fou un matemàtic i polític francès.

Vida i obra Fill d'un pastor protestant, va néixer a la vila de Sent Africa (Avairon) després de les seves dues germanes, quinze anys més grans que ell. Borel va deixar el seu poble las onze anys per anar a estudiar al Lycée de Montalban residint a casa d'una de les seves germanes. El 1887 acaba el batxillerat amb setze anys i marxa a París en qualitat de becari del Collège Sainte-Barbe, però assistint al Liceu Louis-le-Grand per a prepara l'examen d'accés a les Grandes écoles. El 1889 fou acceptat tant a l'École polytechnique com a l'École Normale Supérieure, i Borel va escollir aquesta última en la qual es va graduar el 1892, essent primer a l'examen d'agrégation, el concurs de selecció de professorat que es feia en graduar-se.

Després de fer el servei militar a Montpeller, va refusar les ofertes que tenia per treballar en l'àmbit industrial, i es dedicà a la recerca. Émile Borel fou nomenat professor de la Facultat de ciències de Lilla l'any 1893. El 1894 va obtenir el doctorat a la universitat de París amb una tesi dirigida per Gaston Darboux. El 1897 retorna a París com professor de l'École Normale Supérieure fins el 1904, quan va ser nomenat professor adjunt de la universitat de París.

Juntament amb René Baire i Henri-Léon Lebesgue, Borel fou un dels pioners de la teoria de la mesura i la seva aplicació a la teoria de la probabilitat a partir de 1905. El concepte d'àlgebra de Borel rep aquest nom en el seu honor. A les seves obres, Borel presentà l'experiment mental conegut com el teorema dels micos infinits. També publicà una sèrie d'articles de recerca sobre la teoria de jocs, així com una veritable obra mestra sobre el joc del bridge. El seu probabilisme sistemàtic el va convèncer del caràcter aproximat de totes les representacions científiques. D'aquí el seu interès en l'estudi de les sèries.

Fou president de la Société Mathématique de France el 1905, i el 1906 creà, amb la seva esposa, de nom de ploma Camille Marbo, La Revue du mois, una publicació científica i literària.

Obtingué la càtedra de Teoria de funcions a la Universitat de París l'any 1909, i més tard, l'any 1921, la càtedra de Probabilitats i Física Matemàtica, succeint Joseph Boussinesq. També fou director adjunt de l'École Normale Supérieure, de 1910 a 1920.

El 1913 i 1914 va relacionar la geometria no euclidiana hiperbòlica amb la relativitat especial amb treball expositiu.

Pel que fa a la política i la vida militar, s'inscrigué voluntari a l'exèrcit el 1914, i comandà una bateria d'artilleria. Políticament, Borel tingué un rol actiu, cridat pel seu amic Paul Painlevé, va convertir-se en secretari general de la Presidència del Consell. Més endavant fou diputat, primer pel Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, després com independent d'esquerra, i finalment pel Partit republicà-socialista, sempre representant el departament d'Avairon de 1924 a 1936, i ministre de la Marina entre el 17 d'abril i el 28 de novembre de 1925.

Membre del Consell de la Universitat des de 1920, Borel n'esdevingué vicepresident. També creà el 1922 l'Institut d'Estadística de la Universitat de París (ISUP), l'escola d'estadística més antiga de França. Addicionalment, fou president, entre 1923 i 1924 de la Confederació de Treballadors Intel·lectuals (CTI).

Émile Borel creà l'any 1928, amb el suport financer de la Fundació Rockefeller i de la família Rothschild, el Centre matemàtic, al qual dona el nom d'Institut Henri Poincaré, i que dirigeix durant 30 anys. Fou elegit, el 1921, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, d'on esdevingué vicepresident el 1933 i posteriorment president el 1934.

L'any 1936, amb Jean Perrin i Jean Zay, Borel participà en la creació de l'organització d'Estat de la Recerca, que posteriorment es convertiria en el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS).

Borel fou també professor extraordinari a la Universitat de Roma La Sapienza, així com membre de l'Acadèmia Romanesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, Borel fou arrestat i fet presoner a Fresnes durant un mes, l'any 1941, i tan aviat com fou alliberat, va reprendre la lluita dins la Resistència. A partir de 1945, Émile Borel fou membre del consell de l'Orde de la Legió d'Honor, i fou elegit membre del Bureau des Longitudes l'any 1946. Dos anys després, l'any 1948, esdevingué president del comitè de ciències de la UNESCO.

Émile Borel morí a París l'any 1956. La seva dona, Marguerite Appell, escritora coneguda amb el nom de ploma de Camille Marbo, va rebre el Premi Femina l'any 1913. Marbo era filla del matemàtic Paul Appell i germana del diputat Pierre Appell.

A part del cràter Borel de la Lluna, hi ha molts conceptes amb el seu nom, com la Σ-àlgebra de Borel, el teorema de Heine-Borel o la distribució de Borel, entre d'altres.

Distincions 50px Gran Creu de la Legió d'Honor 50px Creu de Guerra 1939-1945 50px Medalla de la Resistència amb roseta Gran Premi de les Ciències Matemàtiques (1898) Premi Poncelet, 1901. Premi Vaillant, 1904. Premi Petit d'Ormoy, 1905. Premi Osiris, 1954. 1a Medalla d'or del CNRS pel conjunt de la seva obra

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Diputats a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Membres francesos de la Resistència francesa Categoria:Ministres francesos Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Persones de Sent Africa Categoria:Militants del Partit Radical francès Categoria:Teòrics dels jocs Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Morts a París Categoria:Ministres de Marina Categoria:Jugadors de bridge Categoria:Matemàtics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Matemàtics de la regió d'Occitània Categoria:Científics lionesos Categoria:Economistes francesos Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors lionesos Categoria:Polítics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Polítics de la regió d'Occitània Categoria:Professors de la Universitat de Lilla Categoria:Militars de la regió d'Occitània Categoria:Militars d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França) Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Sofia Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX