popularment conegut com a "Tià" Salellas, fou un advocat i polític català.
Fou un humanista que es va dedicar a defensar els col·lectius socialment més marginats o alternatius, com immigrants, insubmisos o okupes. També fou un cristià defensor de les tesis de la teologia de l'alliberament.
Ideològicament, s'identificava tant amb el pensament anarquista com amb el socialista. Va formar part del sindicalisme llibertari, el catalanisme republicà, la socialdemocràcia i organitzacions alineades amb la Quarta Internacional.
Es va fer advocat perquè «davant la desil·lusió de no poder dur a terme la revolució política del nostre país -volíem fer un país independent i socialista- no em va quedar altre remei que creure que s'havia de transformar el país des de dintre, per tant havíem d'intentar canviar les normes, intentar canviar la revolució: de la revolució de les idees passar a la revolució de les normes […] amb la idea ja clara d'utilitzar el dret a favor de les classes populars i, finalment, les marginades». Pel que fa a la seva ideologia, afirmava ser «de pensament àcrata o anarquista i de formació cristiana», explicant que «la barreja d'aquests dos elements feia que em semblés que havíem de canviar l'Estat, estem parlant dels anys 1966 a 1974. En aquell moment nosaltres ni hi crèiem en el dret, era l'antítesi del nostre plantejament. Quan mor Francisco Franco veiem que s'ha de canviar la història i torno a enganxar amb la mateixa línia, sempre amb la mateixa finalitat d'utilitzar el dret a favor de les classes menys afavorides».A propòsit del títol de l'entrevista «Sebastià Salellas... o Santa Claus», als redactors de la revista Barracosi visiblement els agradava comparar el lletrat amb el Pare Noel. La mateixa revista uns anys més tard (núm. 11, febrer de 1997), en un apartat d'humor on els professors de la facultat de dret eren nominats a un Oscar, Salellas "competia" a la categoria de Millor Actor Secundari, nominat "pel seu paper" a la pel·lícula Vaya Santaclaus! (1994) de John Pasquin.
Físicament, es caracteritzava per la seva llarga barba i per portar sempre un pin del Che Guevara penjat a la solapa.
Se'l recorda per ser un gran defensor dels drets humans i pel seu esperit revolucionari.
Biografia Origen familiar, infància i joventut Els seus avis materns eren masovers d'un castell de Viladamat i els paterns, uns petits propietaris rurals del poble de Darnius, que van perdre tot el que tenien passada la guerra civil.
El pare va combatre amb el bàndol republicà i va passar a ser internat en camps de concentració acabada la guerra civil. Va patir el llarg silenci de la postguerra i, en casar-se, es va mudar a Viladamat.
Sebastià Salellas pertanyia a una família de llenyataires. També, el seu pare va esdevenir regidor de Cultura de l'ajuntament de Viladamat.
Segons els seus pares, en Sebastià va aprendre a llegir abans dels 3 anys amb La Vanguardia «[…] mentre regava el blat de moro, perquè sabia quant trigava l'aigua a arribar a l'altre costat de rega», puntualitzava el seu fill Benet el 2008. Quan van entrar a l'escola als 5 anys només va necessitar aprendre a escriure.
Juntament amb la seva germana gran, va créixer en un ambient molt cristià. La seva mare era catòlica practicant i a l'escola de Viladamat el feien resar pregàries a la Verge Maria. Nens i nenes estaven separats i els feien cantar el Cara al sol.
Amb 14 anys, gràcies al seu lligam amb l'Església, va fer els primers contactes a Girona; va organitzar campaments, colònies d'estiu i sortides d'escoltisme. La seva gran implicació en activitats juvenils el van conduir a ser un dels impulsors del moviment de la fraternitat cristiana de l'Hospitalitat de Lorda, el qual li permetia evadir-se del règim franquista amb sortides de cap de setmana a França.
