L'Everest és la muntanya més alta de la Terra, amb el cim culminant situat a una altitud de 8.848,86 m. sobre el nivell del mar (msnm) a la serralada de l'Himàlaia. Depassa de 237 m. l'altitud del K2 (8.611 m) al karakoram i de 262 m. el Kangchenjunga (8.586 m) a l'Himàlaia. L'Everest és al Mahalangur Himal, part de l'Himàlaia que fa frontera entre el Nepal, al sud i el Tibet, al nord, dins del sector de Khumbu (vessant nepalès), on també hi destaquen els cims del Lhotse (8.516 m) i Nuptse (7.855 m).
A Nepal (en nepalès) la muntanya s'anomena Sagarmatha (सगरमाथा, el front del cel), El nom tibetà és Chomolungma o Qomolangma (la mare (o deessa) de l'univers). El nom xinès 珠穆朗玛峰 en transcripció pinyin, és Zhūmùlǎngmǎ Fēng, que deriva del nom tibetà. El nom de la muntanya "Mount Everest", va ser proposat per Sir Andrew Waugh, agrimensor general britànic de l'Índia, en honor al seu predecessor Sir George Everest i va ser acceptat per la Royal Geographical Society el 1865.
L'Everest va ser correctament identificat sobre el terreny pel capità i geòmetre Henry Wood l'any 1904, durant una expedició militar, fotografiant la muntanya des de les dues vessants a una distància de 160 km. miniatura|Everest, en 3D
Toponímia Cap a l'any 800, apercebut a distància des del Tibet, la muntanya era anomenada Jo-mo Glung Ma i els monjos del monestir de Rongbuk l'anomenaven Jo-mo Gla-mahi Gangri i Gans-Ri Glan-Ma.
El 1733, el cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d'Anville hi feu constar al seu mapa Choumour Langma a partir d'un altre mapa de Jean-Baptiste du Halde, on hi figurava Txoumour Lancma i posteriorment revisat de l'ideograma xinès: Jumu Langma Alin.
El 1862 Hermann von Schlagintweit divisà el cim des d'una muntanya pròxima a Katmandú i l'anomenà Gaurisankar, tot i que a l'àrea geogràfica el grup de muntanyes a la regió de Darjeeling s'anomenava Devadhunga o Deodungha d'acord amb els registres anglesos de Brian Hodgson de mitjan , significant "muntanya sagrada". Tot i que el nom Gaurisankar va estar vigent uns anys, no va ser mai acceptat per la Missió Cartogràfica de L'India.
El 1865, el britànic Andrew Waugh, topògraf general britànic a l'Índia, li va donar el primer nom en anglès a la muntanya. Anteriorment es denominava com el "pic gamma", "pic b", "pic afilat h" o "pic XV". En aquella època, tant el Nepal com el Tibet es mantenien tancats als viatgers estrangers. Respecte al nom de la muntanya, Andrew Waugh va escriure:
Waugh va decidir que el nom de la muntanya fos el del seu predecessor, George Everest. Curiosament, la pronunciació actual d'Everest difereix de la pronunciació original del cognom de Sir George Everest.
Entre 1885 i 1921 apareixen altres noms, però és el 1921 que hi ha una aproximació més exacta al nom tibetà feta per Charles Howard-Bury que escrigué Chha-Mo-Lung Ma.
El 1975 es defineixen el nom xinès Qomolangma Feng i el 1990 el nepalès Sagarmatha. Respecte del nom nepalès, a principis dels anys 1960, el govern del Nepal es va adonar que l'Everest no tenia un nom nepalès. La muntanya no era coneguda ni tenia nom al Nepal, és a dir, a la vall de Katmandú i les àrees del voltant. Aleshores van cercar-li un nom. El nom tibetà/xerpa no era acceptable, ja que anava en contra de la política de nepalització del país, de manera que se'n va inventar un de nou, Sagarmatha (सगरमाथा), creat pe r Baburam Acharya.
El 2002, el diari xinès Diari del Poble va publicar un article pronunciant-se en contra de l'ús constant del nom anglès a Occident, insistint que s'hauria d'utilitzar el nom tibetà. El diari argumentava que el nom xinès (realment un nom tibetà) és anterior a l'anglès, ja que el nom "Qomolangma" es troba escrit en mapes xinesos amb una antiguitat de 280 anys.
