miniatura|Motacilla flava La cuereta groga Rev. 20/03/2022 o titeta groga,DCVB titeta de maig https://www.researchgate.net/profile/Xavier_Ferrer/publication/266138388_The_birds_in_the_Minorca_Natural_History_of_the_presbyter_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847_Write_in_catalan_Els_ocells_a_la_historia_natural_de_Menorca_del_prevere_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847/links/545ced310cf295b5615e62ad.pdf?origin=publication_detail de titeta gallina, en llenguatge infantil i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.
Morfologia Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.
Subespècies Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834) Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828) Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758) Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921) Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831) Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878) Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914) Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789) Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925) Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887) Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920) Motacilla flava beema Motacilla flava feldegg Motacilla flava lutea Motacilla flava simillima Motacilla flava taivana
Reproducció Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.
Hàbitat És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina,Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.
Distribució geogràfica Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.
Alimentació Menja insectes petits i de larves, així com erugues.
Costums És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84.
Referències
Enllaços externs
Estudi de la població de cuereta groga al Principat de Catalunya. Identificació i hàbitat d'aquesta espècie. Informació de la població de cuereta groga a Portugal. Fotografies i enregistraments sonors del cant de la cuereta groga. Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie.
Categoria:Motacilla