miniatura|El Senyal Reial, provinent de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV.|240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al ; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya. El títol tingué caràcter sobirà fins a la mort de Carles II i l'arribada del primer Borbó Felip V, reconegut inicialment per les institucions catalanes, però arran dels conflictes interns de la Guerra de Successió i la posterior abolició de les institucions i furs tradicionals catalans convertí el títol de comte de Barcelona en un més dels que ostentarien els monarques espanyols. L'única excepció va ser el comte Joan de Borbó i Battenberg, que no va arribar a regnar mai i que ostentà el títol, tot i ser un títol unit a la figura del rei, fins a la seva mort el 1993, quan ja era rei el seu fill Joan Carles I, el qual va assumir el títol a la mort del seu pare.

Història del títol Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, el qual podia atorgar-lo juntament altres comtats de la marca. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari, sent Guifré el Pilós el primer a transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, confirmant així la independència exercida pels comtats catalans, arribant-se a anomenar ocasionalment com "Príncep de la terra gòtica" (Gothlandia).

miniatura|El Palau Reial Major de Barcelona fou una de les residències principals dels comtes de Barcelona a l'edat mitjana.|228x228px

Amb els anys, mitjançant matrimonis, aliances i la promulgació de lleis uniformitzadores, de mica en mica el comte de Barcelona fou la figura preeminent en el territori de la Gothia, reconegut pels altres comtes. A les corts de 1064, Ramon Berenguer I, empra per primer cop, a l'usatge 65, el nom de Principat de Catalunya, aplicat llavors a la Catalunya Vella. Per tant, comença aquí la tradició de veure el comte de Barcelona com a Príncep de Catalunya i, per tant, a la llarga, esdevingué un sobirà. Es basà precisament en la tradició dels visigots, per bé que no va prendre mai el títol de rei, així com tampoc anomenà lleis als usatges ni va voler governar sense el consell o aprovació de les forces vives del territori; a les corts de Barbastre (1626) de 1192 ja s'esmenten, a més de bisbes i nobles, el tercer estament.

El 1137 Ramon Berenguer IV va acordar esponsals amb Ramir II d'Aragó per tal de casar-se amb la filla d'aquest Peronella. Des d'ençà del regnat d'Alfons II, el comte de Barcelona fou també rei d'Aragó i esdevindria rei de València i Mallorca, entre altres títols ran les seves conquestes. Durant el regnat de Ferran II es produeix la unió dinàstica amb Castella, i els seus descendents ostentaren el títol de comte, llevat del període de la Guerra dels Segadors, que passà als reis de França, després de la simbòlica conversió en república del Principat d'una duració de set dies.

El títol seguí tenint la significació de sobirania fins a la implantació dels decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió Espanyola, de la mà de Felip V, que amb llur abolició dels furs i lleis dels territoris de la Corona d'Aragó, igualà els súbdits d'aquesta als de la Corona de Castella. A partir d'aquest moment, el títol quedà integrat com un més dels títols que ostentaria el rei d'Espanya i fins a l'actualitat, a excepció del període de 1939-1993 ostentat per Joan de Borbó, cap de la dinastia, que tot i renunciar als seus drets a la corona en favor del seu fill Joan Carles I, continuà ostentant el títol de comte de Barcelona fins a la seva mort.

Comtes nomenats Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. A partir de finals del els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.

Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts «honors», per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de «comte», doncs, corresponia a una entitat territorial, «marquès» era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots els de la marca, i «duc» era un títol personal.

Nom Regnat Nota Berà 801-820 Fill de Guillem I de Tolosa Rampó 820-826 Bernat de Septimània 826-832 Primer mandat. Berenguer de Tolosa 832-835 Bernat de Septimània 835-844 Segon mandat. Sunifred I 844-848 Fill de Borrell d'Osona. Guillem de Septimània 848-850 Usurpador. Fill de Bernat de Septimània. Aleran i Isembard 850-852 Odalric 852-858 Humfrid 858-864 Bernat de Gòtia 865-878

Casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó des del Imatge Nom del comte regnatRelació dinàsticaArmes dinàstiquesEscut personal Nota center|120px|Guifré I Guifré I 878-897 Inaugura la dinastia. Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc. center|120px|Guifré II Guifré II, Borrell I o Guifré Borell 897-911 Fill de l'anterior. Darrer comte que presta vassallatge a un rei franc. center|120px|Sunyer I Sunyer I 911-947 Germà de l'anterior. center|120px|Miró Miró I 947-966 Fill de l'anterior. Govern conjunt amb Borrell II. center|120px|Borrell II Borrell II 947-992 Germà de l'anterior. Govern conjunt amb Miró I. No renovà el pacte vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta, i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell. center|120px|Ramon Borrell Ramon Borrell 992-1017 Fill de l'anterior. Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit. center|120px|Ermessenda de Carcassona Ermessenda de Carcassona 992-1021 Esposa de l'anterior. Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021. center|120px|Berenguer Ramon I Berenguer Ramon I 1021-1035 Fill de l'anterior. center|120px|Ermessenda de Carcassona Ermessenda de Carcassona 1035-1039 Mare de l'anterior. Després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del net. center|120px|Ramon Berenguer I Ramon Berenguer I 1039-1076 Net de l'anterior. De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca. center|120px|Almodis de la Marca Almodis de la Marca 1052-1071 Esposa de l'anterior. De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I. center|120px|Ramon Berenguer II Ramon Berenguer II 1076-1082 Fill de l'anterior. Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II. Berenguer Ramon II 1076-1097 Germà de l'anterior. Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern. center|120px|Ramon Berenguer III Ramon Berenguer III 1097-1131 Nebot de l'anterior. Govern amb el seu oncle. center|120px|Ramon Berenguer IV Ramon Berenguer IV 1131-1162 Fill de l'anterior.center|80px|Senyal Reialcenter|80px|Senyal ReialL'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort. center|120px|Alfons I Alfons I 1162-1196 Fill de l'anteriorcenter|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal Reial center|120px|Pere I Pere I1196-1213fill de l'anteriorcenter|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal Reial center|120px|Jaume I Jaume I 1213-1276 fill de l'anteriorcenter|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal ReialJaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca. center|120px|Pere IIPere II1276-1285Fill de l'anterior. center|80px|Senyal Reialcenter|80px|Senyal Reial center|120px|Alfons II Alfons II1285-1291 Fill de l'anterior.center|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal Reial center|120px|Jaume II Jaume II1291-1327 germà de l'anterior center|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal ReialJaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluís I, el títol de rei de Sardenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya va ser l'emperador Carles VI i a partir del tractat de Londres (1718) van ser reis de Sardenya els Savoia.center|120px|Alfons IIIAlfons III1327-1336 Fill de l'anterior.center|80px|Senyal Reialcenter|80px|Senyal Reial center|120px|Pere III Pere III 1336-1387 Fill de l'anterior.center|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal Reial center|120px|Joan I Joan I1387-1396 Fill de l'anterior.center|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal Reial center|120px|Martí I Martí I1396-1410 Germà de l'anterior.center|80px|Senyal Reial center|80px|Senyal ReialL'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

Casa de Trastàmara Entre 1410 i 1412 es produeix un interregne arran de la mort de Martí I i es convoca el Compromís de Casp per tal de resoldre qui seria el sobirà de la Corona d'Aragó, sent escollit Ferran d'Antequera, membre d'una branca menor de la casa de Trastàmara.

Imatge Nom del comte regnatRelació dinàsticaArmes dinàstiquesEscut personal Nota center|120px|Ferran IFerran I1412-1416 Nebot de l'anterior.center|80px|Corona de Castellacenter|80px|Aragó i Sicíliacenter|80px|Senyal Reial center|120px|Alfons IV Alfons IV1416-1458Fill de l'anterior.center|80px|Aragó i Sicíliacenter|80px|Escut personal center|120px|Joan IIJoan II1458-1462 germà de l'anteriorcenter|80px|Aragó i Sicíliacenter|80px|Escut personalcenter|100px|Aragó-Navarra Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.

Comtes durant la Guerra Civil catalana A banda de Joan II, hi va haver una sèrie de disputants al títol durant la guerra civil.

Imatge Nom del comte regnatRelació dinàsticaArmes dinàstiquesEscut personal Nota center|120px|Enric I Enric I1462-1463net de Ferran I, rebesnet de Pere el Cerimoniós, cosí llunyà de Joan II.center|80px|Corona de Castellacenter|80px|Escut d'Enric IV Membre de la dinastia Trastàmara. center|120px|Pere IV Pere IV1463-1466besnet de Pere el Cerimoniós, parent llunyà de Joan II.center|80px|Portugalcenter|80px|Senyal Reial center|120px|Renat I Renat I1466-1472Net de Joan I.center|90px|Ducat d'Anjoucenter|90px|Renat I d'Anjou Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença.

Casa de Trastàmara