James Maurice Gavin (22 de març de 1907 - 23 de febrer de 1990), de vegades anomenat "Jumpin' Jim" i "the jumping general", (Saltador Jim i el general saltador), va ser un oficial superior de l'exèrcit dels Estats Units, amb el rang de tinent general, que va ser el tercer comandant general (CG) de la 82a Divisió Aerotransportada durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, sovint se'l coneixia com "el general de salt" a causa del seu costum de participar en salts de combat amb els paracaigudistes sota el seu comandament; va ser l'únic oficial general estatunidenc que va fer quatre salts de combat a la guerra.
Gavin va ser el major general més jove a comandar una divisió americana a la Segona Guerra Mundial, amb només 37 anysWashington Post obituary, "Lt. Gen. James M. Gavin, World War II Hero, Dies at 82" by Richard Pearson, 25 February 1990 en ser ascendit, i el tinent general més jove després de la guerra, el març de 1955. Va ser guardonat amb dues Creus per Servei Distingit i diverses altres condecoracions pel seu servei a la guerra. Durant el combat, era conegut pel seu hàbit de portar un rifle M1, que normalment portaven els soldats d'infanteria nord-americans allistats, en lloc de la carabina M1, que portaven habitualment els oficials.
Gavin també va treballar contra la segregació a l'exèrcit dels Estats Units, cosa que li va valer certa notorietat. Després de la guerra, Gavin va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França del 1961 al 1962.
Biografia Gavin va néixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de març de 1907. La seva ascendència precisa no està clara. La seva mare podria haver estat una immigrant irlandesa, Katherine Ryan, i el seu pare James Nally (també d'origen irlandès), tot i que la documentació oficial indica Thomas Ryan com el seu pare; possiblement per tal de fer que el naixement fos legítim. El certificat de naixement indica el seu nom com a James Nally Ryan, tot i que Nally estava ratllat. Quan tenia uns dos anys, va ser ingressat a l'orfenat Convent of Mercy de Brooklyn, on va romandre fins que va ser adoptat el 1909 per Martin i Mary Gavin de Mount Carmel, Pennsilvània, i se li va donar el nom de James Maurice Gavin.
En Gavin va aconseguir la seva primera feina com a repartidor de diaris als 10 anys. Als 11 anys, ja tenia dues rutes i era agent de tres diaris de fora de la ciutat. Durant aquest temps, gaudia seguint articles sobre la Primera Guerra Mundial. A vuitè grau, va deixar la feina al diari i va començar a treballar en una barberia. Allà escoltava les històries dels vells miners. Això el va fer adonar-se que no volia ser miner. A l'escola, va aprendre sobre la Guerra Civil. A partir d'aquell moment, va decidir estudiar tot el que pogués sobre el tema. Va quedar meravellat del que va descobrir i va decidir que si volia aprendre aquesta "màgia" de controlar milers de tropes, des de quilòmetres de distància, hauria de continuar la seva educació a l'Acadèmia Militar dels Estats Units (USMA) a West Point, Nova York.Gavin, War And Peace In The Space Age, 1958, p. 22–27.
El seu pare adoptiu era un miner de carbó treballador, però la família encara tenia problemes per arribar a final de mes. Gavin va deixar l'escola després de vuitè grau i es va convertir en dependent a temps complet en una botiga de sabates per 12,50 dòlars a la setmana. El seu següent treball va ser com a gerent de Jewel Oil Company.Gavin, War And Peace In The Space Age, 1958, p. 28–29. Una combinació d'inquietud i oportunitats de futur limitades a la seva ciutat natal van fer que Gavin fugis de casa. El març de 1924, el dia del seu 17è aniversari, va agafar el tren nocturn cap a Nova York . El primer que va fer en arribar va ser enviar un telegrama als seus pares dient que tot estava bé per evitar que denunciessin la seva desaparició a la policia. Després d'això, va començar a buscar feina.
