Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 – 1956)«Olegario Junyent en el recuerdo»; article de Joaquim Ciervo Paradell publicat per La Vanguardia de 06/04/1956 (pàgina 18). fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l'autor del famós llibre Roda el món i torna al Born. Fill de Francesc de Paula Junyent i Busqué i Francesca Sans i Riera nascuts a Barcelona. Fou germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent, i net de Sebastià Junyent i Comes (Calaf, 1805 - Barcelona, 1874)Registre de defuncions. Any 1874. Registre núm.6499 era fill de Simeó Junyent mort a Barcelona al 1845 espardenyer d'ofici, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del al Born.
Formació Va estudiar a l'Escola de la Llotja (1890-1895), inicià també la seva formació artística al taller de l'escenògraf Fèlix Urgellès fins als vint anys, i després va passar a treballar amb Miquel Moragas i Salvador Alarma i, tres anys més tard, juny amb Francesc Soler i Rovirosa, qui li confià al cap de poc la seva direcció del seu taller.
L'any 1899 marxa cap a París, i durant dos anys treballa al taller de l'escenògraf Eugène-Louis Carpezat, quan aquest es troba en l'apogeu de la seva carrera. Durant la seva estada a París l'any 1900, va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa.
Escenògraf Entre els anys 1899 i 1933 es dedicà professionalment a l'escenografia, creant més de quaranta obres, una bona part de les quals per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. S'inicià amb l'escenografia de Blancafort per al Teatre Íntim d'Adrià Gual.
Malgrat ser considerat com una de les principals figures de l'escola realista catalana, sota el mestratge de Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara fou un artista innovador tant en l'aspecte temàtic dels seus decorats com en les tècniques teatrals.
Les seves realitzacions van tenir sempre molt ressò i van ser destacades per la premsa de l'època, com és el cas de la realització junt amb Maurici Vilomara, l'escenografia per al Parsifal de Richard Wagner, per al Gran Teatre del Liceu, el 1913, diaris i revistes reprodueixen els telons i figurins."El Día Gráfico", Barcelona, 9 de desembre 1913.
L'any 1917 va tenir lloc l'estrena de L'auca del senyor Esteve al teatre Victòria del paral·lel per a la qual Oleguer Junyent va crear les escenografies i els figurins del teatre.
miniatura|Oleguer Junyent, Capvespre dels Déus: Bosc feréstec dalt de la roca de les valquíries de Richard Wagner (1901); Col·lecció del MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques).
De la seva col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu destaca les escenografies wagnerianes, com ara Götterdämmerung, o les de l'òpera Louise, de Gustave Charpentier, i La vida breve, de Falla i El amor brujo de 1933 la seva darrera escenografia.
Després de viatjar per Europa i d'instal·lar-se a París, on fou deixeble de Carpezat, emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910). Posteriorment, publicà Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la "Illa Daurada" (~1920). El 1934 va fer les il·lustracions per al llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia.
Decorador La seva intervenció en el camp de les arts aplicades com a decorador d'interiors va ser molt destacada. Va realitzar les pintures murals i les vidrieres del palauet de Salvador Andreu.
L'any 1900 junt amb l'ebenista i decorador d'interiors Gaspar Homar i Pau Roig i Cisa participarà en la decoració de la Casa Burés treball que finalitzarà el 1906, on Junyent fa sis pintures murals sobre contes infantils d'origen germànic per a la "sala dels nens", un saló d'uns 60 m². que conté mobles i mosaics de Gaspar Homar com una llar de foc amb una escena de Hänsel i Gretel feta en mosaic, davant de la qual hi ha una estructura en fusta totalment tallada i amb bancs interiors, obra de Joan Carreras i Farré. Els mosaics del terra simulen flames sortint de la llar de foc.
Col·labora també en el projecte del mobiliari de la Casa Burés amb Gaspar Homar amb dissenys de caràcter viking, a la manera de les talles de les esglésies noruegues, difoses a través del Pavelló dedicat a Escandinàvia a l'Exposició Universal de París de 1900.FONTDEVILA GUINART, Maria Àngels. Disseny i Indústries modernistes a El Modernisme. Les Arts Tridimensionals. La Crítica del Modernisme vol.4, a FONTBONA, Francesc (Coord.). El Modernisme. Barcelona : L'isard, 2002-2003,pp.117-118.
