Lordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes. És un cereal de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu (566.000 km²). No s'ha de confondre amb la civada, malgrat que en algunes contrades valencianes de lordi se'n digui civada, probablement per influència del castellà.
Biologia miniatura|esquerra|Il·lustració Hordeum vulgare extreta del llibre Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz de 1885. miniatura|esquerra|L'ordi, com altres poàcies goixa, és a dir emet nous brots que faran més espigues L'ordi és una planta poàcia. És una espècie diploide autopol·linitzadora dotada de catorze cromosomes. L'avantpassat silvestre de l'ordi domesticat, Hordeum vulgare ssp. spontaneum, és abundant en herbassars i boscos arreu del Creixent Fèrtil, i és abundant en hàbitats pertorbats, els costats de les carreteres i camins i els horts. Fora d'aquesta regió, l'ordi silvestre és més rar i sol trobar-se en hàbitats pertorbats.
L'arrel de la planta d'ordi és fasciculada i s'hi poden identificar arrels primàries i secundàries. Les arrels primàries es formen pel creixement de la radícula i desapareixen en la tija. L'arrel assoleix poca profunditat en comparació amb altres cereals. S'estima que el 60% del pes d'aquesta es troba en els primers 25 centímetres sota terra i que les arrels no solen sobrepassar els 120 cm de profunditat.(en castellà) el cultivo de la cebada - infoagro.com
La tija de l'ordi és una canya buida que presenta de set a vuit entrenusos, separats pels respectius nusos. Els entrenusos són més llargs a mesura que la tija creix des de la regió basal. El nombre de tiges de cada planta és variable i cadascuna acaba en una espiga.
Les fulles estan formades per la beina basal i la làmina, les quals estan unides per la lígula i presenten dues prolongacions membranoses anomenades aurícules. Les fulles es troben inserides als nusos de la tija per un collaret o pulvinus, que és un bony a la base de la fulla.
L'espiga és la inflorescència de la planta, es considera una prolongació de la tija, és similar a la de les altres plantes gramínies i presenta reducció del periant. La funció protectora l'exerceixen les glumel·les i les pàlees.
La llavor d'ordi és de forma afusada, més gruixuda en el centre i va aprimant-se cap als extrems. La closca de l'ordi (en els tipus vestits), protegeix el gra contra els depredadors i és d'utilitat en els processos de maltatge i cerveseria. Representa un 13% del pes del gra i oscil·la segons la varietat del gra i la latitud de plantació.
Varietats d'ordi miniatura|Ordi de dos i sis rengles|213x213px Hi ha dues espècies principals d'ordi conreades: Hordeum distichon L., que s'utilitza per a l'elaboració de la cervesa, i Hordeum hexastichon L., que es fa servir com a farratge per a alimentació animal; ambdues espècies es poden agrupar sota el nom Hordeum vulgare L. sp. vulgare, en el qual també s'agrupa Hordeum spontaneum L., l'ordi silvestre.
L'ordi d'àngel o ordi perlat és la varietat caeleste de l'Hordeum vulgare, que té l'aresta blanca i blana.
L'ordi de dos rengles (Hordeum distichon L.) té les espiguetes laterals estèrils i per això, si es miren les espigues a partir del seu vèrtex, s'observen dos rengles de grans, corresponents a l'única espigueta que ha romàs a cada nivell del raquis, a una banda i l'altra.
L'ordi de quatre rengles.
L'ordi de ventall o ordi de sis arestes és la varietat (Hordeum Zeocritum), amb espiga de dos rengles i arestes molt divergents formant una mena d'un ventall.
L'ordi de sis rengles o ordi ramós o ordi mular (Hordeum hexastichon L.), té totes les espiguetes fèrtils, hi ha tres grans a cada nivell del raquis i la secció de l'espiga vista des de dalt permet de distingir els sis rengles de grans. De vegades, segons la disposició dels grans, els ordis de sis rengles poden semblar ordis de quatre rengles.