Carrera militar Allistament i West Point A finals de març de 1924, amb només 17 anys, Gavin va parlar amb un sergent de l'exèrcit dels Estats Units. Com que era menor de 18 anys, necessitava el consentiment dels seus pares per allistar-se. Sabent que els seus pares adoptius no hi consentirien, Gavin va dir al reclutador que era orfe. El reclutador el va portar a ell i a alguns altres nois menors d'edat, que eren orfes, a un advocat que es va declarar el seu tutor i va signar els documents de consentiment dels pares. L'1 d'abril de 1924, Gavin va jurar servei a l'exèrcit dels Estats Units. Més tard va escriure sobre aquest període:
Primer va ser destinat a Panamà. El seu entrenament bàsic es va dur a terme a la seva unitat, l'Artilleria Costanera dels Estats Units a Fort Sherman. Va servir com a membre de la dotació d'un canó de 155 mm, sota el comandament del sergent McCarthy, que el va descriure com "bo". Una altra persona a qui admirava era el seu primer sergent, un indi americà anomenat "Cap" Williams.
Gavin passava el seu temps lliure llegint llibres de la biblioteca, en particular "Grans Capitans" i una biografia d'Hannibal. Havia estat obligat a deixar l'escola a setè de primària per ajudar a mantenir la seva família i sentia molt la seva manca d'educació. A més, feia excursions per la regió, intentant satisfer la seva curiositat il·limitada sobre tot. El sergent primer Williams va reconèixer el potencial de Gavin i el va convertir en el seu ajudant; Gavin va ser ascendit a caporal sis mesos després. miniatura| Com a cadet de West Point Volia progressar a l'exèrcit i, seguint el consell de Williams, va sol·licitar l'admissió a una escola militar local, de la qual els millors graduats tenien l'oportunitat d'assistir a l'USMA a West Point. Gavin va aprovar els exàmens físics i va ser assignat amb una dotzena d'homes més a una escola a Corozal, que era un petit campament de l'exèrcit a la Zona del Canal. Va començar l'escola l'1 de setembre de 1924. Per preparar-se per als exàmens d'entrada a West Point, Gavin va rebre classes particulars d'un altre mentor, el tinent Percy Black, des de les 8 del matí fins al migdia sobre àlgebra, geometria, anglès i història. Va aprovar els exàmens i se li va permetre sol·licitar l'admissió a West Point. Va escriure: "Sempre he estat agraït al tinent Black per la seva insistència i he sentit que això va ser el que em va permetre aprovar."
Gavin va arribar a West Point l'estiu de 1925, tres mesos després del seu 18è aniversari i 14 mesos després de l'allistament. Als formularis de sol·licitud, va indicar que tenia 21 anys (en comptes de 18) per ocultar el fet que no tenia l'edat suficient per unir-se a l'exèrcit quan ho va fer. Com que Gavin no havia rebut l'educació bàsica necessària per entendre les lliçons, es llevava a les 4:30 cada matí i llegia els seus llibres al bany, l'únic lloc amb prou llum per llegir. Després de quatre anys de treball dur, es va graduar el juny de 1929, en el lloc 185 d'una promoció de 299. A l'edició de 1929 de l'anuari de West Point, Howitzer, se'l mencionava com a boxejador i com el cadet que ja havia estat soldat. Després de la seva graduació i el seu nomenament com a sotstinent, es va casar amb Irma Baulsir el 5 de setembre de 1929.
Destins diversos Gavin va ser destinat al Camp Harry J. Jones prop de Douglas, Arizona, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Aquest campament albergava el 25è Regiment d'Infanteria (un dels regiments Buffalo Soldier completament afroamericans) . Va romandre en aquesta destinació durant tres anys.
