Andorra la Vella () és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país. Amb una superfície de 30 km² i una població de 23.324 habitants el 2022, és la parròquia més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.022 m d'altitud. Forma una aglomeració urbana d'uns 40.000 habitants amb la població d'Escaldes-Engordany.
La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S'hi produeixen mobles, tabac i conyac.
L'edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des del 1702. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l'absis i el campanar romànics del . Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.
Etimologia
Al llarg dels segles s'han presentat hipòtesis diverses sobre l'origen del nom andorra. Les més recents cerquen una explicació en el substrat lingüístic preromà de la vall, més concretament, el protobasc. A parer de Manuel Anglada, cal relacionar el mot amb l'ibèric ando 'important, superior' (o el basc andi, d'idèntic significat) i el basc iturria 'la font'. Anglada i altres estudiosos vinculen aquesta 'font importat' amb les famoses fonts termals d'Escaldes. Alguns estudis posteriors relacionen el topònim, juntament amb el de l'Andorra aragonesa, amb altres de bascos com ara el llogarret de Nardoze Andurra a Urraulbeiti o sengles fonts anomenades Iturrandur a Cirauqui i Arróniz, tots a Navarra.
El sobrenom la Vella, és a dir, la vila, li fou afegit posteriorment per tal de distingir la vila del conjunt del territori homònim i potser també per a subratllar-ne la capitalitat.
Història
miniatura|esquerra|Les sis parròquies que consten en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. La parròquia d'Andorra és esmentada per primer cop a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839. Un dels seus representants, Sinfré Raimon, va signar a la venda de les possessions andorranes que Ermengol V d'Urgell va fer al bisbe Pere Berenguer, el 1133. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de la signatura dels Pariatges, un acord segons el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania.
Durant l'alta edat mitja, la necessitat d'organitzar-se davant dels poders feudals va obligar els habitants de les parròquies a cercar mecanismes de representació. Les primeres formes de govern comunitari, documentades des de la fi del , van ser les assemblees de tots els caps de casa, que es trobaven als porxos de les esglésies o als cementiris. Al llarg del aquestes assemblees generals van donar pas a la constitució d'òrgans de govern més reduïts, governats per representants electes: prohoms, pròcers, jurats, etc. Els noms actuals de cònsols i consellers es van fixar al llarg del . miniatura|Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei d'Aragó. Fins a la segregació d'Escaldes, s'alternaven en el càrrec de cònsol major els representants dels quarts d'Andorra i del d'Escaldes, un any cadascun. Els quarts són divisions polítiques administratives dins de cada parròquia.
Els comuns decidien sobre aspectes bàsics de la vida econòmica i social de les seves comunitats. Controlaven els recursos naturals, gestionaven els espais de pastura i conreu. Imposaven taxes i tributs. Aprovaven les concessions per a l'explotació de mines de ferro i la instal·lació de fargues, algunes de les quals eren de propietat comunal. Mantenien els ponts i els camins del seu terme. Legislaven a través de les ordinacions i nomenaven els càrrecs i oficis de l'administració comunal: mostassaf i manadors.
Els cònsols en actiu i els de l'any anterior formaven part del Consell de la Terra, l'assemblea de totes les parròquies que es va consolidar el 1419 per concessió del copríncep episcopal Francesc de Tovià i que poc després va ratificar el copríncep comte de Foix. En la pràctica, Andorra funcionava com una federació de parròquies, unides en la defensa d'interessos comuns.
La consideració d'Andorra la Vella —de fet, fins al se’n deia la vila d'Andorra— com a capital de les Valls és un fet tangible des del , quan s'hi estableix la primera seu del Consell de la Terra, en un casal del cap del Carrer. El 1702 el Consell va adquirir a la família Busquets la seva casa pairal, la que seria transformada en Casa de la Vall. La Nova Reforma del 1866 va ampliar el dret a vot a tots els caps de casa. A partir d'aquest moment, el càrrec de cònsol va ser incompatible amb el de conseller general. L'aprovació de la Nova Reforma va donar pas a un període d'inestabilitat i conflictes: la societat andorrana intentava trobar el seu camí per assolir la modernitat política.miniatura|Andorra la Vella al 1920.|esquerraCoincidint amb una incipient industrialització i amb l'obertura a l'exterior, la revolució del 1933 va propiciar la instauració del sufragi general masculí.
El 1978 es va produir la primera i, de moment, única, modificació de l'ancestral estructura parroquial andorrana, quan el quart d'Escaldes-Engordany es va constituir en la setena parròquia, fent que el quart d'Andorra la Vella esdevingués també parròquia.
La creació de la nova parròquia estava emmarcada en el seguit de reformes polítiques que van impulsar els andorrans a partir dels anys setanta, i que va desembocar en el procés que va portar a l'aprovació de la Constitució del 1993. Aquesta constitució va establir al país una democràcia parlamentària amb els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) localitzats a Andorra la Vella. El text reconeix el paper dels comuns i relaciona les seves competències, que el 1993 van ser desplegades en llei.
Andorra la Vella va optar a ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, els vint-i-unens de la història olímpica moderna, que finalment tingueren lloc a Vancouver (Canadà).
