Banyuls de la Marenda, (, oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella. La dita parla de l'any del banyulenc [=any de desgràcies].
Etimologia Com que és un nom compost, cal explicar separadament els seus dos principals elements. Joan CorominesCoromines, 1994. explica que Banyuls prové de la forma Balneolis, emparentada etimològicament amb Banyoles i el mot comú bany. Aquest topònim es deu a la proximitat del poble amb els estanys que antigament hi havia en aquest indret. Marenda, perquè és en una zona on antigament abundaven els aiguamolls costaners: marenda és un terme equivalent a maresme.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Banyuls de la Marenda en el Rosselló Localització i característiques generals del terme És una vila turística que compta amb un terme comunal de 424.300 hectàrees d'extensió, situadaEl terme de Banyuls de la Marenda en els ortofotomapes de l'IGNBanyuls de la Marenda a les cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la Costa Vermella. Tradicionalment ha estat un poble agrícola (cal destacar la viticultura, s'hi fa una mena de vi dolç moscat específic, dit Banyuls) i mariner, actualment el turisme ha substituït la pesca. Sembla que fins temps relativament recents el contraban va tenir un pes important a l'economia de Banyuls.
Fins al 1888 fou el terme comunal de l'extrem sud-est de l'estat francès; des d'aquella època ho és el nou terme de Cervera de la Marenda, segregat aquell any del de Banyuls de la Marenda.
Aquest terme comunal està constituït per una sèrie de valls de torrents que baixen de l'extrem oriental i nord-oriental de la Serra de l'Albera cap a la mar Mediterrània a través de la Ribera de Vallàuria, amb tots els seus afluents, que desemboca en la mar en el mateix poble de Banyuls de la Marenda, .
Encerclen aquest conjunt de valls un conjunt de muntanyes que van des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins als 980 m a la Serra de l'Albera, a l'extrem occidental del terme, en el punt on es troben les comunes de Banyuls de la Marenda i d'Argelers amb el municipi alt-empordanès de Rabós, en el vessant sud del Pic de Sallfort a i a l'est del Serrat de Castell Serradillo. Des d'aquest punt, tot el límit sud-occidental del terme banyulenc discorre per la carena axial de la Serra de l'Albera: Coll de les Eres, a 535,1 m alt, Pic de l'Estella, de 693, Coll d'en Barret, a 478,7, Puig de Barret, de 488,6, Coll del Pastor Mort i Coll de Banyuls, a 356, Coll dels Sabencs, a 378,2, Coll del Llop, a 519,2, Puig de la Calma, de 717, Puig del Torn, de 663,9, Coll del Torn, a 641,3, Puig d'en Jordà, de 754,2, Puig de les Barbes del Boc, de 729, Puig de Taravaus, de 699,4, Coll de Rumpissar, a 682,3, i el Castell de Querroig, a 670, on es troben les comunes rosselloneses de Banyuls de la Marenda i de Cervera de la Marenda amb el municipi alt-empordanès de Portbou.
El límit sud-est del terme, termenal amb Cervera de la Marenda, davalla cap al nord, i després cap al nord-est, per una carena o contrafort septentrional de la Serra de l'Albera que s'adreça al Coll de les Portes, a 483,9 m alt, on hi ha el dolmen que duu aquest nom, al Coll del Llipoter, a 483,9, el Coll de Cervera, a 411,5, i el Puig Joan, de 454,7, on el termenal gira cap al sud-est, el Coll del Pinyer, a 384,2 fins que arriba a nivell de mar a la Platja de Perafita, a nivell de mar, on comença cap al nord el termenal de llevant del terme, que és la costa mateixa fins al sud del Cap d'Ullastrell, als Remolins d'en Pistolina.