Entre els anys 1903 i 1905 intervé de manera notable en la decoració del Cercle del Liceu dissenyant la porta d'entrada al rebedor de la planta baixa, la porta de l'ascensor modernista del pis principalPossible col·laboració d'Oleguer Junyent i Juli Batllevell (1903-1904). els agafadors de les portes d'una part del Cercle, els arrambadors de marbre i les baranes de llautó de l'escala que porta al pis principalReforma Oleguer Junyent i Juli Batllevell (1903-1904). decora el vestíbulLa sumptuosa decoració arquitectònica del vestíbul queda reflectida en les columnes de fust monolític de marbre verd amb bases i capitells de llautó, el cel ras de fusta, els aplacats de guix i el paviment de marbre. del pis principal i el rebedor de la planta baixa (1903-1905) junt amb l'arquitecte Juli Batllevell.CASAMARTINA I PARASSOLS, Josep. Juli Batllevell: un gaudinià oblidat. Sabadell: Museu del Gas: Fundació Gas Natural Fenosa, 2011, p. 344-345. El primer treball de recerca realitzat sobre la vida i obra de l'arquitecte català i en ell l'autor explica com l'arquitecte participa en la segona reforma del Cercle del Liceu i apareix el nom de Batllevell en unes obres de decoració coordinades per Enric Pi com a constructor i Oleguer Junyent com a decorador. Betllevell signava els plànols de l'obra del vestíbul del Cercle del Liceu, en la part de les tres grans vidrieres que donaven al carrer Sant Pau, que és per l'únic que es va demanar permís. a on destaquen els quatre vitralls de tema wagnerià realitzats entre 1903 i 1904 que s'obren al mur del carrer de Sant Pau: Enterrament de Sigfrid, Murmuris de la Selva, Encantament de Brunilda i Les filles del Rin realitzades pel vitraller Antoni Bordalba.L'única obra coneguda sortida del seu taller són els vitralls del Cercle del Liceu (1903-1904); Gran Teatre del Liceu, Rambla, 51-65), dibuixats per J. Pey sota la direcció artística d'Oleguer Junyent. sobre una concepció d'Oleguer Junyent i un disseny a cura de Josep Pey.Segons Maria Àngels Fontdevila,op. cit.,p.121 a través de Magdala Pey, els dissenys de Josep Pey dels cartrons dels quatre vitralls amb temes wagnerians, són copiats literalment del cartell de La Walkyrie d'Eugène Grasset del 1883.
miniatura|esquerra|Cercle del Liceu, vitrall amb el tema Encantament de Brunilda de Wagner.
Els vitralls estaven realitzats segons una combinació de vidre catedral, vidre americà, vidre imprès i la utilització de la tècnica de la grisalla i dels esmalts que el fan molt inusual dins el context del vitrall modernista català.Informació extreta de Francesc FONTBONA. L'art en el Cercle del Liceu, a FONTBONA, Francesc (Coord.). El Cercle del Liceu. Història, Art, Cultura. Barcelona: Edicions Catalanes. 1991, pp.123-124
El pintor, dibuixant i decorador, Josep Pey.Aquests vuit anys de col·laboració queden reflectits en l'Agenda de Josep Pey on anotava tots els treballs realitzats i els cobraments. El 1903 l'ajuda en el dibuix de les vidrieres del Cercle del Liceu- de l'agost al novembre; i en treballs per a la Casa Burés, que segueixen el 1904 i el 1905, que es clouen en acabar els plafons del menjador. El 1906 li fa molts petits ajuts. El 1907 col·labora en els figurins per a La Santa Espina. El 1908, en els plafons per al Banc Vilumara. El 1910, en el plafó de la boca del Teatre Condal i en els plafons del Círculo Ecuestre. Després la col·laboració entre ells ja és molt poca i esporàdica. fou un gran amic i col·laborador en el taller de Junyent a partir de 1902 quan aquest torna de París i fins a 1909 quan adquireix la casa del davant del carrer de Bonavista, 22 on viurà per sempre i on tindria el taller-estudi definitiu.
