Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram,Encyclopædia Brittanica (Concise Edition). Entrada «ferret» i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.Ferret Universe.com. Entrada sobre les fures
Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els començaren a utilitzar per a exterminar rosegadors.
La fura domesticada prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.
Anatomia Aparell musculo-esquelètic És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...) Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la sisena i la vuitena) Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana. Té cinc dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.
Aparell digestiu Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents: Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica: Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix. Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70. Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular) Estómac: és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24 h) Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores Intestí gros: no té cec
Aparell cardiovascular Del cor (que se situa entre la 6a i la 8a costella), en surt l'arc aòrtic, del qual deriva cranialment una única artèria braquiocefàlica (així quan es doblega no es clou mai) que a l'altura del coll es divideix en dues artèries caròtides.
Aparell respiratori El pulmó esquerre té dos lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té quatre (cranial, caudal, medial i accessori)
Aparell genitourinari Les característiques més rellevants són: La bufeta de l'orina és molt petita (10 ml). En ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si se li dona elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries). Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària. Les fures arriben a la maduresa sexual al cap de sis mesos. Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).
Referències
Categoria:Mustela Categoria:Carnívors domèstics