El termenal nord de Banyuls de la Marenda arrenca del lloc acabat d'esmentar, a nivell de mar, per a enfilar-se cap a ponent fins al Puig de les Elmes, de 124,9 m alt, que és el punt més septentrional del terme. Tot seguit, continua cap al sud-oest fins al Coll de Pere Carnera, on actualment hi ha un giratori de la carretera D914, a 75,8, i, sempre cap al sud-oest, arriba al Puig de les Redoleres, de 129,3, on el termenal gira cap al nord-oest per tal de fer la volta pel nord al Mas Ventós. Tot seguit continua cap al sud-oest per una línia arbitrària molt trencada fins al Puig Girau, de 282,1 m alt, i al Coll de Llagastera, a 255,4, on arriba al final de la zona més plana d'aquest termenal. Tot seguit puja al Puig dels Gascons, de 356,9, on el termenal gira quasi 90° cap al nord-oest i s'adreça al Coll dels Gascons, a 385,5, travessant les restes de la Bateria Nord dels Gascons, a 397,1. Girant cada cop més cap al nord, arriba a la Bateria 500, a 497,5, i, altre cop cap al nord-oest s'adreça directe al Pic de Tallaferro, o de Madaloc, de 642 m alt, on es troben els termes comunals de Banyuls de la Marenda, Cotlliure i Portvendres.
El límit occidental del terme, de primer termenal amb Cotlliure, discorre de nord a sud des del Pic de Tallaferro, acabat d'esmentar, on hi ha el Balcó de Madaloc; passa pel Coll de Formigó, a 489,2 m alt, i arriba al Coll de Vallàuria, a 416,6, on troba el triterme entre Cotlliure, Banyuls de la Marenda i Argelers. Ja marcant el límit entre els dos darrers termes, el termenal s'adreça al sud-oest, seguint la carena d'aquest contrafort nord-est de la Serra de l'Albera, passa pel Serrat de Castell Serradillo, al voltant de 750 m alt, i arriba al vessant meridional del Pic de Sallfort, punt més enlairat del terme de Banyuls de la Marenda, a 978 m alt.
El terme, molt abrupte, ha sofert greus incendis forestals cada cinc o deu anys (1972, 1978, 1984...). És per això que el terme sencer està molt mancat de vegetació, llevat del Bosc comunal de Banyuls, o d'en Jordà, de gran valor natural per les seves rouredes.
Termes municipals limítrofs:
El poble miniatura|Detall del sector més antic del poble Banyuls de la Marenda nasqué com un poble sense nucli agrupat, fora de la seva església parroquial de Sant Joan Evangelista, també anomenada Sant Joan d'Amunt, en el petit nucli actualment denominat la Rectoria. Se situaLa Rectoria en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest del centre del poble actual, al capdavall de la vall de la Ribera de Vallàuria, a l'esquerra d'aquest curs d'aigua.
El poble actual s'organitzà a partir del vell Port de la Ferreria, o de Banyuls, al nord-oestEl poble actual de Banyuls de la Marenda en els ortofotomapes de l'IGN de la Rectoria i de la desembocadura de la Ribera de Vallàuria. Al seu voltant es va anar formant el poble, a partir dels barris primigenis de les Casetes, Matifoc, o el Camp de Mart, la Passejada, el Pla de Banyuls, la Rectoria, o Sant Joan d'Amunt, antigament la Ribera, Sant Joan, o Sant Joan de la Bassa i el Voramar. Més endavant una segona fase de creixement es feu amb els barris de la Bassa, Cap d'Ona, els Culers, el Coll d'en Quirc, les Elmes, l'Era d'en Batlles, el Forn Teuler, les Penyes Blanques i el Puig del Mas. En el barri de Sant Joan de la Bassa es trobava la vella església parroquial de Santa Maria, desapareguda vers 1950, que fou substituïda per la nova església de Santa Maria. En el mateix barri hi ha també la capella de Sant Joan de la Bassa, actualment convertida en un habitatge particular.
A les zones modernes del poble es troben alguns dels edificis destacats de la vida econòmica, social i cultural del poble. Així, a l'oest hi ha la Cava Cooperativa dels Vinyaters de Banyuls, el Cementiri Nou, molt a prop del vell, i la Gara; al sud-est del nucli urbà es troba l'Aquàrium i el Laboratori Aragó; al nord, el Sanà, Centre Heliomarí de Protecció Infantil. També hi ha en els entorns el Càmping de la Pineda i el del Stade.
El nucli vell de Banyuls de la Marenda ha crescut, encara, a travésL'actual trama urbanística de Banyuls de la Marenda, en els ortofotomapes de l'IGN de les urbanitzacions, com Miramar, el Pardal, la Roda, la Solana i d'altres. miniatura|1000px|centre|Vista panoràmica de Banyuls de la Marenda
El Puig del Mas El veïnat del Puig del Mas és a prop al sud del barri de la Rectoria, a la dreta de la Ribera de Vallàuria, al sud-est del poble de Banyuls de la Marenda. És l'origen del poble de Banyuls de la Marenda: en aquest lloc hi havia la mota defensiva del port de Banyuls, que fins al exercia de centre neuràlgic del poble. Fou a partir d'aquesta data que es començà a desenvolupar el poble ran de mar.