Va ser també a partir dels 14 anys que es va posar a treballar cada estiu, degut a la situació econòmicament crítica de la seva família però també perquè volia guanyar independència. Treballava en la sega al camp, d'ajudant de cuiner i, sobretot, de transportista de ramats de xais, feina que li va permetre conèixer bé la muntanya del Ripollès i la Cerdanya.
Els anys 1960 va començar a participar en reunions clandestines, les quals sovint tenien lloc a l'església de la rectoria de L'Escala. A través d'aquest grup va entrar en contacte amb un col·lectiu anarquista de Figueres anomenat Joventut Indirekta Llibertària, en el qual va conèixer en Josep Tero, en Francesc Tubau o en Miquel-Dícac Piñero. El grup, influït per la lluita armada i ideològicament pròxim al MIL, pretenia desestabilitzar el règim franquista mitjançant atacs contra el turisme a la costa Brava. El 1969 el grup es va dissoldre arran de les detencions d'alguns membres, acusats de pretendre col·locar un artefacte explosiu en una discoteca de Platja d'Aro.
L'any 1965 es va mudar a Girona, ciutat on passaria la major part de la seva vida.
El 1970 se'n va anar a Melilla a fer el servei militar. Tornant, a Girona ja es va guanyar el sobrenom de "el pare", degut a la seva actitud protectora i perquè, aleshores, ja s'havia deixat la barba que mai més l'abandonaria.
A propòsit de la seva popular barba, en una entrevista el 1994 comentava que «[…] té un antecedent anarquista, socialista i republicà. Tots l'han utilitzada com un element de rebel·lió enfront de la societat, que sempre s'ha "afaitat". Per tant, jo sempre dic, en conya, que el dia que vingui la República, m'afaitaré». I avançant-se a la previsible següent pregunta, afegia sobre el seu pin «I el Che perquè el seu plantejament era la revolució per l'home nou, i jo continuo volent ser un revolucionari per l'home nou».
El pis número 27 del carrer Muntanya en el qual, entre d'altres, hi vivia Antoni Puigverd, era el centre neuràlgic d'un grup d'agitació política i cultural a Girona. Allà va conèixer i mantenir contacte amb Jaume Curbet, Joan Carbó, Manel Serra, Jordi Nadal, Quimi Masseguer, Anna Birulés, Xavier Corominas, Salomó Marquès, Montse Terrades, Montse Hosta, Lluïsa Carbó, Guillem Terribas, Josep Sala, Josep Tero, Montse Ten o Irene Rigau, entre d'altres.
A mitjans dels anys 1970 es va afiliar a la CNT, la qual va acabar abandonant per unir-se a ERC.
El 1979 es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, a la qual hi havia accedit superant les proves per a majors de 25 anys.
Trajectòria professional miniatura|Icona de Che Guevara, amb la qual s'identificava molt Sebastià Salellas
El 1977 va començar a treballar d'advocat al bufet del lletrat Pere Ribas, en el qual hi va restar cinc anys, fins que el 1982 va obrir el seu propi despatx.Salellas i Associats S.L, Plaça Marquès de Camps, 9 - 17001, Girona. Es va especialitzar en dret civil, penal, laboral, administratiu i matrimonial.
A la dècada dels 1980 va ser regidor de l'ajuntament de Girona durant els primers anys de Joaquim Nadal com a alcalde però aviat va abandonar el seu càrrec al consistori. El 1989 va ingressar al corrent Esquerra Socialista degut a desavinences amb la línia oficial del PSC, contrària a la creació d'un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Fou el primer distanciament amb el PSC, partit que va acabar abandonant.
Era membre dels col·legis d'advocats de Girona, Barcelona i Figueres, va formar part de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates i des del 1979 escrivia regularment tribunes pel diari El Punt de Girona, del qual n'era membre del consell editorial.