La forma del gra permet de distingir els ordis de dos rengles dels ordis de sis rengles. En els de dos rengles tots els grans són simètrics i la variació principal de mides es troba entre els grans del mig de l'espiga i els dels extrems. En els ordis de sis rengles la tercera part dels grans són simètrics (corresponen als del mig de cada nivell del raquis) i la resta són recaragolats i més petits; els grans simètrics de sis rengles són lleugerament comprimits lateralment, mentre que els de dos rengles són més amples i arrodonits.
Història miniatura|Sega d'ordi a Ulldecona.|180x180pxL'ordi fou un dels primers conreus a ser domesticats a l'Orient Pròxim, al mateix temps que l'espelta petita i la pisana bessona. La distribució geogràfica de l'ordi salvatge (H. vulgare ssp. spontaneum) s'estén des del nord d'Àfrica i Creta a l'oest, fins al Tibet a l'est. Les proves més antigues d'ordi salvatge en un context arqueològic se situen a l'Epipaleolític i provenen d'Ohalo II, un jaciment arqueològic situat a l'extrem meridional del llac de Tiberíades. Les restes foren datades aproximadament el 17000 aC. L'ordi domèstic més antic apareix en jaciments neolítics aceràmics de l'Orient Pròxim, com, per exemple, a les capes del Neolític preceràmic B de Tell Abu Hureyra, a Síria. L'ordi va ser cultivat a la península de Corea des de principis del període de la ceràmica mumun (aprox. 1500–850 aC), juntament amb altres conreus, com el mill, el blat o els llegums.
Al seu llibre guanyador d'un Premi Pulitzer Guns, Germs, and Steel, Jared Diamond argumenta que la disponibilitat d'ordi, juntament amb la d'altres conreus i animals domesticables, al sud-oest d'Euràsia, ha contribuït significativament als patrons històrics generals que ha seguit la història humana al llarg d'aproximadament els últims 13.000 anys; per exemple, per què les civilitzacions eurasiàtiques, en general, han sobreviscut i conquerit les altres, tot intentant refutar la creença que l'hegemonia eurasiàtica es deu a qualsevol mena de superioritat intel·lectual, moral o genètica inherent dels eurasiàtics.
+El mot "Ordi" escrit amb jeroglífics egipcisjt ordi determinatiu/ideogramaM34jt escriptura (comuna)i-t-U9:M33šma determinatiu/ideogramaU9 La cervesa d'ordi fou probablement la primera beguda produïda pels humans del Neolític. Més endavant s'utilitzà l'ordi com a moneda de canvi. Juntament amb la pisana bessona, l'ordi era un dels cereals bàsics de l'antic Egipte, on se l'utilitzava per elaborar pa i cervesa. El nom general de l'ordi és jt (pronunciat hipotèticament "iit"); šma (pronunciat hipotèticament "xii-ma") es refereix a l'ordi de l'Alt Egipte i és un símbol de l'Alt Egipte. El terme sumer és is akiti. Segons el Deuteronomi 8:8, l'ordi és una de les "Set Espècies" de conreus que caracteritzen la fertilitat de la Terra Promesa de Canaan, i l'ordi té un paper prominent en els sacrificis israelites descrits al Pentateuc (per ex., Nombres 5:15). La seva religió importància s'estengué a l'edat mitjana a Europa, i s'hi utilitzà l'ordi en la justícia per mitjà de l'alfitomància o el corsned anglosaxó.
A la mitologia grega Quan Demèter estava buscant Persèfone, es va aturar a descansar a la casa d'un pagès i va apagar la seva set amb una beguda dolça d'ordi. Un nen que es deia Askalabos es va burlar de la seva fam i, enfadada, la deessa li va llançar la beguda, transformant-lo en un llangardaix. Les molles d'ordi es van convertir en les taques de la criatura.
Cultiu Cicle de cultiu més curt que el del blat, és el cereal que pot ser conreat més al nord, suporta terres de poca qualitat i en determinades circumstàncies dona més rendiment en gra que el blat.