Geologia Les roques del cim de l'Everest, són calcàries ordovicianes (sedimentàries). Van ser dipositades en un mar càlid i poc profund ara fa uns 450 milions d'anys. Les roques contenen fòssils d'animals marins (braquiòpodes, conodonts i crinoïdeus) que vivien en aquells hàbitats tropicals durant l'anomenat Gran Esdeveniment de Biodiversificació de l'Ordovicià (GOBE). Les roques dipositades dins l'antic oceà de Tetis, es van enlairar fins a la seva posició actual durant l'orogènesi alpina, quan en aquella àrea geogràfica de la Terra la placa de l'Índic va xocar i subduir sota el continent asiàtic (placa eurasiàtica), fa uns 55 milions d'anys, formant-se la serralada de l'Himàlaia.
Sobre l'altitud L'indi Radhanath Sikdar, matemàtic i topògraf de Bengala, va ser el primer a identificar el pic com la muntanya més alta de la Terra, el 1852, utilitzant càlculs trigonomètrics basats en les mesures realitzades del "Pic XV" (com se'l coneixia fins aquell moment) i realitzades amb teodolits des d'uns 150 km de distància, a l'Índia. Aquestes mesures no es van poder fer més pròximes per la impossibilitat d'entrar al Nepal. Es va descobrir que el "Pic XV" tenia exactament 29.000 peus (8.839 msnm), tot i que es va anunciar el descobriment amb una xifra de 29.002 (8.840 msnm). L'augment arbitrari de 2 peus es va fer perquè no fes la impressió que un nombre tan exacte podria ser una estimació.
Més recentment, s'han realitzat nous càlculs de la seva altitud que donen com a resultat 8.848 msnm (29.029 peus), encara que hi ha alguna variació en les mesures. Després de l'Everest, la muntanya més alta és el K2, amb 8.611 msnm (28.251 peus).
L'altitud de 8.848 va ser determinada en un estudi indi de 1955, realitzat acostant-se més a la muntanya i utilitzant igualment teodolits. Aquesta altitud va ser reafirmada posteriorment, el 1975, per una mesura xinesa. En ambdós casos es va mesurar el cim de neu i no de roca. El maig del 1999, una expedició estatunidenca dirigida per Bradford Washburn, va col·locar un GPS a la roca del cim. El dispositiu va mesurar una altitud de 8.850 msnm per a la roca i 1 m per a la capa de neu i gel, tot i que el Nepal no l'ha reconeguda oficialment.
El 22 de maig de 2005, l'equip de "Expedició a l'Everest" de la República Popular de la Xina va ascendir al cim de la muntanya. Després de diversos mesos de complexes mesures i càlculs, el dia 9 d'octubre de 2005, un equip de científics xinesos de l'Oficina Estatal de Cartografia i Topografia va fer conèixer el resultat dels darrers estudis de mesurament efectuats amb l'objectiu de conèixer l'altitud exacta del cim més alt del món. Segons aquest equip, l'Everest mesura 8.844,43 m ± 0,21 m. sobre el nivell del mar i van declarar que era la mesura més precisa realitzada fins al moment. Això és 3,7 metres menys del que es creia fins llavors. Les darreres mesures les havien efectuat, també els xinesos, l'any 1975, i havien establert que el cim es trobava a 8.848,13 m. L'estudi revelava, també, que al cim hi ha una capa de neu i gel de 3,5 metres de gruix, i no de 90 cm com es creia. En qualsevol cas, la forma geoide de la Terra aporta dubtes sobre la precisió mostrada per les mesures del 1999 i del 2005, i sobre la utilitat de determinar l'altitud amb una precisió molt alta.
esquerra|miniatura|L'Everest vist des de l'espai. Un mapa fotogramètric detallat (a escala 1:50.000) de la regió de Khumbu, incloent-hi la part sud de l'Everest, va ser fet per Erwin Schneider com a part de l'expedició internacional a l'Himalaia realitzada el 1955, en la qual també es va dur a terme un intent infructuós d'escalar el Lhotse. Un mapa topogràfic encara més detallat de l'àrea de l'Everest es va fer a finals dels anys 80, sota la direcció de Bradford Washburn, utilitzant fotografies aèries.
L'Everest encara s'està elevant avui dia, i va movent-se cap al nord-est, motivat per la tectònica de plaques de la zona del sud de l'Àsia. Dues fonts, suggereixen que la velocitat de moviment és de 4 mm. a l'any d'elevació (taxa d'emersió), i entre 3 i 6 mm. cap al nord-est. S'ha suggerit fins i tot una disminució de la seva altitud.
