El Museu Terra, anomenat Museu de la Vida Rural fins al 2024, és un centre cultural a l'Espluga de Francolí creat el 1988 per la Fundació Carulla, que treballa per posar en valor el món rural com a prisma des d'on plantejar els reptes de la sostenibilitat.
Ho fa a través d'una exposició permanent amb més de 5000 peces, objectes i fotografies que ofereixen un recorregut pels coneixements adquirits al llarg de segles de convivència amb la terra, però també a través d'exposicions temporals, activitats familiars, esdeveniments culturals i propostes educatives destinades a preservar la memòria del món rural i reflexionar sobre la sostenibilitat.
El Museu Terra també fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió.
El Museu ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions hi van exercir com a apotecaris des de començaments del .
Història A inicis del 2008 el museu es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009. L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada enjardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.
Al març del 2009, el museu va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics.
El 2018 el la Fundació Carulla va iniciar un procés de transformació del MT amb el nomenament de Gemma Carbó com a Directora, en substitució de Ramon Rosich, que va liderar el projecte des de la seva creació i que va passar a realitzar les feines de conservador del museu.
Al 2019, el MT va presentar la seva nova estratègia, amb un eix molt marcat cap a la sostenibilitat i l'educació, amb la cultura com a eix vertebrador i element de transformació. Seguint amb aquesta línia, al setembre va iniciar el Festival d'Educació per la Sostenibilitat va servir com a presentació de la nova línia estratègica del museu, sent alhora un espai de diàleg amb l'entorn de la Conca de Barberà. Seguint amb la nova estratègia, també es va presentar aquell any el projecte "Propostes singulars", encaminat a generar experiències pel conjunt del territori comarcal. També es van obrir noves línies d'exposicions temporals i accions vinculades amb la ciència ciutadana.
El 2024, el Museu de la Vida Rural canvia de nom i identitat gràfica i es converteix en el ''Museu Terra. Cultura rural sostenible'', amb l'objectiu de posar èmfasi en tota la saviesa que porta el món rural a l'hora d'imaginar futurs més sostenibles i ampliar-ne la divulgació per afrontar la desconnexió demogràfica amb la terra i la natura.
La nova etapa del museu coincideix amb l'obertura de la Sala Barcelona. A més del canvi de nom, el Museu Terra amplia el seu impacte i obre una finestra al món rural des de la ciutat amb una nova sala d'exposicions a Barcelona, dins la nova seu de la Fundació Carulla. El nou espai ubicat al barri del Poblenou acollirà diferents exposicions per promoure la reflexió sobre la sostenibilitat a través de la mirada del món rural.
Edificis El pla de renovació del museu ha comportat canvis importants, del qual cal destacar la construcció de dos nous edificis, obra de l'arquitecte Dani Freixes, que doblen l'espai expositiu del Museu. El Museu compta amb tres edificis de concepció i disseny molt diferents, però que es complementen per formar un sol museu. Aquesta ampliació fa que el Museu ocupi 3.300 metres quadrats, més del doble del que el museu original.
La renovació del 2009 suposa l'adequació i modernització del discurs per possibilitar una comprensió més eficaç i completa del món rural.El MVR incorpora el format digital: Vida rural en format digital Comunicat de Patrimoni.gencat del 9 d'octubre de 2009 Intenta que les eines ampliïn el seu discurs funcional, i els oficis estiguin explicats en el seu context i s'apreciï la seva importància en el sistema econòmic i de convivència dins la vida rural.
Aquesta renovació ha suposat el pas d'explicacions escrites a la preponderància dels audiovisuals, complementada per plafons explicatius a cada vitrina. Més enllà d'un conjunt de peces ordenades, el museu pretén que les peces expliquin la història de la ruralia a Catalunya. Es compta amb una nova il·luminació que ordena els recorreguts, hi ha entre 20-25 punts d'imatges audiovisuals que fan que les explicacions siguin més didàctiques, s'incorpora el so per disposar de testimonis orals, a més de sistemes interactius i les olors per reviure l'ambient de cuir, el ferro o el gra.
Edifici antic L'edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690. La casa pairal des del , és l'edifici antic del museu i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del museu, que es va inaugurar l'any 1988. De cara a la reinauguració del Museu del 2009 l'edifici va viure importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d'algunes vitrines i es va adaptar per a la instal·lació de noves tecnologies.
Edifici nou Es tracta d'un edifici pensat per aprofitar el major nombre possible d'hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d'escala, té a cada graó claraboies que permeten l'entrada de llum directa. Gràcies a això l'edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D'aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l'exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.
L'Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l'Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.
Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el nou edifici fa servir un sistema de climatització d'energia geotèrmica.