El 1981, va esdevenir membre del jurat del premi Just Casero de narrativa curta de Girona, recent creat en homenatge al seu difunt amic.El Premi Just Casero és un premi literari creat el 1981, any en què la Llibreria 22 de Girona va convocar-lo en memòria del periodista fundador del diari El Punt, mort feia poc. Des d'aleshores, el premi s'ha entregat cada any per les Fires de Sant Narcís de Girona, el 29 d'octubre. (www.premiscasero.net)
A partir de finals dels anys 1980, en ple apogeu del moviment insubmís, va assessorar jurídicament a col·lectius antimilitaristes com Mili-kk o el M.O.C (Moviment d'Objecció de Consciència) i va participar activament a les reunions i manifestacions de l'Assemblea Antimilitarista de Girona.
El 1986 es va incorporar com a professor de l'Àrea Específica de Dret a l'Escola d'Adults de Salt. També va ser professor de l'Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de Girona i, a partir del 1991, va esdevenir professor associat de la Universitat de Girona, on va donar classes de Dret Penal a la facultat de dret fins al 2001.
El 1990, per la seva ferma implicació i compromís amb l'ajuda dels immigrants procedents d'Àfrica durant la dècada dels 1980, Salellas va ser nomenat cònsol de Senegàmbia a Girona.
A partir dels anys 1990 es va fer conegut a nivell estatal per haver assumit la defensa dels encausats durant l'onada de repressió i detencions practicades amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, coneguda popularment com a operació Garzón. Més tard, ampliaria la seva popularitat amb la participació en el mediàtic cas del segrest de la farmacèutica d'Olot.
Al llarg de la seva intensa carrera com advocat, va defensar als col·lectius més desafavorits i a moviments socials de tota classe, incloent independentistes, okupes, antitaurinsEl 25 d'agost de 2001 Sílvia Barroso, del diari El Punt, escrivia: «Nou entitats de Girona, agrupades en la Plataforma Antifeixista, es manifestaran demà davant de la plaça de toros per protestar pel resultat de la concentració antitaurina de fa un any, que va acabar amb sis detinguts cinc antitaurins i un dels ultradretans que s'hi van enfrontar i diversos ferits. La protesta, convocada a les cinc de la tarda, tindrà un doble vessant: partint de l'oposició a les curses de toros "un espectacle sàdic del paquet turístic paella-toros-sevillanes inventat pel franquisme", els convocants volen fer prevaldre l'aspecte antifeixista de la concentració. "Tenim dret a expressar-nos sense ser agredits per grups feixistes o per la policia", puntualitzen. De fet, la manifestació del 27 d'agost de l'any passat ja era una resposta als fets de la setmana anterior, en què una primera concentració antitaurina va trobar-se amb una contramanifestació d'ultradretans. El 27 d'agost, la protesta va acabar amb disturbis i els fets encara estan pendents de judici. També estan encallades les denúncies dels manifestants per les càrregues dels Mossos d'Esquadra, que van ferir greument dos joves». La defensa dels encausats antitaurins va ser assumida per Sebastià Salellas. o anarquistes, i tenia el costum de desplaçar-se a les presons de l'Estat per cuidar-se personalment dels seus clients empresonats.
Sempre va compaginar la seva activitat professional participant en debats, taules rodones i xerrades organitzades per la societat civil de la província. L'Ateneu Llibertari de Figueres, La Maret de Salt, el Casal Popular de Banyoles o el Centre Social Ocupat la Proa de Girona són només alguns exemples de col·lectius que van comptar amb el seu suport. Així mateix, també va assessorar jurídicament el Grup de Recerca i Atenció a les Minories Ètniques i Culturals, els Joves Llibertaris de Figueres, la Unió de Pagesos, l'Associació de Pares d'Instituts d'Ensenyament Secundari, l'Associació Ciutadana d'Afectats per la Sida de Girona, el col·lectiu Maulets, etc.
També a Cuba, país on li agradava viatjar sovint, va ser ponent convidat als Congressos Internacionals sobre Ciències Penals a l'Havana.