Encara dins del Cercle del Liceu intervé en la sala anomenada "la Peixera" arranjada en el seu conjunt pel decorador Josep Pascó (1901-1903), amb unes pintures muralsSegons Ribera i Bergós, op.cit,.pp.211-212: "No posseïm cap document de contracte, factura o rebut de Junyent que estigui relacionat amb aquesta tasca al Cercle, però en el darrer rebut firmat per Pascó de 1903 s'entén que es liquiden tant els treballs de l'un com de l'altre. En total "la Peixera" costà 30.000 ptes". que decoren l'espai considerat en el seu conjunt com una obra d'art total.a RIBERA I BERGÓS, Jordi. Catàleg de pintura i escultura del Cercle del Liceu, a FONTBONA, Francesc (Coord.).El Cercle del Liceu. Història, Art, Cultura. Barcelona: Edicions Catalanes. 1991,vegeu nota 33, pp.211-212
Les pintures representen una vista de Barcelona des del Tibidabo que continua amb la comarca del Barcelonès, amb les fàbriques i les xemeneies fumejant envoltades d'elements florals i vegetals, cactus florits, magraners, roures, ametllers florits, tarongers, pomeres, elements que continuen i es fan evidents a la llar de foc de Josep PascóCal destacar els detalls de metall i de rajola de la llar de foc de la "Peixera" amb disseny de Josep Pascó així com l'enteixinat dissenyat pel mateix artista.
Va intervenir en la remodelació de l'antiga seu del Círculo Ecuestre, on va realitzar uns plafons decoratius amb motius referents als jardins del Laberint del marquès d'Alfarràs, els del Palau de Luxemburg, els del Gran Casino de Vichy i els d'una quinta italiana, corresponents a cadascun dels quatre costats de la sala.
Junt amb el seu amic Maurici Vilumara decorà la Caixa Vilumara, propietat de la família d'aquest darrer, a la nova seu de la Rambla (actual Museu de Cera).Web família Vilumara
Oleguer Junyent fou assessor artístic de l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques i General Espanyola de 1915
Junyent fou el director artístic i l'encarregat de l'organització de la Secció Retrospectiva de l'Exposició del Moble i Decoració d'Interiors de Barcelona (1923) i anys més tard fou també l'assessor artístic i un personatge clau en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per a la qual treballà catorze anys. Junt amb Lluís Plandiura, Miquel Utrillo, Domènec Carles, Ricard Canals, Francesc Labarta, i Francesc d'Assís Galí va ser el creador del Poble Espanyol. Aquest grup volia reunir a l'Exposició tot allò pintoresc i alhora de valor artístic que hi havia a Espanya. Realitzà per l'exposició el gran quadre escenogràfic amb l'arribada de Colon a Barcelona i alguns dels diorames que representaven les províncies espanyoles. També va fer un cartell amb la imatge de la Dama d'Elx.
Durant trenta anys Junyent fou el gran mestre de les decoracions efímeres de les festes de Barcelona, organitzant desfilades, festes espectaculars a l'aire lliure, decorant els espais, programant els actes, etc. Durant el primer quart del va realitzar les escenografies i decorats de diverses edicions dels balls de carnaval del Cercle Artístic de Barcelona. També rebé nombrosos encàrrecs de la burgesia catalana per l'organització d'efemèrides i commemoracions particulars. L'any 1935 fou president de la comissió per celebrar el centenari dels porxos i del Café del restaurant barceloní 7 Portes.
Pintor La seva faceta menys coneguda fou la de pintor. L'any 1933 mesos abans del viatge a Grècia, en companyia de Francesc Cambó a bord del iot Catalònia, propietat del polític català, decidí deixar la seva reeixida carrera com escenògraf a la qual s'havia dedicat més de trenta anys, per centrar la seva atenció en la pintura de cavallet.