L'Everest és la muntanya que té el cim a més altitud sobre el nivell del mar, però hi ha dues altres muntanyes que són candidates alternatives al títol de "Muntanya més alta de la Terra": el Mauna Kea, a Hawaii, és la més alta si es mesura des de la seva base, ja que s'alça 10.203 m sobre la base, al sòl oceànic, però només arriba als 4.205 msnm.
El punt més baix de l'oceà és més profund que l'altitud de l'Everest: el punt "Challenger Deep", que es troba a la Fossa de les Marianes, és tan profund que si se situés l'Everest al seu fons li faltarien més de 2 km. per arribar a la superfície.
L'any 2020 una nova mesura de 8.848,86 m va ser establerta i reconeguda per la Xina i el Nepal.
Història miniatura|L'Everest vist des del Monestir de Rongbuk. Exploració 1852 El cim XV (8.840 m) podria ser el més alt de la Terra. 1865 El cim XV és batejat Everest en honor de Sir George Everest. 1921 De juny a setembre, primera expedició britànica, dirigida per Charles Howard-Bury i que incloïa a George Mallory entre els membres. Van reconèixer els vessants nord, nord-oest i est i van veure factible una ruta pel coll nord i l'aresta nord.
Primeres expedicions El primer intent d'ascensió es va dur a terme entre l'abril i el juny del 1922, en el marc d'una segona expedició britànica, encapçalada per Charles Granville Bruce, i arriben a fins als 8.320m.
Dos anys després, el 1924, una tercera expedició britànica encapçalada per Edward Norton torna a intentar l'ascensió al cim. Tenien previst l'atac al cim per a mitjan maig, però una forta tempesta els endarrereix fins a primers de juny. Un primer intent fou realitzat per Howard Somerwell (es retirà per mal d'altura) i Norton que arribà fins als 8.570 metres. El 8 de juny George Mallory i Andrew Irvine feren un altre atac per la Via del Coll Nord, però desapareixen prop del cim. Durant molts anys s'ha especulat amb la possibilitat que haguessin fet el cim. El 1999, l'"Expedició d'Investigació sobre Mallory i Irvine" va trobar el cos de Mallory al punt esperat prop de l'antic camp base xinès. A partir d'aquest moment, va sorgir la controvèrsia al món de l'alpinisme sobre si els dos muntanyencs havien pogut arribar al cim en aquella ascensió, 29 anys abans que l'escalessin Hillary i Tenzing el 1953.
Mallory havia pronunciat una sèrie de conferències als Estats Units un any abans, el 1923. Va ser llavors quan, després de la pregunta d'un periodista de Nova York del perquè escalar l'Everest, (pregunta que havia sentit milers de vegades) va respondre: "Perquè és allí".Mallory i Irvine: El capítol final
El 1933, l'expedició britànica dirigida per Hugh Ruttledge va tornar a ascendir el cim, i arribaren a 8.570m. I el mateix any, Lady Houston, una milionària britànica exballarina, va patrocinar el Vol Houston de l'Everest de 1933, pel qual una formació d'avions dirigida per Douglas Douglas-Hamilton, catorzè Duc de Hamilton i Marquès de Clydesdale, va volar per sobre el cim en un esforç de desplegar la Bandera del Regne Unit sobre el cim.
Les primeres expedicions van ascendir la muntanya des del Tibet per la cara nord, accés que va ser tallat a les expedicions occidentals el 1950 després que la República Popular de la Xina reafirmés el seu control sobre el territori tibetà. De totes maneres, un grup d'escaladors guiats per Hill Tilman va realitzar una expedició exploratòria a través del Nepal per la ruta que avui és la ruta habitual des del sud.
Primera ascensió A l'octubre de 1950 els xinesos envaeixen el Tibet, cosa que talla l'accés al vessant nord de la muntanya durant més de 30 anys. Això fa que calgui cercar noves rutes. Aprofitant que aquell mateix any el Nepal havia obert les seves fronteres a expedicions estrangeres es comença a estudiar la cara sud. El 1951 una expedició britànica encapçalada per Eric Shipton veu com aquesta ruta és possible i prepara un intent per a l'any següent, però el Nepal no els dona permís, perquè aquest ja havia estat donat a una expedició suïssa. Els suïssos arribaren fins a 8.600 metres.