Edifici annex La Fundació Carulla va decidir durant l'any 2010 dotar el Museu d'un nou edifici annex, situat entre els dos actuals, especialment pensat per a ús pedagògic i d'activitats a l'entorn del Museu. L'edifici, inaugurat l'estiu del 2012, compta amb dues aules, pensades per fer tallers, impartir-hi classes i fer activitats pedagògiques; també inclou la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. A més, la construcció amplia l'exposició permanent del museu amb la nova Sala dels carros a la planta baixa. Compta també amb una nova sala per l'arxiu documental. Aquest edifici té una coberta enjardinada que realitza un aïllament natural a les sales i serveix també de recol·lector d'aigua de pluja que s'utilitza en els recs de les zones verdes i els sanitaris.
Sala de Reserva "Maria Font i Bernaus" La Sala de Reserva Maria Font, amb 500 m² de superfície i 1.100 metres lineals de prestatgeries, conforma l'espai on s'emmagatzemen les més de 14.000 peces que contenen les reserves de la col·lecció del MT. A més, la sala de reserva té espais destinats a la restauració i documentació de peces. El nom de la sala és un homenatge a la dona de Lluís Carulla i Canals.
L'exposició permanent El museu acull una exposició permanent distribuïda en 5.500 m2, la qual explica, a través de l'ajuda d'una trentena d'audiovisuals, la vida rural anterior a la industrialització del camp. Per tal de recuperar aquesta visió del món, el museu compta amb diferents seccions que fan un recorregut per les eines i estris d'una vida passada que s'estructura per àmbits de feines: les de l'agricultura, les dels oficis del poble (mossèn, mestre, cafeter, pastisser, filadora, apotecari, barber...) i les domèstiques.
L'exposició comença amb una anàlisi de la petjada humana en la transformació del territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, explicant les grans transformacions del camp dels darrers 90 anys. Després s'analitza la transcendència de la gent que treballa en el món rural: feines que han de permetre preservar la salut de la Terra, treballant amb respecte i cura, proporcionant els aliments d'una manera sana i sostenible. Per entendre el present es visita un espai on es parla de les bones pràctiques que avui en dia es coneixen i que són les llavors del nostre futur. Després d'un epíleg on es fa una mirada general a les dades globals del Món Rural, ens acomiadem del recorregut passant per un espai de reflexió i animació al voltant de la metàfora de la sembra, els adobs, el rec i les seves conseqüències.
Una col·lecció al servei de les necessitats de les generacions actuals i futures que es pot visitar a través dels més de 5.500 m2 d'exposició permanent i ara també en línia.
Espai Pròleg El museu s'obre fent atenció a un audiovisual que, a manera d'introducció, situa al visitant a partir de la transformació que ha tingut el món rural durant el .
Col·lecció Traité d'etnografia rural La Sala Traité d'etnografia rural, col·lecció "Tota una vida": exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Són conjunts escultòrics de terra cuita, una forma d'art molt freqüent a Catalunya, que constitueixen un resum de tot el que mostra el museu: oficis, treballs domèstics, feines al camp, costums i festes tradicionals, la vida a la llar, etc.
Els pessebres A la sala dels pessebres hi ha instal·lats 11 diorames que constitueixen un magnífic exemple de la tradició pessebrística del país.
La sala dels carros Els carros que s'exhibeixen en aquesta sala ens recorden que, fins fa poques dècades, aquest va ser el mitjà de transport preferent del camp i arreu.
L'hort ecològic miniatura|La volta dels carros L'hort de l’MT està pensat per ser treballat amb el mètode de parades en crestall. Una parada en crestall és un sistema ideat per aconseguir la màxima producció utilitzant la mínima superfície de terra i el mínim consum d'aigua i de treball de sembra, i sense emprar productes químics ni llavors genèticament modificades. És un mètode ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.
L'agricultura Les projeccions mostren tots els cicles dels cultius, des de la preparació de la terra per a la sembra fins a la recol·lecció dels fruits.
Els destins de la collita Durant segles, la cultura del món rural es va fonamentar en l'estalvi, la conservació i l'autosuficiència. Només si hi havia sobrants, el destí de la collita era el mercat. El mercat era l'espai propici per adquirir els béns que es necessitaven i no es tenien, a més d'un lloc on es mantenien converses, tractes, encontres i relacions.
La llar pairal Les formes de vida de la pagesia van condicionar tant la distribució dels espais de l'habitatge com els usos de cada estança. La llar va ser sempre el centre de la casa pairal i, entorn seu, es desenvolupaven el treball diari de les dones, els jocs de la quitxalla, l'alimentació i la convivència familiar.
Els oficis complementaris El pagès no hauria pogut fer la seva feina sense el concurs de tot un seguit d'eines que l'acompanyaven al llarg de l'any. Aquestes eines eren el producte del treball acurat i rigorós de llenyataires, ferrers, corders, basters, terrissaires i esclopers. Es tracta només d'alguns dels representants dels oficis complementaris al de pagès.
La vida al poble