Geografia Llista de topònims d'Andorra la Vella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|Vista d'Andorra la Vella. Andorra la Vella és situada a l'ampla vall central, d'origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita. La ciutat, situada a 1.022 metres d'altitud sota la serra d'Enclar (2 316 m), es troba a 11 i a 33 km, respectivament, per carretera, de la frontera amb Catalunya i França.
La muntanya més alta de la parròquia és el Bony de la Pica, de 2.402 msnm. Els voltants d'Andorra la Vella estan coberts d'extensos boscos de muntanya mitjana, influenciada per l'altitud, i l'espècie dominant és el pi roig (pinus sylvestris). A més dels pobles de Santa Coloma d'Andorra, són dins la parròquia l'antic llogaret de la Margineda, les bordes de la Comella i el castell de Sant Vicenç de Montclar. Al nord del nucli antic hi ha els nous barris de les Closes de Guillemó, Sant Andreu, Prada Guillemó i Prada Ramon.
Clima Andorra la Vella té un clima oceànic (cfb, segons la classificació climàtica de Köppen), altament influenciat per la seva altitud de 1.030 msnm. Això vol dir que pot ser extrem, però bastant menys que en altres llocs similars tenint en compte l'altitud. A l'hivern ressalta molt el fred i la neu, i les temperatures sota zero són molt habituals. L'estiu és suau amb màximes que poques vegades superen els 30 graus. La precipitació mitjana anual és de 812,30 mm. Les temperatures baixen per l'alçada en comparació amb les zones baixes.
Demografia La ciutat d'Andorra la Vella forma una aglomeració urbana d'uns 50.000 habitants juntament amb les parròquies d'Escaldes-Engordany a l'est i Sant Julià de Lòria al sud. Aquesta aglomeració s'estén en sentit longitudinal seguint el traçat de la carretera.
Andorra la Vella té 23.324 habitants, segons el cens de 2022. La població està composta per un 37% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 33% d'andorrans, 12% de portuguesos, i 4% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries (14%). La majoria dels habitants són catòlics romans, i l'esperança de vida és de més de 80 anys.
Política i govern Govern central Andorra la Vella és la seu del Govern d'Andorra, i com a capital de l'Estat hi ha presents a la ciutat els següents edificis: L'Edifici administratiu del Govern d'Andorra, seu del Govern del qual depenen el Ministeri de Finances i Funció Pública, Ministeri d'Economia i Territori, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació i Joventut, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, i Ministeri de Cultura. El Consell General d'Andorra, l'òrgan legislatiu i parlament del Govern, que està ubicat al Nou Consell General d'Andorra i a la Casa de la Vall. Des del 2011 les sessions ordinàries tenen lloc a la nova seu, i les sessions tradicionals (sessió constitutiva o la sessió de Sant Tomàs) tenen lloc a la Casa de la Vall.
Govern comunal
Cada quatre anys, els electors d'Andorra la Vella trien dotze consellers, dels quals se n'escullen el cònsol major i el cònsol menor, que ostenten la màxima representació política en el Comú d'Andorra la Vella.
Els resultats de les eleccions comunals del 2019 han configurat l'actual equip de govern, format per una majoria de nou consellers de Demòcrates per Andorra, sent cònsol major des de 2023, David Astrié, després que Conxita Marsol i Riart renunciés al càrrec després de 7 anys.
Llista de cònsols majors Des del 1992 hi ha hagut 7 cònsols majors a Andorra la Vella. Actualment ostenta el títol Sergi González, atès que la coalició Enclar va obtenir 9 escons, davant de 3 de Demòcrates d'Andorra -SDP en les eleccions comunals de desembre de 2023. PeríodeCònsol majorPartit1992-1997Lluís Viu TorresNova Democràcia (ND)1997-2003Conxita Mora JordanaCoalició pel Progrés (CP)2004-2007Francesc Xavier Mora BaronPartit Socialdemòcrata (PS)2008-2015Maria Rosa Ferrer ObiolsPartit Socialdemòcrata (PS) (2008-2012) Independents per Andorra (Cd'I) (2012-2015)2015 Jordi Ramon Minguillon CapdevilaIndependents per Andorra (Cd'I)2016-2023 2023-2024Conxita Marsol i Riart David AstriéDemòcrates per Andorra (DA)2024Sergi González Enclar (Concòrdia - PS)
Atractius turístics miniatura|La Casa de la Vall.|270x270px Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l'esquí, la capital del Principat disposa d'altres atractius turístics com la visita d'esglésies i edificis històrics. La llista següent mostra els atractius turístics més recorreguts de la ciutat: miniatura|L'església de Sant Esteve. Centre Termolúdic Caldea. Balneari termal situat a la parròquia de Escaldes-Engordany. Casa de la Vall. Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, és una casa-forta del que actualment serveix al Consell General des del 1702. Església de Sant Esteve. Església parroquial que conserva l'atri i el campanar romànics del . La resta, són remodelacions fetes amb posterioritat, les més significatives, als anys 1940 a càrrec de l'arquitecte modernista català Josep Puig i Cadafalch. Església de Santa Coloma. Edifici preromànic situat al sud de la parròquia, al nucli de Santa Coloma d'Andorra. Té un campanar circular. Pont de la Margineda. Pont romànic que creua el riu Valira. Situat al nord, a l'antic llogaret de la Margineda -pràcticament limítrof amb la parròquia de Sant Julià de Lòria- es tracta del pont medieval més gran dels que es conserven al Principat.