La Vila d'Amunt El veïnat de la Vila d'Amunt, citat el 1246 com a Vilar Superioris, és aigües amunt de la Ribera de Vallàuria, a la dreta del curs d'aigua, al sud del barri de la Rectoria. Conté les restes de l'església de Sant Joan d'Amunt.
Mas Atxer L'antic Mas Atxer ha estat un dels pols de creixement de població de Banyuls de la Marenda; ha esdevingut un modern veïnat, a l'estil de les modernes urbanitzacions tan habituals al Rosselló. Està situat a la dreta del Rec de les Abelles, a migdia de la Vila d'Amunt, al sud-oest del poble banyulenc.
Vallàuria Al nord-oest de la Vila d'Amunt aigües amunt de la Ribera de Vallàuria hi ha l'antic lloc de Vallàuria, actualment reduït a una sola masia, d'aquest nom. Havia tingut l'església de Santa Maria de Vallàuria, de la qual no semblen restar vestigis aparents.
Les Abelles miniatura|Les Abelles, Santa Maria L'antic lloc de les Abelles, citat des del , reduït avui dia a poc més d'un mas i l'església de Santa Maria de les Abelles convertida en corral, és encaixat en una vall estreta entre les muntanyes.
La Saleta La Mare de Déu de la Saleta és un santuari situatLa Mare de Déu de la Saleta en els ortofotomapes de l'IGN a l'oest-sud-oest de Banyuls de la Marenda, a poc més d'un quilòmetre i mig en línia recta del poble, a la zona del Pardal, a prop i al nord-est del Coll d'Ullastre. S'hi accedeix, però, des del costat de ponent, des de la carretera D-86.
Perafita El petit veïnat de Perafita, compartit amb Cervera de la Marenda, se situa al límit d'aquests dos termes. Les cases situades al nord del Rec de la Torrassa pertanyen a Banyuls de la Marenda.
Fortificacions Encara que molt menys que Cotlliure i Portvendres, l'abrupta geografia de Banyuls de la Marenda fou objecte, al llarg de tota la història, de l'edificació d'obres militars defensives, la major part encara visibles avui dia.
D'una banda, es troben les d'origen medieval (alguna de les quals pot tenir fins i tot origen romà), esmentades a l'apartat següent, dedicat als castells i a les torres banyulenques. De l'altra, hi ha les edificacions d'època moderna i contemporània, com les descrites a continuació:
La Bateria Nord dels Gascons és molt a prop a migdia del Coll dels Gascons. Queda al sud-est de la Bateria dels 500, que és en terme de Portvendres, i al nord-oest de la Bateria Sud dels Gascons. Actualment només queden vestigis dels emplaçaments de l'artilleria que donà nom, bateria, al lloc.
La Bateria Sud dels Gascons és a migdia del Coll dels Gascons. Queda al sud-est de la Bateria Nord dels Gascons, al sud-oest del Puig dels Gascons. Actualment només queden vestigis dels emplaçaments de l'artilleria que donà nom, bateria, al lloc.
En el terme banyulenc hi ha constància de, almenys, dos castells desapareguts, o dels quals queden restes molt escadusseres. Es tracta del Castell Serradillo i del Castell de Vall Auger.
A Banyuls de la Marenda es troben diverses torres, de diferents èpoques: la Torre de Troc Pinell, la Torre de Tallalauca, la Torre de Castell Serradillo, la Torre d'en Reig, la Torre d'en Sagols, al Puig del Mas, i la Torre de Querroig, l'única parcialment conservada. A més hi ha una torre contra incendis enlairada a prop del Coll de Cervera. A l'antic Puig d'Espills, denominat Puig de les Forques actualment, almenys des del vessant empordanès, es troben les restes d'una construcció i al Puig Sec, a ponent del terme, hi ha les restes d'una fortificació medieval, damunt de la qual se'n bastí una altra en època moderna.
L'Observatori Oceanològic Laboratori Aragó