El cultiu és força estès i, donades les seves característiques, el conreu a Europa arriba als 70º de latitud Nord (a Rússia els 66º), i a Amèrica els 64º. Quant a l'altitud, arriba fins als 1.800 m a Suïssa i als 3.000 m al Perú, i és el cereal que millor s'adapta a les latituds més elevades. Quant a la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.
Els beduïns dels deserts i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
Al Tibet és el cereal principal i en forma de farina barrejada amb mantega de iac és la base de l'alimentació tradicional.
Normalment se sembra a final de la tardor o començament de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o començament de juliol.
Una vegada batut, la palla és molt apreciada per alimentar el bestiar, més que no pas la del blat.
La sembra miniatura|Camp llaurat Es fa a la tardor (novembre, ordis d'hivern) o bé a la sortida de l'hivern (febrer, ordis de primavera).
L'època de sembra es decideix, en principi, per necessitats de la rotació: combinació amb altres cultius, lluita contra les males herbes, per disposar de més temps per sembrar, etc. Cal tenir present, però, que les sembres de tardor permeten més produccions (cicles més llargs, millor arrelament) i que les sembres més tardanes són més sensibles als accidents.
La quantitat de llavor a emprar és molt variable; normalment oscil·la entre 120 i 160 quilograms per hectàrea.
Respecte a la dosi de sembra, cal tenir present que: Convé no sembrar gaire espès l'ordi de sis rengles. Quan se sembra a les acaballes de l'hivern, s'ha d'augmentar la dosi per compensar que hi ha menys temps per fillolar. En ordis de tipus primavera també cal sembrar-los més espessos si se sembren més aviat, car cal tenir presents les inclemències del fred.
El reg miniatura|Aspersor de rec L'ordi té un coeficient de transpiració superior al blat, encara que, com que el cicle és més curt, la quantitat d'aigua absorbida és una mica inferior. L'ordi té com a avantatge que exigeix més aigua al principi del desenvolupament que no pas al final, fet que el fa més resistent a la sequera que el blat, tot i tenir un coeficient més alt de transpiració.
El reg s'ha de fer en l'època de l'encanyat, ja que una vegada espigada es produeixen danys en la planta.
L'adobament miniatura|Màquina de fertilització Quan l'ordi es destina a la fabricació de cervesa, no s'ha d'aplicar adob nitrogenat sobre el cultiu, sinó solament de fons, per tal d'evitar que el gra acumuli un nivell massa alt de proteïna i que el seu calibre sigui pitjor.
L'adob nitrogenat permet incrementar el nivell de producció, però, al mateix temps, actua negativament sobre el contingut proteic i sobre el percentatge d'extracte, com també sobre el calibre del gra.
La collita A Catalunya, es fa entre el final de juny i la primeria de juliol, en general abans que el blat perquè madura molt més de pressa. Els ordis d'hivern es poden collir uns 10 o 15 dies abans que els ordis de primavera
Protecció del conreu Hi ha diverses malalties que afecten l'ordi (sobretot la cendrosa, l'helmintosporiosi i la rincosporiosi), que es poden combatre amb tractament de la llavor i, si cal, amb fungicides aplicats sobre el conreu. En ordis per a cervesa afectats per malalties després de l'espigueig pot ser important fer tractaments amb fungicides, per tal d'evitar que el gra perdi qualitat. En els altres casos, difícilment es justifiquen econòmicament els tractaments amb fungicides.
Afecten molt l'ordi dos accidents: L'ajagut o bolcament, que és un desequilibri fisiològic, en general, que perjudica molt la qualitat i també el rendiment, perquè quan la planta es bolca es dificulta la circulació de la saba. Sobretot, la manca de pes específic del gra, que depèn de la varietat (grossor de les glumel·les) i de les condicions climàtiques durant l'acabament del cicle. miniatura|Pugons sobre una tija
Plagues