Realimentat: Gràcies a la informació aportada pels sensors o per les anàlisis del sòl.
Reg per exsudació miniatura|Tub exsudant que rega dos enciams tot just trasplantats El reg mitjançant un tub especial que exsuda aigua es pot considerar un tipus modern de reg per degoteig. El va crear a la dècada de 1980 l'enòleg francès René Petit, com una forma de pal·liar els inconvenients del sistema de degoteig convencional. Petit va idear un tub tèxtil i porós en tot el seu volum (també es pot fer amb un tub de cautxú o d'altres materials) on l'aigua s'aplica al sòl mitjançant petites gotes d'aigua que apareixen al llarg de tot el tub. Té l'avantatge de no necessitar disposar goters en cap lloc del tub i de necessitar una pressió d'aigua molt petita, a partir de 0,1 bar, o sia, un dipòsit situat a un metre d'alt respecte al tub. El tub que exsuda proporciona una quantitat d'aigua uniforme en tota la seva llargada. La calç que pugui tenir l'aigua de reg no l'obtura tan de pressa com sí que ho fa amb els goters.
Subterrani Es basa a regar per sota de la superfície del sòl, pot funcionar amb canonades poroses que es posen prop de les arrels o com una variant del reg gota a gota però enterrat. Estalvia molt aigua perquè se'n perd molt poca per evaporació.
Fertirrigació