Després, Gavin va assistir a l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit dels Estats Units a Fort Benning, Geòrgia . Aquesta escola estava dirigida pel coronel George C. Marshall, que havia portat Joseph Stilwell amb ell per dirigir el departament de Tàctiques . Marshall i Stillwell, tots dos veterans distingits de la Primera Guerra Mundial, van ensenyar als seus estudiants a no confiar en llargues ordres escrites, sinó a donar pautes aproximades perquè els comandants sobre el terreny les executessin com consideressin oportú, i a deixar que els comandants de camp fessin el pensament tàctic real; això era contrari a tota la resta d'educació a l'exèrcit dels Estats Units fins aleshores. Sobre Stilwell i els seus mètodes, Gavin va escriure: "Va ser un oficial excel·lent en aquell càrrec [cap de tàctiques], treballador dur i dur, i exigia molt, sempre insistint que qualsevol cosa que demanessis a les tropes que fessin, havies de ser capaç de fer-la tu mateix."
El temps que va passar a Fort Benning va ser feliç per a Gavin, però el seu matrimoni amb Irma Baulsir no anava bé. Ella s'havia mudat amb ell a Fort Benning i vivia en una ciutat propera. El 23 de desembre de 1932, van conduir fins als pares de Baulsir a Washington, DC, per celebrar el Nadal junts. Irma va decidir que era més feliç allà i es va quedar amb els seus pares. El febrer de 1933, Irma es va quedar embarassada. La seva filla, la primera filla de Gavin, Barbara, va néixer mentre Gavin era fora de Fort Sill en un viatge de caça. "Estava molt descontenta amb mi, igual que la seva mare", va escriure Gavin més tard. Irma va romandre a Washington durant la major part del seu matrimoni, que va acabar en divorci en tornar de la guerra.
El 1933, Gavin, que no tenia cap desig de convertir-se en instructor per a nous reclutes, va ser destinat als Regiments d'Infanteria 28è i 29è a Fort Sill, Oklahoma, sota el comandament del llavors tinent coronel (més tard tinent general) Lesley J. McNair. Passava la major part del seu temps lliure, com ell l'anomenava, a l'"excel·lent biblioteca" d'aquest fort, mentre que els altres soldats passaven la major part del temps fent festa, disparant i jugant a polo. Un autor en particular va impressionar Gavin: J. F. C. Fuller. Gavin va dir d'ell: "[Ell] va veure clarament les implicacions de les màquines, les armes, la gasolina, el petroli, els tancs i els avions. Vaig llegir amb avidesa tots els seus escrits".
El 1936, Gavin va ser destinat a les Filipines. Mentre era allà, es va preocupar molt per la capacitat dels Estats Units per contrarestar els possibles plans d'expansió japonesos. Els 20.000 soldats que hi eren estaven mal equipats. Al llibre Paratrooper: The Life of Gen. James M. Gavin, se'l cita dient: "Les nostres armes i equipament no eren millors que els utilitzats a la Primera Guerra Mundial". Després d'un any i mig a les Filipines, va tornar a Washington amb la seva família i va servir a la 3a Divisió d'Infanteria als quarters de Vancouver. Gavin va ser ascendit a capità i va ocupar el seu primer càrrec de comandament com a oficial comandant de la Companyia K del 7è Regiment d'Infanteria.
Mentre estava destinat a Fort Ord, Califòrnia, va patir una lesió a l'ull dret durant un partit esportiu. Gavin temia que això posés fi a la seva carrera militar i va visitar un metge a Monterey, Califòrnia . El metge li va diagnosticar un despreniment de retina i li va recomanar un pegat a l'ull durant 90 dies. Gavin va decidir confiar que la curació del seu ull per si sola ocultaria la lesió.
Tornada a West Point Gavin hagué de tornar a West Point, per treballar a la Facultat de Tàctica. Estava encantat amb aquesta posició, car li permetia desenvolupar les seves habilitats allà. Amb la Blitzkrieg alemanya executant-se a Europa, la Facultat de Tàctica de West Point havia d'analitzar i entendre les tàctiques alemanyes, els vehicles i els armaments. El seu superior de West Point l'anomenà "un instructor natural", i els seus alumnes declararen que era el millor professor que mai havien tingut.
Gavin estava molt preocupat sobre el fet que els vehicles, armament i munició de l'exèrcit eren com a molt una còpia de l'equipament alemany. Va declarar que no hauria de ser suficient copiar als alemanys. Per primer cop parlà sobre el fet d'emprar forces aerotransportades.